dimarts, 22 de gener de 2019

Borrell i uns polítics franquistes

Borrell i uns polítics franquistes

L'espavilat i intel·ligent (això diuen) ministre d'exteriors, Josep Borrell, té un cognom tan camaleònic com ell mateix, perquè en català és Borrell, però en castellà canvia a Borrel. No sé si ha intentat explicar als seus col·legues i amics espanyols, que s'han d'esforçar una mica i pronunciar el so palatal lateral ll, al final de paraula (Massamagrell, all, espill); si ho ha fet, no ha tingut cap èxit. Borrell també té un problema amb la història, crec que d'ignorància supina, segurament perquè no n'ha estudiat, o ho ha fet de manera poc eficient, o amb mestres i lectures molt desacreditades. Per les afirmacions que ha fet (ell sempre afirma quan parla), crec que la seua formació històrica no ha passat de les fantasies i falsedats que explicaven als llibres de Formación del Espíritu Nacional i en els campaments de la O.J.E. als quals assistiria amb la seua camisa blava i la boineta roja, possiblement, ja que té l'edat.

Per això s'ha atrevit a afirmar que a Amèrica els europeus mataren quatre indis i avant, i que allí sols parlaven quatre llengües... o siga que res, que no passà res. És com si hagués negat l'holocaust. No és l'únic que ha dit barbaritats d'aquest calibre, perquè també s'expressa així altre il·lustre analfabet en història, com Aznar. També ho fa el trio calavera de Rivera, Abascal i Casado (aquest afirma que els espanyols anaren a Amèrica a dur cultura i a expandir-se, a donar); encara que aquests, per l'edat, no anaren als campaments de la OJE, tindrien altres fonts d'ensinistrament en els col·legis religiosos... No és d'estranyar, doncs, que amb el pobre bagatge històric que exhibeixen, els cinc coincidisquen en les ximpleries que diuen (afirmen) sobre Catalunya, sobre el procés, sobre el franquisme...

Crida poderosament l'atenció que, tan constitucionalistes que afirmen que són, respecten tan poc o gens aquest text legal, quan no els convé. Recordem que en el seu moment Aznar féu campanya en contra i que posteriorment s'ha posicionat moltes vegades contra algunes lleis que, aprovades al Parlament, s'han de considerar constitucionals, com la de Memòria Històrica, l'exhumació de la mòmia de Franco, i crec que contra la prohibició de beure i conduir, fumar en llocs públics... I fan propostes anticonstitucionals i ningú els denuncia al Suprem, com acabar amb les autonomies; retornar a l'Estat els poders cedits; aplicar a tota Espanya la mateixa llei d'educació; fins i tot, volen aplicar novament i permanent l'article 155 en Catalunya, que no ho permet la Constitució, sinó és excepcionalment. Tanmateix es passen la Constitució pels collons, que la invoquen com a paraula de Déu, depèn de cada ocasió. Quina pena que Borrell tinga tantes coincidències amb aquests polítics, que jo dic franquistes i Susana Díaz ha batejat de «derecha rabiosa».

Finalment, com els cinc són tan donats a «afirmar» quan parlen, he pensat que això els ve de la veu de comandament: firmes! Són tan superbiosos i narcisistes com molts militars. Borrell, a més, ha fet la trampa d'Abengoa; Casado les dels màsters...