PER QUÈ NO COBRA EL TOLA?

PER QUÈ NO COBRA EL TOLA?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 31 de maig de 2012

Tindre centres ocupacionals per a persones amb facultats disminuïdes és, sense cap dubte, una demostració claríssima de la salut moral d'una societat i per això, a Silla ens hem de sentir satisfets, perquè des de fa més de 18 anys, disposem del TOLA, centre en el qual treballen, en la mida de les seues possibilitats, més de 80 persones, ciutadans i ciutadanes del poble i dels de la comarca.

Amb els ajuts que reben de la Generalitat (uns 40.000 euros al mes), paguen els sous i el manteniment de les instal·lacions que, com no disposen d'altres recursos econòmics, han de rebre, imprescindiblement, amb regularitat. Però el cas és que, des de fa mig any, pràcticament, no han rebut res i ara mateix el govern els deu uns 300.000 euros, repetisc que són diners per a pagar els sous dels seus treballadors i les despeses de manteniment.

Ja sabem, perquè no paren de dir-ho, que el govern no té ni un duro. No diuen les raons, però sabem que s'han gastat la hisenda pública, que l'han malversada, i que s'han omplert les butxaques, i que continuen malversant i omplint-se-les, descaradament i sense escrúpols. El govern que estem patint, submergit en casos d'immoralitat absoluta, com el cas del desfalc de Bankia, no té cap interès en solucionar els problemes de la societat, inclosa la gent més desprotegida i necessitada, i en mantenir l'estat de benestar, sinó en tot el contrari. Vivint com viuen d'uns bons sous, alguns milionaris, i gaudint de tants beneficis i prebendes, els importa una merda que uns treballadors, com els del TOLA, estiguen sense cobrar més de mig any, o que persones necessitades no reben les ajudes a què tenen dret, algunes de supervivència.

Aquest Estat de la pandereta i del toro d'Osborne, no ha pogut arribar més baix. En plena crisi, el seu cap, el rei, se'n va de cacera d'elefants, i d'ací no res amb tota la seua família es passarà les vacances a Marivent, a costa dels mallorquins (vora dos milions d'euros, segons m'informen). Malgrat la crisi, els polítics més notoris continuen cobrant uns sous tan supermilionaris, que sols amb un 10% que se'ls rebaixaren podrien cobrir les despeses socials que retallen o desatenen, com el cas del nostre TOLA.

Malgrat l'immens dèficit, el govern injecta més de 20.000 milions d'euros a Bankia, sense voler ni aclarir el per què del desfalc que s'ha comés, ni demanar responsabilitats als seus amics. Quina poca vergonya, quina falta de moralitat, quines actituds més criminals! I damunt compten amb la complicitat de l'església catòlica, que no obre la boca per a no dir ni piu, mentre el govern de beates i dèspotes que patim adopta decisions fins i tot antievangèliques.

Davant d'aquest panorama tan devastador, no m'explique com no s'ha passat a l'acció, a les barricades! La sort que té tota aquesta púrria que “ens governa” (sic) és que la gent és més civilitzada i honorable que ells, com han demostrat les concentracions i manifestacions dels Indignats, les dels estudiants i professors, les dels sanitaris, que han estat explosions de llibertat i denúncies sense pal·liatius de la corrupció.

Que no s'enganye Rajoy, que no s'enganye Fabra a València, ni Bauzà a les Balears, ni l'Aguirre a Madrid, que no s'enganye la vicepresidenta monyosa, ni el cara de cirera agra de Guindos, ni el ganyotes de Montoro, ni el tal Dívar de careta de sant... La gent no es mama el dit i no els dóna crèdit i si ara mateix feren unes eleccions els castigarien molt més que castigaren al bocamoll de Zapatero.

Tanta injustícia i tant de despotisme, tanta corrupció, ens fa recordar el franquisme, perquè, al cap de tants anys, ací no s'ha avançat ni en democràcia, ni en justícia; ací continuen mamant de la mamella els mateixos corruptes de sempre i pagant els mateixos desgraciats de sempre. O siga que molt de guanyar copes mundials de futbol i copes de tennis, però som un estat tan desgraciat ara com en els darrers dos-cents anys, o siga, que som la rialla mundial, com es veu pel poc de respecte que ens tenen en els temes financers.

Per això sol·licite algunes opinions dels sillers i silleres, i en general dels amics i les amigues lectors del Punt que tenim pel món, com sabem per l'índex d'audiència: què opinen a França, a Anglaterra, a Mèxic, als EUA..., que opinen pel món del que està passant a “Espanya”? I, posats a demanar especialment ho faig als paisans: què penseu del que he explicat del TOLA?

