divendres, 19 de febrer de 2010

FALLA POBLE, SILLA

LA FALLA DEL POBLE, LES FALLES I JO


article publicat al llibre de la falla Poble, de Silla. 2010

Molta gent sap que, pel que respecta a les falles, no sóc ni carn ni peix, ja que encara que no m’entusiasmen, he estat capaç de col·laborar tant com he pogut en tot allò que se m’ha demanat, especialment els anys que he tingut la responsabilitat de l’alcaldia. Per aquest motiu crec que val la pena que, en aquest article, reflexione un poc sobre la festa, i més encara sobre com veig la relació dels polítics i les falles, que serà la part més substanciosa del que intentaré explicar.

Per començar, vull recordar el que ja he dit moltes vegades: en primer lloc, que valore positivament que siguen una festa viva i popular que agrada a una gran majoria de valencians i valencianes; després, que siguen una festa eminentment valenciana, que es fa en valencià; en tercer lloc, que representen una visió crítica de la societat, a la qual retraten mitjançant els seus ninots i versos; i finalment, perquè acabar tant d’esforç calant-li foc a tot l’esforç d’un any és com un acte de purificació, o catarsi clàssica, de la mateixa societat que retrata. És evident que no sempre es compleixen aquestes condicions i, sobre tot si falla la crítica o es fa un mal ús de la llengua o, el que és pitjor, si es substitueix el valencià pel castellà, les falles em deceben, per no dir que m’irriten.

Amb aquest marc conceptual, doncs, he col·laborat amb les falles de Silla, amb totes, especialment fent literatura fallera: articles per als llibrets, explicacions de falles, versos... Crec que he fet més de 10.000 versos, que ja és dir. Així que totes les comissions que m’ho han demanat han tingut la meua col·laboració literària, que he escrit amb satisfacció, perquè els llibrets els escrivim en valencià i això és més que suficient per a mi. Algú recordarà haver-me sentit dir, en algun discurs, que les falles han estat les grans defensores del valencià, i que inclús quan s’intentà castellanitzar-les, des del govern civil durant el franquisme, les falles s’oposaren, i d’això, lamentablement, no poden presumir tots.

També ha estat per a mi una enorme satisfacció col·laborar perquè les falles tingueren millors locals i instal·lacions. Em posaré dos medalles, amb el permís dels lectors: una pel local que utilitza la comissió de la falla del Poble, al carrer de Santa Teresa. L’altra medalla és per la conceptualització i l’execució d’una gran part del projecte de l’edifici Multifuncional. Sempre tindré la satisfacció d’haver fet tot el que he pogut perquè Silla disposara del local adient per a fer les grans activitats falleres i festives en general i lamente profundament que la incomprensió, o la mala fe, de l’actual govern hagen paralitzat les obres, que confie que el proper govern continuarà.

Respecte de les relacions entre els polítics i les falles no puc ser més crític. Estic en contra de la utilització partidista de les falles, per part dels polítics que ho fan. Parle de les falles, perquè és el que toca ara i ací, però el meu rebuig va també contra la politització d’associacions, clubs esportius, penyes i saraus; fins i tot estic en contra que els polítics anem a misses i processons. Tanta radicalitat té la seua raó i és que trobe que és injust aprofitar-se de la bona voluntat de la gent, anant a comprar-los vots a canvi de promeses i subvencions. Els diners de les subvencions ixen de les contribucions ciutadanes i no de les butxaques dels polítics i per tant els polítics el que fan és administrar-los, sense costar-los ni un duro. Ho tinc tan clar que per això mateix a mi no se m’ha vist mai en un acte religiós, i poques vegades en els actes festius, ja que he intentat reduir la meua presència a la mínima i indispensable expressió. Pense que els polítics som elegits per a treballar pel poble i per a governar i no per a anar de festa i de gorra i damunt presidint-ho tot.

Finalment, vull comentar la sorpresa que en el seu moment em donà algun membre de la comissió, quan em comunicà que havia aparegut un document antic (de més de 30 anys) que em relaciona amb la falla del Poble, com a faller!. No recordava que fa tants anys m’haguera compromés amb la vostra falla, i això em congratula i per això ho escric, per veure si algú troba el document i me’l dóna. També vull recordar que sent una gran satisfacció quan veig la placa de la inauguració de l’actual casal, amb el meu nom gravat. Jo també tinc gravades al meu cor i a la memòria molts moments agradables que m’heu fet compartir. Per acabar, doncs, deixeu que us envie una abraçada a tots i a totes.