ARQUITECTURA IMMORAL

ARQUITECTURA IMMORAL

Article publicat a elPunt/Avui el dia 13 de maig de 2012

Les informacions sobre els costos i sobrecostos de totes les obres faraòniques i enormement desproporcionades amb la capacitat econòmica del País; sobre el volum dels diners desapareguts en les trames de corrupció, que embruten d'ignomínia tota la nostra geografia; sobre les inversions ruïnoses en aventures espectaculars, però improductives i banals... Per tot plegat, tot açò ens situa com el País al capdavant de les autonomies més malversadores de l'estat. En conseqüència sabem, perquè fins i tot així ja ho reconeixen els mateixos malfactors del PP, que estem arruïnats. Havien convertit el País, a costa de la butxaca dels valencians, en un món de somnis perversos i infantiloides de persones tan miserables com Zaplana i Camps, per citar sols els dos grans capitans, però s'hi poden afegir Carlos Fabra, Ripoll, Crespo...

Avui, però, sols vull referir-me a l'obra grandiloqüent i galàctica del famós arquitecte que ens ha deixat penjats, per a vergonya universal i eterna, del complex de la Ciutat de les Arts (Hemisfèric, Museu Príncep Felip, Umbracle, Pont de l'Assut de l'Or, Àgora i Palau de les Arts). En total, tot això ha costat més de mil cent milions d'euros, a banda, dels honoraris, també galàctics, de l'arquitecte. Cal dir que aquest munt milionari d'euros encara els devem, i el que encara és pitjor, que no podem suportar el manteniment del monstruós tinglado, algun dels edificis del qual encara no se sap ni per a què s'ha fet, com és el cas de l'Àgora.

Com a l'arquitecte del règim, o siga Calatrava, li han tret a relluir les vergonyes, publicitant l'import dels honoraris que ha cobrat (facturant des de Suïssa), dels sobrecostos dels projectes, i del tracte de favor de què ha abusat, encara ha gosat justificar-se, dient que li semblava poc, tot el que li han pagat, ja que gràcies a ell i a la seua obra, València ocupa un lloc important al món. És la tesi que mantenen els polítics del PP, com Rafael Blasco, que s'ha atrevit a dir que tot aquest munt de fantasia és el “complex cultural més visitat d'Espanya, amb més de 40 milions de visites” (sic). Com les opinions interessades de tota la púrria popular valenciana no tenen cap valor objectiu, perquè sols són d'autobombo i d'autodefensa, és més interessant veure el que opinen des de fora i el que he llegit fins ara és demolidor: València s'ha convertit per tot açò i per més coses (l'aeroport de Fabra, per exemple) en el paradigma de la disbauxa i de l'esquizofrènia política.

Vull referir-me a l'arquitectura de Calatrava, a la qual he qualificat a l'inici d'immoral, després de llegir l'opinió que té sobre el tema de la gran arquitectura, Rafael Moneo. D'aquest impressionant arquitecte el millor elogi que li puc fer és una relació d'algunes de les seues obres, començant per les que conec, com l'ampliació del Museu del Prado i del Thyssen, l'Auditori de Barcelona i, sobre tot, el museu de Mèrida; altres de les seues creacions són el museu romà de Cartagena, el d'Art Modern d'Estocolm, la catedral de Los Àngeles, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma i el Kursaal de Donosti. Curiosament, Moneo fou repudiat en 2010 per a fer el Parc Central de València, sota l'ègida de Rita Barberà.

Moneo diu, amb la humilitat que caracteritza les grans persones, que prefereix l'arquitectura discreta, que no s'imposa a qui en fa ús, que no és imperiosa; ell busca en la seua obra l'equilibri entre la forma i l'individu, sense superfluïtats, sense sobredimensionaments ni l'ús de materials efectistes. O siga, tot el contrari que Calatrava. Per contra, gastar els diners públics a mans plenes; sobredimensionar les coses en resposta a l'ego personal i sense tenir en compte l'harmonia amb l'entorn social i cultural, a l'hora de fer un edifici; imposar criteris estrictes en els contractes econòmics, per aconseguir els majors guanys... Tot això és immoral. Calatrava ha encontrat en la fanfàrria del PP de València els millors aliats per als seus propòsits i ho ha aconseguit a costa de la butxaca dels valencians. Com en aquest País ningú es responsable de res davant de la societat, ni davant de la Justícia, això ha pogut passar i està passant.

Tot açò, que és així, i dotzenes de casos de tota mena, està sortint-los a la cara als populars, que han fet negoci de tot i s'han lucrat fins i tot amb la visita papal. El desgavell que han protagonitzat és tan enorme, que és probable que el govern central haja d'intervenir-nos, cosa que seria el colofó a les dues dècades de terra cremada que han practicat els governants “que ha votat el poble” (recordeu que aquesta era la tesi que esgrimia Camps i que Rajoy li aplaudia). Així que, d'immoralitat parlem; de la de l'obra de Calatrava i de la dels seus protectors. Quina colla, i això que tots han anat a col·legis de l'església i resen devotament: no tenen moral!