ENVESTITS PELS BOUS A SILLA

ENVESTITS PELS BOUS A SILLA

Article publicat a elPunt/Avui el dia 27 de maig de 2012

Els populars de Silla (19.000 habitants, Horta de València), que és el meu poble, estan protagonitzant una divertida envestida taurina, que crec que és mereixedora de ser coneguda més enllà del terme municipal; que l'aguanten bé és menester i que no hagem de lamentar que l'envestida acabe en banyegada (que siguen corneados). El tema és que les populars i ancestrals festes de bous, que abans eren quatre dies i ara ja en són vuit, esgoten exactament la meitat del pressupost festiu anual (25.000 euros), a banda de l'increment de les despeses de personal, instal·lacions municipals, neteja viària, etc. En les circumstàncies crítiques que estem vivint, que obliga a fer retallades en tantes coses, Compromís ha plantejat la conveniència de reduir aquestes despeses, retornant als quatre dies, en lloc dels vuit actuals, i fent pagar el lloguer de la plaça a qui s'encarrega de cobrar les entrades, que és una entusiasta Penya Caixaes, que durant anys se n'ocupa de tot, controlen la plaça, els recorreguts dels carrers en les entrades de vaques, etc. El plantejament és, doncs, equilibrat i està ben justificat, perquè no demanen la supressió dels bous, sinó la seua economia.

Duts, però, per l'entusiasme taurí que professen els populars sillers i pels compromisos electorals, han reaccionat molt malament a la proposta. Donen la impressió que s'han sentit com acorralats, en una correguda que no esperaven, quan haurien d'haver vist que la proposta que ha llançat Compromís, està en la línia d'austeritat i de reducció de despeses que predica el govern popular. El PP de Silla, però, malgrat que en tot acata les ordres del govern central, amb aplicació i submissió, en aquest tema, no. Ha reaccionat exactament al revés i, per a ser justos, tampoc ha reaccionat bé en el tema dels sous dels polítics alliberats i del personal de confiança. Per què?

En el cas dels bous, els populars de Silla és que tenen molta afició: el seu líder Prieto, diputat provincial a l'ombra del president Rus, malgrat la seua amistat amb Serafí Castellano, ha estat l'encarregat dels temes taurins; la major part dels membres de la penya taurina, són del PP; l'alcalde Simeon ha estat molts anys president de la penya; etcètera. El cas dels sous no és cosa per a tractar avui.

Siga com siga, el fet és que la proposta de Compromís, en lloc de fer-los entrar en raó, ha servit per a tot el contrari i els ha tret de polleguera i com la ira és una mala consellera, han començat a donar males passades. La més grossa, de moment, és que han intentat que l'associació d'industrials i comerciants de Silla (AESI) es posen del seu costat, argumentant-los que reduir els bous a quatre dies seria ruïnós per al comerç local. De moment la directiva no ho veu tan clar com el govern i han procedit a fer una enquesta entre els socis, encara que hi ha prou coincidència en considerar que no és cert que els dies de bous siguen la mina d'or que suggereix l'ajuntament. Curiosament, l'associació de comerciants no rep, darrerament, cap ajut municipal per a les seues campanyes de promoció del comerç local, per tant el plantejament que se'ls ha fet no té la més mínima justificació.

Per altra banda, com molta gent ha trobat raonable la proposta nacionalista, que no és antitaurina, han començat a manifestar-se. De moment, al Punt s'ha publicat un article meu inicial (10 de maig. Els bous també tenen crisi, o no?), que Prieto qualifica de demagògic, curiosament; l'article de Xavier Cunyat (17 de maig. Cultura i bous); i el comentari de Carles Prieto, que es solidaritza amb la proposta de Compromís. Mitjançant les xarxes socials, facebook especialment, el tema s'està estenent i s'hi fan aportacions de tota mena, algunes de les quals van més enllà que la proposta de Compromís, i ja comença a parlar-se de la supressió dels bous. El folló l'han organitzat els populars, que han fet com l'Aguirre amb el tema de la xiulada del partit de la Copa, i han servit de ressonància de la proposta.

Crida al cel que hi haja responsables polítics tan obcecats que no veuen la realitat, o tan desvergonyits que la veuen com els interessa. Concretament, Silla és un dels pobles expulsats de la Xarxa de Teatres de la Generalitat, perquè no té diners per a complir el contracte; té totes les obres del Pla Zapatero per acabar, per culpa de Baixauli, però ara també per culpa del nou govern municipal; té un problema molt gros per a pagar tot el que devem als proveïdors, molts d'ells industrials locals; segons l'alcalde, no hi ha ni per a pagar les nòmines; etc. Això els obliga a fer retallades de tota mena i, inevitablement, també ho han de fer dels bous. Una curiositat de què acaben d'informar-me és que l'ajuntament no té ni per a pagar les flors de l'anda del Crist, que han de pagar veïns voluntariosos; a banda del significat religiós, del qual no participe, però respecte, em pregunte com és possible que, tan devots com són els populars, es resistisquen a fer una bona retallada en el tema dels bous, com proposa Compromís i deixen el patró sense flors?

