dilluns, 7 de gener del 2019

Any Nou, les mateixes estafes

Any nou, les mateixes estafes


Res ni és veritat ni mentida,
perquè depèn del mirall
amb què hom mira la vida.
Una gran veritat, aquesta,
de filosofia i de moral.
Per a tots res no és igual,
ni tothom hi va de festa:
uns mengen els millors trossos
i els altres rosseguen els ossos.
Aquesta és la trista història
de tota la història mundial
i per això les grans estafes
són un frau monumental
internacional i sense final.
N’he triades mitja dotzena,
que versaré a poc a poc,
veurem quina fa més pena
i quina dóna més joc.
Les versaré de dos en dos
i ho faré molt bel·licós
i a qui li pique..., ja té faena.
La primera és sobre Déu
i els encarregats dels resos,
perquè la gent sempre creu
que tot allò que no veu
i els paradisos promesos,
depenen de rectors i frares,
de pastors, monjos i lames,
rabins, ulemes, bruixots...,
que s’omplen els cistells
(bons són ells!).
Amb ídols, tòtems, tabús,
els dimonis, el ritual,
els pecats i les “dimònies”,
les estranyes cerimònies
i al remat amb tant d’abús,
que costen un dineral,
al poble ingenu i il·lús,
ells van arreglant-se el sac
sagrat, on tot hi cap.
La segona són els banquers,
o l’estafa dels diners,
el que diem el capital.
Un “mecanisme” infernal
que usa dels nostres doblers,
estic parlant de la banca,
que crea crisis i les tanca,
segons el que més els convé,
que arruïnen els humils
i fins i tot els fan malbé,
i fan més rics els amics.
Un negoci brut i obscè,
d’homes sense cor i inics,
que manen més que el govern,
i el fan ballar ballar al seu gust.
El sistema és molt injust
i això si que és l’infern.
La setmana que ve,
parlarem d’Estats i partits.
No us ho perdeu, perquè
va de lladres, malparits
i de gent de bona fe
però amb caps enterbolits.