dissabte, 26 de gener de 2019

Lliçons que alguns no aprenen mai

Lliçons que alguns no aprenen mai

Levante-EMV, 26/01/2019

Hi ha lliçons que no s'aprenen o que costen d'entendre i, sense cap intenció de pontificar, pose per exemple les sorprenents eleccions andaluses, que l'esquerra creia que les tenia guanyades, però les ha perdudes; que la dreta no confiava guanyar i les ha guanyades, segons el projecte d'Aznar de les tres marques franquistes: la tèrbola i sospitosa dels ciutadans, la més fatxa dels populars de Casado i els declaradament feixistes de Vox. Aznar, que propicia un pacte entre els tres partits, és, doncs, qui les ha guanyades: viva Franco y arriba España.

L'esquerra, entre socialistes i podemo-comunistes, han fet curt. Els de Susana, començant per ella, en lloc de cercar els motius de la desafecció del seu electorat, que desmotivat, desconfiat, o decebut per la pròpia corrupció, s'ha quedat a casa, en lloc de fer cap autocrítica han optat per cercar un enemic a qui culpar del fracàs i l'han trobat en els catalans, i encara pitjor, molts barons estan convençuts que també els podran fer perdre les respectives properes eleccions. És un argument ben simple i imbècil, però això és el que diuen. Pitjor és el cas d'Adelante Andalucia, perquè el que ha passat és que els comunistes no han respectat el pacte amb Podem i no han anat a votar.

Així les coses i a les envistes de tot el llarg procés electoral que ens espera enguany, crec que algú hauria d'intentar posar un poc d'ordre en el socialisme, si és que ningú té capacitat per a fer-ho. Per començar, ordre en els seus barons, perquè no pot ser que cadascú diga el que li passa pel cap, incorrent en contradiccions amb el seu mateix secretari general i demanant una guerra contra els catalans, que el més baturro vol a mata-degolla. Ningú pot explicar i convèncer a aquests barons-generals, que el «problema català» s'ha de solucionar, com diu Sanchez, per la via del diàleg i no de cap article 155? Com és que aquests reclamen fer exactament com els aznaro-franquistes? Quina barbaritat!

Si no es troba una solució raonable, Espanya no té ninguna viabilitat de consolidar-se com a res. Espanya, que no és un Estat amb la solidesa dels de l'entorn, i crec que és perquè mai no s'hi ha sabut tancar el tema català i el basc de manera pactada i definitiva. Els intents de fer-ho a la força (bombardejar Barcelona cada 50 anys, que volia Espartero) sempre han fracassat, com demostra la història, les lliçons de la qual cal aprendre. És l'hora, doncs, que se negocie una solució que, per exemple, pot ser una república federal i així es poden matar dos pardals d'un tir.

Una situació més complicada ha estat sempre la d'Alemanya i allí al remat són una república federal. Anglaterra si que s'assembla un poc més, però quan solucionen el problema escocès, també salvaran la monarquia. O el Canadà, o Bèlgica... No cal que repassem el món. La solució al nostre problema l'hem de cercar i trobar nosaltres, democràticament i sense fantasmes aznaro-franquistes pel mig. Això o res, a triar.