Jo confie que els entre un poc de sentit comú i que els bous, que els tenen acorralats, no acaben fent-los cap de mal. Com no estan en un carreró sense eixida (es diu atzucac), ho tenen fàcil si són raonables i intel·ligents i atenen les propostes raonables. Tenen al seu favor, per a ser resolutius, les mateixes recomanacions dels seus dirigents, de prescindir de despeses i retallar prestacions: la retallada de bous que es sol·licita va, doncs, per aquest camí, a què esperen? Altres retallades sí que són inassumibles, com les d'educació, sanitat, o les prestacions socials, però no fer-ho en el tema dels bous, com ho podran justificar?

PROPOSTES A UNA AMIGA

PROPOSTES A UNA AMIGA

Article publicat a elPunt/Avui el dia 24 de maig de 2012

Em demana la bona amiga i lectora del Punt, Mª Dolors Herranz, que faça alguna proposta per a aquest moment tan crític que estem vivint. Encara que m'ho demana a mi, supose que, en sentit general, es refereix a tots els polítics, perquè a mi, com a polític, ja m'ha passat l'hora; jo sols puc parlar com un ciutadà més, això sí, molt indignat i decebut. En realitat, Maria Dolors pensa el mateix que la majoria de la població, escandalitzada davant l'espectacle lamentable i miseriós de corrupció, malbaratament de l'erari públic i mentides, dels polítics; mentre augmenta l'atur, s'arruïnen les empreses i les famílies, de manera imparable. O siga, davant de tanta immoralitat.

Contestant a la pregunta, si es tracta d'economia, puc fer una proposta fonamental: que es pose fre, a nivell mundial, a l'imperi antidemocràtic i especulatiu, de la gran banca, que és l'origen de tots els mals. Tothom sabem ara la gran responsabilitat i el gran poder de les entitats financeres que són les que controlen els estats, enlloc de a l'inrevés. En quant a les responsabilitats concretes de les persones que “manen”, polítics i banquers, jo exigiria la presó per als corruptes i la recuperació de les quantitats defraudades, per a començar a fer justícia. Ara bé, qui hauria d'exercir el control en aquest procés?

Evidentment, el control l'hauria d'exercir el poble. Als països on hi ha més tradició democràtica, que no és el nostre cas, la premsa, més lliure, i el poble, més espavilat, fan difícil o impossible casos com els de l'estat espanyol, on, per exemple, Julio Iglesias no paga a hisenda perquè els inspectors no el troben enlloc, quan tothom sap, de bestreta, on actua cada nit. O on un president d'autonomia, com Camps, s'embruta i deixa embrutar-se als seus amics, inclosos els “amiguitos del alma”, i continua cobrant de l'erari públic .On el rei se'n va a caçar elefants, amb la seua amiga, a càrrec de l'Estat, malgrat la crisi... La meua proposta, és que s'acaben els privilegis i immunitats de tothom, i que qui la faça que la pague.

Evidentment, també propose trencar palletes amb la Merkel i els seus sequaços, perquè la política neoliberal que practiquen és antisocial i classista; perquè volen acabar amb l'estat de benestar i amb els drets dels treballadors; i perquè maniobren i mangonegen en defensa dels interessos de la patronal i pensen que als assalariats que els bomben. Com tenen a Rajoy de la seua part, el que està passant-nos a nosaltres és per això.

Com no hi ha ni un euro a la caixa pública, per a fer diners i pagar, que és el problema immediat de l'administració, se m'ocorren tres coses: primer, aconseguir crèdits extraordinaris, a interès zero, del Banc Central Europeu, directament per als ajuntaments i obligar els bancs a tornar a facilitar crèdits a les empreses i les famílies. Segon, fer que tothom pague, proporcionalment al que guanye i que no hi hagen excepcions, com l'Església, la monarquia o els grans evasors, respecte dels quals s'hauria d'aturar la proposta indecent de Montoro, d'invitar-los a tornar els diners defraudats, amb un tracte de favor, o siga pagant només el 10%, quan qualsevol ciutadà paguem més del 30%. Finalment, per a no tornar-nos a veure en cap altra situació com la que estem patint, jo acabaria amb el centralisme de l'Estat, atorgant l'autonomia fiscal a les autonomies que s'ho meresquen i als ajuntaments, als quals vigilaria estretament perquè no feren barbaritats. Hi ha també el tema dels sous i privilegis dels polítics, que jo regularia i reduiria dràsticament.

Doncs, més o menys, jo crec que tot açò podria servir-nos per a començar a anar millor i crec que, si preguntem, els ciutadans estem tots d'acord. En realitat, ja he fet la prova i quan algú em fa alguna pregunta i els dic el que pense, encara no m'he trobat cap ciutadà honrat que diga el contrari. Ara bé, la qüestió és per què, si tot és “tan evident”, la gent ha donat el seu suport als corruptes i els l'ha negat als més honestos? Per què té el PP la majoria absoluta? Quina pregunta més difícil de contestar! Per què la gent no obre l'ull i s'espavila i planta cara i rebutja els polítics corruptes?

