Tots a cal Rei

Article publicat el 14/2/2010 a elpunt.cat

Quina vergonya! Ara va i resulta que el senyor rei crida a consulta a polítics, sindicalistes, empresaris i possiblement el clero, i tots hi van corrent, perdent el cul, a fer-li la cort. Un senyor que col·locà Franco i que ningú ha elegit, ara va i vol governar-nos... perquè estem en crisi. Com sembla que tothom és constitucionalista, cal dir que, segons la constitució, aquest senyor no té altra cosa a fer, sinó representar l'estat i cobrar; però, mira-te'l, tan bona persona i preocupat pels seus súbdits (de subdere, estar sota). Així que, han tocat corneta i hala, tots a cal rei.

En quin sistema polític vivim, doncs? Aquest estat que diuen Espanya, què és? Una monarquia absoluta, no, perquè evidentment no estem en temps de Fernando VII el Deseado, rei per la (una) gràcia de Déu; una monarquia parlamentària, doncs tampoc ho és, perquè l'actual rei fa coses que no li pertoquen i ningú li diu res; de manera que caldrà cercar un nom per a aquest sistema i, fins i tot patentar-lo, perquè no hi ha precedents. Així que, com hi ha tant de meló cobrant de l'estat, jo propose dir-li monarquia melonera, de la mateixa manera que hi la república platanera.

A tot açò, el que estem veient a la tele tot és un teatre, perquè hi han anat tots, sembla que a escoltar que el rei vol que facen un pacte, però què han dit els partits? Els del PP ja han dit que si els socialistes no fan el que ells volen, no hi ha pacte que valga. Els socialistes han dit que els qui manen són ells. Convergència, que ja s'havien avançat i proposat un pacte d'estat, però que els han donat botifarra. Els sindicalistes que trauran els treballadors al carrer per això de les jubilacions...

O siga que no hi haurà cap pacte. Aleshores, a què han anat a cal rei? En tot aquest embolic només faltava el Carod Rovira, tractant de justificar-lo, cosa que no ha d'haver fet de gràcia als seu correligionaris, o sí. Més gràcia tingué Heribert Barrera quan hagué d'anar a cal rei, com a cap d'Esquerra Republicana i s'equivocà de sarsuela i anà al teatre, en lloc del palau del rei, que també és una sarsuela.

Seguint amb això de la monarquia melonera, vull fer un record del cas del melonar valencià, perquè és de nota alta i ho faré amb uns quants exemples. del diari d'avui mateix L'ajuntament de València no té diners per a pagar la nòmina dels seus funcionaris, però sí que en té per a malgastar en faràndules i saraus. La Conselleria d'Educació incompleix les sentències judicials que la condemnen i ningú porta el Font de Mora a la presó. Fabra continua al carrer; el cas Gürtel és una incògnita; cada dia llegim a la premsa el cas d'un altre alcalde xoriço, i res. I podíem fer una relació llarga, llarguíssima de malifetes. I res! Ací no passa res!

Vull dir que els caps del melonar valencià actuen amb una impunitat absoluta, dedicats a omplir-se el cabàs, i a castigar els qui no els són dòcils. És el que li està passant al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV), que com no s'abaixen els pantalons com fan CCOO i UGT, han estat eliminats de les subvencions de la Generalitat a l'activitat sindical i al foment del valencià. Quina vergonya! Ah, i ara que pense: com han reaccionat els companys de classe, o siga els altres sindicats?

Com estic escrivint aquesta columna, mentre el dia és gris i plujós i al carrer fa un fred que pela, tot plegat m'ha posat de mala gaita, cosa que li donarà un disgust a la meua amiga Vivi, que vol veure'm feliç. Ja veurem, Vivi, ja veurem. De moment, amb el melonar que ens administra, i amb el rei que mangoneja, no li veig molt bona pinta. Per ventura, que Déu faça que, al menys, la paella d'avui ens isca bona.