dimarts, 17 de gener de 2017

UNA VERSOS DE TRILLO

Uns versos de Trillo



Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, de molta prosàpia com es veu, és de Cartagena i tota la seua vida està compromesa amb l´Opus Dei i amb l´Administració espanyola, de la qual viu legalment i potser que il·legalment (sobresous en B, sospites de comissions). Va ser diputat per Alacant, encara que no se li coneix cap altra gestió alacantina que anar al certamen d´havaneres de Torrevella, als Moros i Cristians d´Alcoi i desfilar de mossàrab, organitzar un dinar cada estiu per a la camarilla provincial i, cada quatre anys, anar a recollir la credencial de diputat.

Sobre la seua responsabilitat en l´accident del Yak42, que ha estat el motiu que l´ha dut a la ruïna, de moment moral, el PP ha intentat eximir-lo, encara que la pressió de les famílies afectades, dels partits polítics i de la premsa, han obligat a Rajoy a canviar d´estratègia i a forçar Trillo a deixar l´ambaixada de Londres, que era la bicoca amb què el recompensaren per la pèrdua del Ministeri de Defensa.

Els populars són molt gregaris i actuen com un ramat d´ovelles menades pel pastor. Això té a veure amb la fe cristiana que els inspira i protegeix. Tenen vinculació directa amb el Senyor, via l´Opus Dei, se senten il·luminats (veni creator Spiritus) i estan segurs que seran perdonats i que tenen plaça reservada al cel, on hi estan predestinats, segons Escrivà de Balaguer.
El que més els preocupa, doncs, és on col·locaran Trillo, segons manifestava el mateix ministre de Justícia. Ells no abandonen cap membre del ramat, siguen quins siguen els seus pecats. No han abandonat Wert, ni Soria, Rato, Rita, Bauzà, Fabra... L´escàndol que causen, amb la seua actitud sectària, entre la gent més ingènua i de bona fe, no la tenen en compte, ni els danys sobre les persones i famílies, com les dels militars morts en l´accident del Yak42.

En aquest moment m´arriben uns versos del meu amic Pep Pons, dedicats a Trillo, com en féu a altres personatges de la púrria: «Trillo ha caigut, al remat/ com un pinxo vergonyós/ dèspota i maleducat/ mentider i verinós/ Què farà el PP amb ell?/ I què farà l´Opus Dei?» Trobe oportú difondre´ls, ja que, en realitat, és el que vol el poeta.

Què faran amb Trillo? Evidentment, no li han de donar cap càrrec públic, encara que «en tinga dret», com han anat dient. Amb tot el dret del món les famílies dels militars morts (assassinats) en el Yak42 es conformen amb quatre coses: que Trillo els demane perdó, que s´honore el sacrifici dels seus familiars, el lliurament dels documents ocults en el ministeri, i la reobertura del cas judicial, perquè serà l´única manera de conèixer la veritat i de fer justícia.

La supèrbia, que és un pecat, de tota aquesta gent, especialment de Trillo, els ho impedirà. Encara, però, que intenten que la gent se n´oblide, el deshonor els acompanyarà per sempre. No puc dir, doncs, que Déu els perdone, perquè ni crec, ni tenen perdó.