Mentrestant, davant d'aquest panorama i en aquest país on sembla que la moral se l'ha menjada un burro, jo em felicite que cada dia hi haja més gent que va obrint els ulls. Per exemple, estic a Mallorca i m'assabente que vaja on vaja en Bauzà, que és el president amb què Déu ha castigat aquestes Illes, la gent li protesta i l'escridassen, perquè no estan d'acord amb la seua política mediambiental, ni lingüística... A mi em sembla tan bé el que fa la gent, que em solidaritze i els aplaudisc. Els polítics, qui la fa que la pague.

HOLLANDE FA TREMOLAR EUROPA. I A RAJOY?

HOLLANDE FA TREMOLAR EUROPA. I A RAJOY?

Article publicat a elPunt/Avui el dia 20 de maig de 2012

Europa està en crisi per diverses raons: el desgovern de Grècia; la dimissió del govern conservador dels Països Baixos; el triomf de l'esquerra a les municipals d'Itàlia; les derrotes electorals de la Merkel en les eleccions dels lands; la situació econòmica d'Espanya, que amb Rajoy està arribant al punt de fallida total; etcètera. Tot açò, a més de la mancança de referents ideològics suficientment convincents, que arrosseguem des de fa tants anys, produeix inseguretat i desconfiança, que són mals ingredients per al capitalisme especulatiu. Però, en aquestes que va i guanya Hollande a França i tota Europa comença a tremolar.

Uns tremolen perquè el nou líder francès s'oposa a la submissió de França i d'Europa, a la voluntat teutònica de la senyora Merkel. Hollande no vol ni parlar del pacte fiscal que volen els alemanys, sinó s'afegeix també un pacte per la creació de treball. De manera que la política de collar-nos cada dia més, fins a l'asfíxia, que practica Alemanya, ha de tenir el contrapunt amb la política que permeta la inversió i la recuperació dels llocs de treball perduts i en definitiva la producció i la recuperació econòmica, que exigeix França. Açò, evidentment, no és bo per als germànics, però si que ho és per a la resta dels europeus, i per tant aquests tremolen, perquè se'ls acaba el negoci!

Altres tremolen d'emoció i d'esperança, començant per la majoria del poble francès que ha votat Hollande, perquè pot ser l'inici d'un canvi. Les eleccions menors que estan fent-se per tot arreu i les generals que aniran convocant-se properament a la major part dels estats, l'Alemanya inclosa, preveuen una davallada de la dreta, o siga del poder omnipresent i ignominiós de l'especulació. Pel contrari, amb el triomf de l'esquerra, es preveu la recuperació dels valors del treball i del benestar social. Com Rajoy, sota el control d'Aznar, està del costat de la Merkel, què n'opina, del que està passant a Europa?

A Rajoy, i tota la colla, li està passant com a Zapatero, tant que el criticava, o encara pitjor, perquè tampoc saben ni per on tirar. Veuen estupefactes que estan fent tot el que els manen des d'Alemanya, tot, d'una manera absolutament submisa i d'esclavatge, i que no els serveix de res; al contrari, cada vegada hi ha més crisi. Ho han retallat tot, començant per la sanitat, l'educació i els serveis socials, i cada dia la prima de risc augmenta, baixa la bossa i fugen els inversors, en conseqüència augmenta l'atur, tanquen les empreses, s'afona la banca... El panorama és doblement més lleig que en l'anterior legislatura i Rajoy està fent bo a Zapatero, que ja és dir.

Però Rajoy és un empecinado (un obstinat o caparrut) i com no pot/sap abaixar del burro, ni el deixaria abaixar el seu mentor Aznar I (ara en parlaré), és probable que ens quedem amb el cul a l'aire, o siga que mentre a Europa comença un canvi, a nosaltres ens agafarà amb el peu canviat. Com demostra la història, no seria la primera vegada que ens passe una cosa així i que ens quedem amb un pam de nassos.

Mentrestant, alguns ja van parlant d'Aznar, que torne Aznar, van dient. Això sí que seria per a posar-se a tremolar! Ja se l'imaginen com a president de la Tercera República. Qui no s'ho crega, que entre en google i demane per “Aznar president de la República”, perquè hi ha 1.990.000 entrades. Quan he fet la prova m'ha entrat un pantaix que creia que em moria: eren les 6 del matí i encara estava en dejú; m'he hagut de prendre una til·la. Més asserenat, si és pot dir així, m'he entretingut, he navegat... i m'he acollonat encara més. Comentant-ho després amb els amics al bar, hem convingut i lamentat que una Tercera República amb Aznar de president seria molt pitjor que la monarquia franquista que tenim actualment, encara que ho agrairien els elefants. Ens hem hagut de fer una altra ronda, ara ja tots tan nerviosos com jo. Miquel Àngel, una altra ronda, per favor!, de cassalla Rios de Silla, evidentment.

