Article publicat a elpunt.cat el dia 17 de gener de 2010
Al tall de tot el que ha passat amb les corrupcions dels polítics, i especialment per a compensar un poc l’espectacle dels populars, el senyor Rajoy ha proclamat un codi ètic per als seus correligionaris. Es tracta, segons sembla, d’evitar que s’accepten regals a canvi de favors, i augments patrimonials irregulars, com els que han eixit a la llum darrerament i, en definitiva, que es puguen realitzar actuacions administratives irregulars i corruptes.
No sé si Rajoy s’ha cregut que l’ètica es pot controlar a base de declaracions de béns, declaracions jurades i bones intencions, perquè és evident que quan un polític accepta corrompre’s, s’ho fa de manera que no el pillen fàcilment. Ja fa temps que ho vaig escriure: tot allò que estava aflorant, en aquells casos tan sonats de corrupció, no eren sinó els que s’havien sabut de xamba, o per filtracions interessades de militants dels propis partits... Volia dir i vull dir que, com en els icebergs, la corrupció que es veu és una part ínfima de tota la que hi ha amagada.
Però, està bé que hi haja codis ètics, si senyora, al menys perquè al polític a qui se li vegen les vergonyes les tinga classificades. Ja he dit que no serviran per a acabar amb la corrupció, però la gent, els votants, és probable que estiguen més tranquils, pobres ignorants: hi ha molts votants que tot s’ho creuen.
Ara bé, no sé si Rajoy ha pensat o no en una de les maneres, de les més tradicionals i antigues, amb què els polítics (i les polítiques) s’embruten les mans, que és per la bragueta. Si no ho ha pensat, li suggerisc que s’ho apunte i que ho afegisca al codi: “es controlarà la vida sexual dels polítics, per tal d’evitar que peguen cap polvo a càrrec del pressupost municipal, ministerial, autonòmic, etc.”.
Ja sé que en la nostra cultura no passa com en la luterana, que són més puritans. Ací és una norma general que cadascú s’ho fa com vol o com pot, perquè el sexe és una qüestió personal. A mi em sembla bé, però del que es tracta és que els polítics satisfacen els seus apetits, però pagant-s’ho de la seua butxaca.
I una altra cosa és que els “augments patrimonials”, o siga els xalets, apartaments, etc. que els polítics obtenen de manera corrupta, es puguen inscriure a nom de l’amiga/amic. Si un polític ho fa a nom de la dona, o d’un fill, això és controlable, però si la cosa va per altre camí, què?
Així que també li recomane a Rajoy que en el seu codi s’ordene chercher la femme ou l’ami. Li puc contar casos, per exemple d’un alcalde a qui mai trobava, ni a ell ni a la seua secretària, quan li telefonava; un dia, estranyat, preguntí a la telefonista i a la xica se li escapà: - És que vosté no sap que si no està l’alcalde tampoc està la secretària? Doncs, pense, que no estaria fent-ho pel morro.
Això sí, com ara s’ha universalitzat la igualtat, gràcies a Déu, cal viglar els polítics i les polítiques i en qualsevol barreja sexual: xic i xic, xic i xica, xica i xica; és qüestió de fer un llistat.
Evidentment, el que recomane als populars és totalment aplicable als socialistes, però m’he adreçat a Rajoy perquè és qui ha mogut fitxa amb això del codi ètic, perquè en todas partes cuecen habas. De fet no he dit de quin partit eren l’alcalde i la secretària.
Al tall de tot el que ha passat amb les corrupcions dels polítics, i especialment per a compensar un poc l’espectacle dels populars, el senyor Rajoy ha proclamat un codi ètic per als seus correligionaris. Es tracta, segons sembla, d’evitar que s’accepten regals a canvi de favors, i augments patrimonials irregulars, com els que han eixit a la llum darrerament i, en definitiva, que es puguen realitzar actuacions administratives irregulars i corruptes.
No sé si Rajoy s’ha cregut que l’ètica es pot controlar a base de declaracions de béns, declaracions jurades i bones intencions, perquè és evident que quan un polític accepta corrompre’s, s’ho fa de manera que no el pillen fàcilment. Ja fa temps que ho vaig escriure: tot allò que estava aflorant, en aquells casos tan sonats de corrupció, no eren sinó els que s’havien sabut de xamba, o per filtracions interessades de militants dels propis partits... Volia dir i vull dir que, com en els icebergs, la corrupció que es veu és una part ínfima de tota la que hi ha amagada.
Però, està bé que hi haja codis ètics, si senyora, al menys perquè al polític a qui se li vegen les vergonyes les tinga classificades. Ja he dit que no serviran per a acabar amb la corrupció, però la gent, els votants, és probable que estiguen més tranquils, pobres ignorants: hi ha molts votants que tot s’ho creuen.
Ara bé, no sé si Rajoy ha pensat o no en una de les maneres, de les més tradicionals i antigues, amb què els polítics (i les polítiques) s’embruten les mans, que és per la bragueta. Si no ho ha pensat, li suggerisc que s’ho apunte i que ho afegisca al codi: “es controlarà la vida sexual dels polítics, per tal d’evitar que peguen cap polvo a càrrec del pressupost municipal, ministerial, autonòmic, etc.”.
Ja sé que en la nostra cultura no passa com en la luterana, que són més puritans. Ací és una norma general que cadascú s’ho fa com vol o com pot, perquè el sexe és una qüestió personal. A mi em sembla bé, però del que es tracta és que els polítics satisfacen els seus apetits, però pagant-s’ho de la seua butxaca.
I una altra cosa és que els “augments patrimonials”, o siga els xalets, apartaments, etc. que els polítics obtenen de manera corrupta, es puguen inscriure a nom de l’amiga/amic. Si un polític ho fa a nom de la dona, o d’un fill, això és controlable, però si la cosa va per altre camí, què?
Així que també li recomane a Rajoy que en el seu codi s’ordene chercher la femme ou l’ami. Li puc contar casos, per exemple d’un alcalde a qui mai trobava, ni a ell ni a la seua secretària, quan li telefonava; un dia, estranyat, preguntí a la telefonista i a la xica se li escapà: - És que vosté no sap que si no està l’alcalde tampoc està la secretària? Doncs, pense, que no estaria fent-ho pel morro.
Això sí, com ara s’ha universalitzat la igualtat, gràcies a Déu, cal viglar els polítics i les polítiques i en qualsevol barreja sexual: xic i xic, xic i xica, xica i xica; és qüestió de fer un llistat.
Evidentment, el que recomane als populars és totalment aplicable als socialistes, però m’he adreçat a Rajoy perquè és qui ha mogut fitxa amb això del codi ètic, perquè en todas partes cuecen habas. De fet no he dit de quin partit eren l’alcalde i la secretària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada