diumenge, 7 de febrer de 2010

NO ENS TOQUEU...LES PENSIONS

No ens toqueu... les pensions

Article publicat a elpunt.cat el dia 7 de febrer de 2010

No sé per quina raó, els integristes quan veuen un polític d'esquerres en un acte religiós es posen nerviosos i el critiquen, però si no el veuen, aleshores és pitjor, encara el critiquen més.

Per exemple, Zapatero ha acceptat anar a esmorzar-resar amb l'Obama, i ací li n'han dites que no veges: quin hipòcrita, no va a missa i allà mira-te'l; ha preferit fer-se vore amb l'Obama que anar a la missa del soldat que han matat els talibans; ara veurem el que fa, quan l'invite el Rouco a resar...

És evident que si Zapatero hagués optat per disculpar-se i no anar-hi, també li n'haurien dites i de ben grosses: quin poca vergonya, no anar i deixar-nos en mal lloc; l'obligació d'un governant és d'anar a missa; no, si ja es veu que el que vol és que cremen les esglésies...

Bé, davant del dilema es veu que Zapatero ha optat per anar-hi i per fer un sermó que, sincerament, m'ha agradat, però això és una altre tema. En la cara ja se li notava que resar, allò que es diu resar, no resava, però ha aguantat la cara, perfectament.

Jo l'he comprés molt bé, perquè sent alcalde de Silla, encara que optí per no anar a misses i processons, convençut de la separació constitucional de l'església i l'estat, alguna vegada haguí de fer acte de presència en alguna cerimònia i també guardí les aparences el millor que vaig saber. Per tant, no tinc res a dir de l'actuació de Zapatero.

També és probable que, a més de valorar la conveniència d'acceptar la invitació d'Obama a un acte d'aquest calibre, a Zapatero li haja passat com a Don Pio Baroja, que l'havien nomenat acadèmic de la llengua, abans de la guerra civil, però no pogué prendre'n possessió fins que s'acabà, amb un Madrid ple de feixistes; aleshores se li plantejà el dilema: jurar el càrrec per Déu o jugar-se el coll.

«El impio Don Pio», com li deien els facinerosos, cagat de por com estava, li contestà al bisbe de Madrid, que li havia anat a preguntar: —«Yo haré la costumbre de la casa...» Doncs, Zapatero potser que s'haja dit el mateix, que com el costum dels americans és resar, doncs apa, cap a Amèrica, a retratar-se amb Obama i que siga el que Déu vulga.

Altra cosa és el que haurà pensat en Zapatero, mentre tota aquella gent resava i es donava cops de pit. Com el president ha demostrat que coneix la Bíblia, potser que mirant aquella congregació de la flor i nata nord-americana, haurà pensat en la hipocresia dels ianquis i potser haurà imaginat que Jesús, si l'hagueren invitat, els hauria recriminat els negocis bruts a què s'hi dediquen. O en què pensaria Zapatero?

Bé, ara Zapatero haurà tornat més bon xic que marxà, com si diguérem tocat per la gràcia. És el moment, doncs, que reflexione sobre tot això que han dit de tocar-nos les pensions, perquè una cosa és l'edat de jubilació, sobre la qual ja m'he manifestat a favor de retardar-la als 67 anys, però, alerta!, sobre les retallades de les pensions ni parlar-ne!

Que mire a la Bíblia la quantitat de vegades que Déu recomana ser justos, i no robar, per tant que no intente robar-nos als jubilats ni un cèntim. Posats a ser bíblics i recordant que és més difícil que un camell passe per l'ull d'una agulla que un ric entre al cel, si vol fer alguna rebaixa que siga de les primes dels alts càrrecs i dels dirigents de la banca, dels sous de futbolistes i entrenadors... I sobre tot que mire que els diputats, com m'acaba d'explicar Toni Cerdà, amb 8 anys de cotització ja cobren la màxima pensió!