I amb això que algú ha volgut superar-se i ser més graciós encara i per a solucionar dos problemes d'un tir, ha proposat un canvi de dinastia, fent fora els Borbons i instaurant els Aznars! Aznar I el Empecinado (o Ansar I, que és com el rebatejà el seu amic Bush). Encara que no té molta traça de rei, les ganes no li'n falten, diu l'amic que ha fet la proposta, recordant quan casà la filla, com si fora una princesa, a l'Escorial; i explica que la dona és Botella, com Pepe Botella, el rei que “instaurà” Napoleó... Miquel Àngel, una altra ronda, per favor!

ARQUITECTURA IMMORAL

ARQUITECTURA IMMORAL

Article publicat a elPunt/Avui el dia 13 de maig de 2012

Les informacions sobre els costos i sobrecostos de totes les obres faraòniques i enormement desproporcionades amb la capacitat econòmica del País; sobre el volum dels diners desapareguts en les trames de corrupció, que embruten d'ignomínia tota la nostra geografia; sobre les inversions ruïnoses en aventures espectaculars, però improductives i banals... Per tot plegat, tot açò ens situa com el País al capdavant de les autonomies més malversadores de l'estat. En conseqüència sabem, perquè fins i tot així ja ho reconeixen els mateixos malfactors del PP, que estem arruïnats. Havien convertit el País, a costa de la butxaca dels valencians, en un món de somnis perversos i infantiloides de persones tan miserables com Zaplana i Camps, per citar sols els dos grans capitans, però s'hi poden afegir Carlos Fabra, Ripoll, Crespo...

Avui, però, sols vull referir-me a l'obra grandiloqüent i galàctica del famós arquitecte que ens ha deixat penjats, per a vergonya universal i eterna, del complex de la Ciutat de les Arts (Hemisfèric, Museu Príncep Felip, Umbracle, Pont de l'Assut de l'Or, Àgora i Palau de les Arts). En total, tot això ha costat més de mil cent milions d'euros, a banda, dels honoraris, també galàctics, de l'arquitecte. Cal dir que aquest munt milionari d'euros encara els devem, i el que encara és pitjor, que no podem suportar el manteniment del monstruós tinglado, algun dels edificis del qual encara no se sap ni per a què s'ha fet, com és el cas de l'Àgora.

Com a l'arquitecte del règim, o siga Calatrava, li han tret a relluir les vergonyes, publicitant l'import dels honoraris que ha cobrat (facturant des de Suïssa), dels sobrecostos dels projectes, i del tracte de favor de què ha abusat, encara ha gosat justificar-se, dient que li semblava poc, tot el que li han pagat, ja que gràcies a ell i a la seua obra, València ocupa un lloc important al món. És la tesi que mantenen els polítics del PP, com Rafael Blasco, que s'ha atrevit a dir que tot aquest munt de fantasia és el “complex cultural més visitat d'Espanya, amb més de 40 milions de visites” (sic). Com les opinions interessades de tota la púrria popular valenciana no tenen cap valor objectiu, perquè sols són d'autobombo i d'autodefensa, és més interessant veure el que opinen des de fora i el que he llegit fins ara és demolidor: València s'ha convertit per tot açò i per més coses (l'aeroport de Fabra, per exemple) en el paradigma de la disbauxa i de l'esquizofrènia política.

Vull referir-me a l'arquitectura de Calatrava, a la qual he qualificat a l'inici d'immoral, després de llegir l'opinió que té sobre el tema de la gran arquitectura, Rafael Moneo. D'aquest impressionant arquitecte el millor elogi que li puc fer és una relació d'algunes de les seues obres, començant per les que conec, com l'ampliació del Museu del Prado i del Thyssen, l'Auditori de Barcelona i, sobre tot, el museu de Mèrida; altres de les seues creacions són el museu romà de Cartagena, el d'Art Modern d'Estocolm, la catedral de Los Àngeles, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma i el Kursaal de Donosti. Curiosament, Moneo fou repudiat en 2010 per a fer el Parc Central de València, sota l'ègida de Rita Barberà.

Moneo diu, amb la humilitat que caracteritza les grans persones, que prefereix l'arquitectura discreta, que no s'imposa a qui en fa ús, que no és imperiosa; ell busca en la seua obra l'equilibri entre la forma i l'individu, sense superfluïtats, sense sobredimensionaments ni l'ús de materials efectistes. O siga, tot el contrari que Calatrava. Per contra, gastar els diners públics a mans plenes; sobredimensionar les coses en resposta a l'ego personal i sense tenir en compte l'harmonia amb l'entorn social i cultural, a l'hora de fer un edifici; imposar criteris estrictes en els contractes econòmics, per aconseguir els majors guanys... Tot això és immoral. Calatrava ha encontrat en la fanfàrria del PP de València els millors aliats per als seus propòsits i ho ha aconseguit a costa de la butxaca dels valencians. Com en aquest País ningú es responsable de res davant de la societat, ni davant de la Justícia, això ha pogut passar i està passant.

