diumenge, 20 de maig de 2012

HOLLANDE FA TREMOLAR EUROPA. I A RAJOY?

HOLLANDE FA TREMOLAR EUROPA. I A RAJOY?
Article publicat a elPunt/Avui el dia 20 de maig de 2012

Europa està en crisi per diverses raons: el desgovern de Grècia; la dimissió del govern conservador dels Països Baixos; el triomf de l'esquerra a les municipals d'Itàlia; les derrotes electorals de la Merkel en les eleccions dels lands; la situació econòmica d'Espanya, que amb Rajoy està arribant al punt de fallida total; etcètera. Tot açò, a més de la mancança de referents ideològics suficientment convincents, que arrosseguem des de fa tants anys, produeix inseguretat i desconfiança, que són mals ingredients per al capitalisme especulatiu. Però, en aquestes que va i guanya Hollande a França i tota Europa comença a tremolar.

Uns tremolen perquè el nou líder francès s'oposa a la submissió de França i d'Europa, a la voluntat teutònica de la senyora Merkel. Hollande no vol ni parlar del pacte fiscal que volen els alemanys, sinó s'afegeix també un pacte per la creació de treball. De manera que la política de collar-nos cada dia més, fins a l'asfíxia, que practica Alemanya, ha de tenir el contrapunt amb la política que permeta la inversió i la recuperació dels llocs de treball perduts i en definitiva la producció i la recuperació econòmica, que exigeix França. Açò, evidentment, no és bo per als germànics, però si que ho és per a la resta dels europeus, i per tant aquests tremolen, perquè se'ls acaba el negoci!

Altres tremolen d'emoció i d'esperança, començant per la majoria del poble francès que ha votat Hollande, perquè pot ser l'inici d'un canvi. Les eleccions menors que estan fent-se per tot arreu i les generals que aniran convocant-se properament a la major part dels estats, l'Alemanya inclosa, preveuen una davallada de la dreta, o siga del poder omnipresent i ignominiós de l'especulació. Pel contrari, amb el triomf de l'esquerra, es preveu la recuperació dels valors del treball i del benestar social. Com Rajoy, sota el control d'Aznar, està del costat de la Merkel, què n'opina, del que està passant a Europa?

A Rajoy, i tota la colla, li està passant com a Zapatero, tant que el criticava, o encara pitjor, perquè tampoc saben ni per on tirar. Veuen estupefactes que estan fent tot el que els manen des d'Alemanya, tot, d'una manera absolutament submisa i d'esclavatge, i que no els serveix de res; al contrari, cada vegada hi ha més crisi. Ho han retallat tot, començant per la sanitat, l'educació i els serveis socials, i cada dia la prima de risc augmenta, baixa la bossa i fugen els inversors, en conseqüència augmenta l'atur, tanquen les empreses, s'afona la banca... El panorama és doblement més lleig que en l'anterior legislatura i Rajoy està fent bo a Zapatero, que ja és dir.

Però Rajoy és un empecinado (un obstinat o caparrut) i com no pot/sap abaixar del burro, ni el deixaria abaixar el seu mentor Aznar I (ara en parlaré), és probable que ens quedem amb el cul a l'aire, o siga que mentre a Europa comença un canvi, a nosaltres ens agafarà amb el peu canviat. Com demostra la història, no seria la primera vegada que ens passe una cosa així i que ens quedem amb un pam de nassos.

Mentrestant, alguns ja van parlant d'Aznar, que torne Aznar, van dient. Això sí que seria per a posar-se a tremolar! Ja se l'imaginen com a president de la Tercera República. Qui no s'ho crega, que entre en google i demane per “Aznar president de la República”, perquè hi ha 1.990.000 entrades. Quan he fet la prova m'ha entrat un pantaix que creia que em moria: eren les 6 del matí i encara estava en dejú; m'he hagut de prendre una til·la. Més asserenat, si és pot dir així, m'he entretingut, he navegat... i m'he acollonat encara més. Comentant-ho després amb els amics al bar, hem convingut i lamentat que una Tercera República amb Aznar de president seria molt pitjor que la monarquia franquista que tenim actualment, encara que ho agrairien els elefants. Ens hem hagut de fer una altra ronda, ara ja tots tan nerviosos com jo. Miquel Àngel, una altra ronda, per favor!, de cassalla Rios de Silla, evidentment.

I amb això que algú ha volgut superar-se i ser més graciós encara i per a solucionar dos problemes d'un tir, ha proposat un canvi de dinastia, fent fora els Borbons i instaurant els Aznars! Aznar I el Empecinado (o Ansar I, que és com el rebatejà el seu amic Bush). Encara que no té molta traça de rei, les ganes no li'n falten, diu l'amic que ha fet la proposta, recordant quan casà la filla, com si fora una princesa, a l'Escorial; i explica que la dona és Botella, com Pepe Botella, el rei que “instaurà” Napoleó... Miquel Àngel, una altra ronda, per favor!