diumenge, 6 de maig de 2012

EL TIO DEL BIGOTI I ELS DIVENDRES

EL TIO DEL BIGOTI I ELS DIVENDRES
Article publicat a elPunt/Avui el dia 6 de maig de 2012

Durant la campanya de les eleccions generals de 1996, que guanyà la dreta, el famós Alfonso Guerra tingué l'ocurrència de referir-se a Aznar com el del “bigotito”, posant-se el dit horitzontal sota el nas. A partir de llavors tothom s'hi ha fixat, tant per a fer-hi broma, com per a advertir del perill que suposa... Si hom cerca per les hemeroteques, el seu bigotis ha ocupat centenars de titulars, comentaris, cartes al director, articles d'opinió, fotografies, etc. Potser que el millor titular és el del diari Granma (Cuba) quan es referia al “caballerito del bigotito tipo Führer”. Hi ha qui, des d'Argentina, comparava el bigoti d'Aznar amb el de Cantimflas. O qui el qualificava de “tan espanyol com el toro d'Osborne”. A algú li recordava el bigoti d'un alferes provisional. Sobre tot es féu universalment famosa la fotografia d'Aznar, amb el seu bigoti i amb els peus sobre la taula del ranxo de Bush. Finalment, Aznar se l'ha afaitat, encara que és com si no, i així al twitter s'ha dit, a continuació, que el seu bigoti “és una metàfora, perquè no hi és, però allí segueix”; i encara un altre que diu que Aznar “ben rasurat, encara em fa agafar més fàstic que quan el lluïa...”.

Doncs, aquest personatge de comèdia espanyola o esperpent, reconegut mundialment com a líder entre els partits i grups de pressió més reaccionaris, malgrat que ara no ocupa cap càrrec polític, continua en la marxa, ja que és la inspiració, el far que guia la política de Rajoy. Ambdues coses, inspirar i guiar, ho fa mitjançant la fàbrica d'idees que és la FAES (Fundació per a l'anàlisi i els estudis socials), que actua en connexió amb Think Tanks similars d'Europa, dels EEUU i de Sud-amèrica, que, plegats, constitueixen la flor i nata del pensament més fatxa, i des d'on es nodreixen els neocons i neoliberals que tenen la paella pel mànec a nivell mundial. Quina gent, no? L'objectiu que tenen és canviar el món, retallant les conquestes socials de les classes treballadores, perquè el món és per als privilegiats, que són ells. Ells són els millors i, especialment, n'hi ha un molt més millor encara, Aznar.

Així que totes les malpensades que cada divendres aprova el govern de Rajoy, totes, formen part d'un projecte evacuat des de la FAES. Com aquesta és gent d'ordre, de pensament únic i emanatista, estan ben vistos per la jerarquia catòlica i beneïts, per tant també poden jugar a tenir la doble moral necessària per a veure el món, interpretar-lo, i si cal inventar-lo, a la seua conveniència. Bush, per exemple, que és de la secta, veié, interpretà i s'inventà armes de destrucció massiva a l'Iraq. Ansar (que és com li deia el president ianqui a Aznar) veié la mà d'ETA en els atemptats de Madrid; el mateix Ansar assegura que el terrorisme àrab començà quan els moros atacaren a don Pelai a Covadonga... I és una prova de la benevolència eclesiàstica amb què conten, el mutisme dels bisbes catòlics davant de l'anunci de deixar sense protecció sanitària precisament als qui més la necessiten, com són els immigrants sense papers. O siga que això de la caritat cristiana, per als Roucos és com la bufa de la gamba.

Aquesta benevolència, doncs, del cel és la raó per la qual Rajoy es mostra impassible davant les protestes socials que no cessen: ell, passe el que passe, ha de seguir el camí que té assignat. Per això cada divendres, que curiosament no és un dia qualsevol, com ara explicaré, cada divendres dicten decrets, sempre en el mateix sentit, per a retallar-nos drets als ciutadans i per a gravar-nos més encara. Perquè, amb el que estan fent no es reparteixen les càrregues i els beneficis entre la societat de manera “justa i equitativa”, com ha dit Rajoy, això és retòrica barata. El que estan fent és repartir les càrregues entre els més pobres, protegint els beneficis dels més rics.

Ho fan cada divendres perquè entre aquesta gent farisea, de missa i de colps de pit, aquest és el dia que mataren a Crist i per això el calendari està ple d'al·legories, com fer dejuni els divendres; el Divendres Sant; el de Dolors. El mateix sant Nicolau de Bari, quan encara era una criatura de pit, es negava a mamar els divendres, malgrat que sa mare li posava el mugró a la boca, quin miracle! Això ho sé jo, perquè tinc una novena al sant que ho diu. Des de l'angle contrari, els divendres s'han considerat dies de mal rotllo, i per això fer cara de divendres vol dir fer mala cara, trista i demacrada; a Vic, d'una persona desgraciada diuen que ha nascut en divendres; a Girona no es casen en divendres, ni van a missa les parteres, ni bategen les criatures, perquè tornarien bruixes i bruixots. Per cert, mira per on, Judes Iscariot, el que traí a Crist, nasqué un divendres. Doncs, ja ho sabem. Cada divendres ens fotran garrotada i així ho ha assegurat el mateix Rajoy. Podríem fer una aposta: de tots els que formen colla a la FAES, i de tots els ministres de Rajoy, a qui batejaren en divendres?