Tot açò, que és així, i dotzenes de casos de tota mena, està sortint-los a la cara als populars, que han fet negoci de tot i s'han lucrat fins i tot amb la visita papal. El desgavell que han protagonitzat és tan enorme, que és probable que el govern central haja d'intervenir-nos, cosa que seria el colofó a les dues dècades de terra cremada que han practicat els governants “que ha votat el poble” (recordeu que aquesta era la tesi que esgrimia Camps i que Rajoy li aplaudia). Així que, d'immoralitat parlem; de la de l'obra de Calatrava i de la dels seus protectors. Quina colla, i això que tots han anat a col·legis de l'església i resen devotament: no tenen moral!

ELS BOUS TAMBÉ TENEN CRISI, O NO?

ELS BOUS TAMBÉ TENEN CRISI, O NO?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 10 de maig de 2012

Ja que, segons el govern, la crisi que estem passant és total, i per això estan retallant-ho tot, com la sanitat, l'educació, l'obra pública (ni carreteras ni aeropuertos, ha dit Rajoy), etc., i com estem damunt de festes i la situació econòmica de l'ajuntament, segons l'alcalde, és tan crítica que no tenim ni per a pagar les nòmines, en aquestes circumstàncies és evident que tampoc ha d'haver diners per a saraos ni festes, o siga ni per a bous. O sí que hi haurà diners per a bous?

El tema no és qualsevol cosa, sinó molt important. Així ho ha valorat l'assemblea de Compromís, que jo sàpiga; confie que la resta de partits del consistori, també ho faran. Concretament, Compromís ha aprovat en assemblea demanar la retallada de la partida de bous, reduint la festa a la meitat (quatre dies) i exigint que les penyes Caixaes i l'Esclafit, contribuïsquen a les despeses de la plaça, ambulància i segurs, ja que n'obtenen els beneficis de les entrades als espectacles.

A mi m'ha paregut, la de Compromís, una proposta moderada i de molt de sentit comú, ja que no s'oposen a la festa de bous, que agrada a tanta gent, sinó que introdueixen elements raonables. A més, volen que el veïnat es pronuncie, en una mena de debat i/o consulta populars i per això inviten a participar activament, mitjançant les xarxes socials (facebook, twiter) i/o enviant cartes i articles d'opinió als mitjans d'opinió. Com el sentit bàsic de la proposta de Compromís no és discutible, perquè a la força s'han de retallar despeses, segon ha dit i ordenat el govern, la qüestió és decidir com es fa amb les taurines.

Per altra part, seria una tragicomèdia que, per culpa de la crisi, no se signen convenis amb les falles i amb altres entitats socials, lúdiques i esportives i que no s'apliquen els mateixos criteris amb els bous. No s'entendria i el greuge comparatiu amb altres entitats seria de dimensions, que ara mateix no puc ni imaginar. Ho dic, perquè conec els criteris de les associacions respecte de les subvencions municipals i les associacions saben quin és el meu criteri, que ja era restrictiu quan jo era alcalde i encara no s'esperava aquesta crisi d'ara. Arribat el moment, si el govern municipal no és just en aquest tema i afavoreix els bous, en detriment de les altres associacions, jo em posaré al costat d'aquestes, si protesten.

Una altra cosa, molt pitjor encara, seria si s'apliquen retallades en qüestions eminentment culturals i d'estudi, com l'ensenyament d'adults, el Conservatori i la Lírica, i no se'n fan en el tema dels bous. Els bous, per molt que s'entesten alguns polítics populars, no són cap activitat cultural; això ho diuen els del PP, perquè intenten fer-ho servir de coartada, per a justificar el seu interès polític i electoral. Jo crec que exageren innecessàriament en el seu capficament, perquè podrien satisfer les seues promeses, sense involucrar la cultura. Podrien invocar que és una tradició, com la de llançar una cabra des d'un campanar; o podrien justificar-ho perquè hi ha molta gent a qui els va la marxa taurina; podrien dir qualsevol cosa, menys dir que la festa dels bous siga cultural.

Així que Compromís ha pegat foc a la traca, una traca llarga i de colors que no sabem encara com acabarà; confie que el tro final serà el triomf del sentit comú. Compromís invita a parlar del tema, a manifestar l'opinió: tothom està convocat. Els mitjans de comunicació que tenim ara a l'abast, són poderosos i les opinions poden navegar amb una immediatesa i eficàcia extraordinàries. La imaginació és lliure i tothom ha de pensar que la campanya paga la pena, si finalment s'aconsegueix que triomfe el sentit comú per sobre del sense sentit. De moment, la proposta de retallar els dies de bous i de fer participar els tauròfils en les despeses, ja és de molt de sentit comú. Espere que hi hagen altres propostes.



EL TIO DEL BIGOTI I ELS DIVENDRES

EL TIO DEL BIGOTI I ELS DIVENDRES

Article publicat a elPunt/Avui el dia 6 de maig de 2012

Durant la campanya de les eleccions generals de 1996, que guanyà la dreta, el famós Alfonso Guerra tingué l'ocurrència de referir-se a Aznar com el del “bigotito”, posant-se el dit horitzontal sota el nas. A partir de llavors tothom s'hi ha fixat, tant per a fer-hi broma, com per a advertir del perill que suposa... Si hom cerca per les hemeroteques, el seu bigotis ha ocupat centenars de titulars, comentaris, cartes al director, articles d'opinió, fotografies, etc. Potser que el millor titular és el del diari Granma (Cuba) quan es referia al “caballerito del bigotito tipo Führer”. Hi ha qui, des d'Argentina, comparava el bigoti d'Aznar amb el de Cantimflas. O qui el qualificava de “tan espanyol com el toro d'Osborne”. A algú li recordava el bigoti d'un alferes provisional. Sobre tot es féu universalment famosa la fotografia d'Aznar, amb el seu bigoti i amb els peus sobre la taula del ranxo de Bush. Finalment, Aznar se l'ha afaitat, encara que és com si no, i així al twitter s'ha dit, a continuació, que el seu bigoti “és una metàfora, perquè no hi és, però allí segueix”; i encara un altre que diu que Aznar “ben rasurat, encara em fa agafar més fàstic que quan el lluïa...”.

Doncs, aquest personatge de comèdia espanyola o esperpent, reconegut mundialment com a líder entre els partits i grups de pressió més reaccionaris, malgrat que ara no ocupa cap càrrec polític, continua en la marxa, ja que és la inspiració, el far que guia la política de Rajoy. Ambdues coses, inspirar i guiar, ho fa mitjançant la fàbrica d'idees que és la FAES (Fundació per a l'anàlisi i els estudis socials), que actua en connexió amb Think Tanks similars d'Europa, dels EEUU i de Sud-amèrica, que, plegats, constitueixen la flor i nata del pensament més fatxa, i des d'on es nodreixen els neocons i neoliberals que tenen la paella pel mànec a nivell mundial. Quina gent, no? L'objectiu que tenen és canviar el món, retallant les conquestes socials de les classes treballadores, perquè el món és per als privilegiats, que són ells. Ells són els millors i, especialment, n'hi ha un molt més millor encara, Aznar.

Així que totes les malpensades que cada divendres aprova el govern de Rajoy, totes, formen part d'un projecte evacuat des de la FAES. Com aquesta és gent d'ordre, de pensament únic i emanatista, estan ben vistos per la jerarquia catòlica i beneïts, per tant també poden jugar a tenir la doble moral necessària per a veure el món, interpretar-lo, i si cal inventar-lo, a la seua conveniència. Bush, per exemple, que és de la secta, veié, interpretà i s'inventà armes de destrucció massiva a l'Iraq. Ansar (que és com li deia el president ianqui a Aznar) veié la mà d'ETA en els atemptats de Madrid; el mateix Ansar assegura que el terrorisme àrab començà quan els moros atacaren a don Pelai a Covadonga... I és una prova de la benevolència eclesiàstica amb què conten, el mutisme dels bisbes catòlics davant de l'anunci de deixar sense protecció sanitària precisament als qui més la necessiten, com són els immigrants sense papers. O siga que això de la caritat cristiana, per als Roucos és com la bufa de la gamba.

Aquesta benevolència, doncs, del cel és la raó per la qual Rajoy es mostra impassible davant les protestes socials que no cessen: ell, passe el que passe, ha de seguir el camí que té assignat. Per això cada divendres, que curiosament no és un dia qualsevol, com ara explicaré, cada divendres dicten decrets, sempre en el mateix sentit, per a retallar-nos drets als ciutadans i per a gravar-nos més encara. Perquè, amb el que estan fent no es reparteixen les càrregues i els beneficis entre la societat de manera “justa i equitativa”, com ha dit Rajoy, això és retòrica barata. El que estan fent és repartir les càrregues entre els més pobres, protegint els beneficis dels més rics.

Ho fan cada divendres perquè entre aquesta gent farisea, de missa i de colps de pit, aquest és el dia que mataren a Crist i per això el calendari està ple d'al·legories, com fer dejuni els divendres; el Divendres Sant; el de Dolors. El mateix sant Nicolau de Bari, quan encara era una criatura de pit, es negava a mamar els divendres, malgrat que sa mare li posava el mugró a la boca, quin miracle! Això ho sé jo, perquè tinc una novena al sant que ho diu. Des de l'angle contrari, els divendres s'han considerat dies de mal rotllo, i per això fer cara de divendres vol dir fer mala cara, trista i demacrada; a Vic, d'una persona desgraciada diuen que ha nascut en divendres; a Girona no es casen en divendres, ni van a missa les parteres, ni bategen les criatures, perquè tornarien bruixes i bruixots. Per cert, mira per on, Judes Iscariot, el que traí a Crist, nasqué un divendres. Doncs, ja ho sabem. Cada divendres ens fotran garrotada i així ho ha assegurat el mateix Rajoy. Podríem fer una aposta: de tots els que formen colla a la FAES, i de tots els ministres de Rajoy, a qui batejaren en divendres?



TOTS CONTRA EL PP

TOTS CONTRA EL PP

Article publicat a elPunt/Avui el dia 3 de maig de 2012

Segons sembla, a França i probablement a Holanda, els respectius partits de dretes, o siga populars, van de retirada; això ho sabrem en pocs dies. A Silla, que és el que ens interessa, el PP té corda per a anar tirant avant els tres anys llargs que resten de la legislatura, encara que sense molta operativitat i/o pagant un preu que no se l'esperaven. Perquè els populars, capitanejats per Serafín Simeon, que dóna la cara, i per Isidro Prieto a l'ombra, estan en minoria en el plenari, a falta d'un vot, i com no demostren capacitat per a arribar a cap acord, ni estable ni puntual, amb cap dels partits, han d'acceptar coses com les del darrer plenari, que comentaré.

Seria útil fer memòria que fa quatre legislatures (setze anys!) a Silla es donà una situació pareguda, amb un PSOE amb vuit regidors i una oposició amb nou. Aleshores ocorregué que l'oposició imposà el seu criteri majoritari a les propostes arbitràries i minoritàries dels socialistes. No hi havia un pacte formal entre els partits (l'oposició diferenciada, que deia Isidro Prieto, pare), però coincidiren en una dinàmica activa i positiva, que Baixauli, que era l'alcalde, s'hagué d'empassar. Gràcies a la pressió opositora s'aprovaren projectes contra la mateixa voluntat del govern municipal. El que passava, en realitat, era que els socialistes no tenien possibilitats d'arribar a cap acord, malgrat que en l'equip hi havia Francesc Romeu, que era una altra cosa, però sense capacitat d'actuació. Allò duia a Baixauli tan de cap, que ho “solucionà” comprant una regidora d'EU (Felisa Benítez) a la qual convertí en la primera trànsfuga de la democràcia.

En aquella legislatura, els socialistes tenien davant seu exactament quatre partits, i ara els populars, cinc; o siga que la història es repeteix. Seria, doncs, molt lamentable que, malgrat l'experiència local, a Simeon li passara com a Baixauli. Al poble no li convenen els desacords entre els polítics, sinó els acords. Una manera d'arribar a acords amb el govern, si no s'han decidit prèviament, és dur propostes al plenari i aconseguir el seu vot, perquè a mà alçada, el govern pot aconseguir el vot que li falta o l'oposició li pot guanyar la partida al govern i el pot “obligar” a coses en les quals no havien ni pensat. Un exemple és el del darrer plenari.

L'oposició ha aprovat la proposta que presentava el PP d'aplicació del Pla Confiança, (tres milions d'euros), però modificant substancialment el projecte. La discussió del punt, que durà exactament com un partit de futbol, una hora i mitja, serví perquè tots els partits tiraren en cara als populars la seua incapacitat per al diàleg. El projecte aprovat contempla la finalització del multifuncional, que està a mitges; algunes inversions al poliesportiu, de les quals s'ha exclòs una increïble pista de pàdel que volia el PP; i l'increment de la partida per a l'eficiència energètica, que significarà un considerable estalvi de les factures de l'enllumenat públic. O siga que el PP ha arribat a un enteniment amb l'oposició, a la força i cedint en allò on hi havia discrepàncies i això és un acord.

A banda, el plenari serví també, com és un costum històric i saludable, per a tirar-se en cara uns i altres tota mena d'improperis. És de destacar que als socialistes els aflorà la vena esquerrana i afirmaren que ells haurien posat el projecte damunt la taula i haurien preguntat quin model de poble volien; o siga, tot el contrari del que han fet quan han governat. Els de l'extrema dreta anunciaren que havien perdut la confiança amb el govern i que “anaven a fer com una novia ofesa: li anaven a retirar el suport” (uns dies després, a França, la Le Pen ha fet el mateix amb Sarkozy, copiant el que ha passat a Silla).

La intervenció del regidor de Compromís, acusant els populars de fariseisme polític, encengué els ànims del plenari, encara més. Concretament Melero recriminava la reunió de l'alcalde amb els funcionaris municipals per a dir-los que si no cobraven seria per culpa de l'oposició, perquè no li havien aprovat el crèdit de Madrid per a pagar factures. Melero recordà els arguments pels quals no havia donat suport a aquella proposta, que era per a evitar la sobrecàrrega de més d'un milió d'euros en interessos bancaris i reiterà que la culpa és del govern central, o siga de Rajoy i de la Generalitat, que no ens paga el que ens deu.

Al remat, i això és el que interessa, s'aprovà, pràcticament el projecte i per unanimitat, amb la folklòrica abstenció de l'extrema dreta, amb les rectificacions de l'oposició. El PP es tragà la intransigència i els partits de l'oposició pogueren millorar la proposta del govern; més o manco, tots quedaren contents. Crec que ens hem de congratular, doncs, que els nostres regidors s'hagen avingut a fer el que és la seua responsabilitat, que no és altra que arribar a acords per a governar el poble.