La cadira elèctrica
Article publicat elpunt.cat el 24 d gener de 210
Moltes persones que m'estimen m'han fet arribar la seua preocupació per saber com em va la cadira de massatges que comprí per internet (llegiu El Punt. 11/1. «Com ens prenen el pèl»). Perquè ningú patisca, he de dir que no m'hi he assegut encara, ni crec que ho faça, perquè no m'han aclarit cap dels dubtes que tenia, sinó que, al contrari, encara m'han enredat més. Ara ho explique.
El mateix dilluns que publicava l'article (8:00), cap a les 9 del matí em cridaven des de Biscaia, els de la Trastienda digital. Volien saber què m'havia passat. Els vaig dir que res, que de moment no m'havia passat res perquè encara ni m'havia assegut. Però insistien que els havien passat un article meu, però que com no sabien valencià, no l'entenien del tot i que si els ho volia explicar... Els proposí traduir-los-el al basc. «No, no, usté expliquese». Home, és que a la línia 4 de la primera pàgina em diuen que puc morir si no faig bé alguna cosa, però com no diuen quina cosa, és clar, estic preocupat... «Tranquilo, eso se ha puesto porque nos obliga Europa, pero no haga caso...» Malgrat que semble increïble, la cosa anà així.
A la mitja hora em telefona una senyoreta, també de l'empresa, però ara des de Tarragona, que m'hi parla en català. Li explique el mateix que al basc: —No es preocupi, no faci cas, em diu. I jo: és que l'anònim llibret d'instruccions diu que corro perill de mort si, quan aparega la paraula warning, no faig el que manen, i que haig d'anar amb precaució quan aparega la paraula caution; però no trobe enlloc cap warning, i és clar, no estic tranquil. No faci cas, diu la senyoreta, això és que s'ha de posar perquè obliga Europa, estigui tranquil, que ja faré que li envien la factura, la garantia i més instruccions i ja veurà; vosté, segui, segui.
Volia haver-li dit que Europa té una legislació sobre tot això de la publicitat i les vendes per correu, que s'ha d'identificar la procedència dels productes, etc. que ells incomplien, però no li ho vaig dir. Vaig decidir esperar a veure si m'enviaven res. Doncs bé, he rebut la factura, amb un número de telèfon per si tinc cap dubte o problema durant dos anys i una nota aclaridora que m'ha deixat més perplex: «simplement, que warning i caution signifiquen el mateix», em diuen. Com que crec que aquests dos mots no signifiquen el mateix, li demane a un catedràtic d'anglès, qui m'explica que warning vol dir perill però del de veritat i que caution sols vol dir que cal anar amb compte; per tant no volen dir el mateix.
O siga que, com veieu, l'odissea de l'artefacte encara no ha acabat. Jo continue disposat a no provar aquesta maliciosa butaca, però pense en la possibilitat que vinga ningú quan jo no hi siga, que hi sega, que l'engegue... i pluf, que s'electrocute! De moment, vaig a posar un cartell bilingüe penjat de la butaca, amb una calavera que diga: warning/perill. Ah, i gràcies pels consells que he rebut de molts amics, especialment el de reclamar a l'empresa una pòlissa de vida, o l'altre que em suggereix que m'apunte a l'Ocaso.
Siga com siga, confie que, per dignitat i per sentit comú, els responsables que aquesta butaca maligna s'haja anunciat a tota plana, la retiraran de la revista, perquè d'altra manera seran còmplices si passa res.
Moltes persones que m'estimen m'han fet arribar la seua preocupació per saber com em va la cadira de massatges que comprí per internet (llegiu El Punt. 11/1. «Com ens prenen el pèl»). Perquè ningú patisca, he de dir que no m'hi he assegut encara, ni crec que ho faça, perquè no m'han aclarit cap dels dubtes que tenia, sinó que, al contrari, encara m'han enredat més. Ara ho explique.
El mateix dilluns que publicava l'article (8:00), cap a les 9 del matí em cridaven des de Biscaia, els de la Trastienda digital. Volien saber què m'havia passat. Els vaig dir que res, que de moment no m'havia passat res perquè encara ni m'havia assegut. Però insistien que els havien passat un article meu, però que com no sabien valencià, no l'entenien del tot i que si els ho volia explicar... Els proposí traduir-los-el al basc. «No, no, usté expliquese». Home, és que a la línia 4 de la primera pàgina em diuen que puc morir si no faig bé alguna cosa, però com no diuen quina cosa, és clar, estic preocupat... «Tranquilo, eso se ha puesto porque nos obliga Europa, pero no haga caso...» Malgrat que semble increïble, la cosa anà així.
A la mitja hora em telefona una senyoreta, també de l'empresa, però ara des de Tarragona, que m'hi parla en català. Li explique el mateix que al basc: —No es preocupi, no faci cas, em diu. I jo: és que l'anònim llibret d'instruccions diu que corro perill de mort si, quan aparega la paraula warning, no faig el que manen, i que haig d'anar amb precaució quan aparega la paraula caution; però no trobe enlloc cap warning, i és clar, no estic tranquil. No faci cas, diu la senyoreta, això és que s'ha de posar perquè obliga Europa, estigui tranquil, que ja faré que li envien la factura, la garantia i més instruccions i ja veurà; vosté, segui, segui.
Volia haver-li dit que Europa té una legislació sobre tot això de la publicitat i les vendes per correu, que s'ha d'identificar la procedència dels productes, etc. que ells incomplien, però no li ho vaig dir. Vaig decidir esperar a veure si m'enviaven res. Doncs bé, he rebut la factura, amb un número de telèfon per si tinc cap dubte o problema durant dos anys i una nota aclaridora que m'ha deixat més perplex: «simplement, que warning i caution signifiquen el mateix», em diuen. Com que crec que aquests dos mots no signifiquen el mateix, li demane a un catedràtic d'anglès, qui m'explica que warning vol dir perill però del de veritat i que caution sols vol dir que cal anar amb compte; per tant no volen dir el mateix.
O siga que, com veieu, l'odissea de l'artefacte encara no ha acabat. Jo continue disposat a no provar aquesta maliciosa butaca, però pense en la possibilitat que vinga ningú quan jo no hi siga, que hi sega, que l'engegue... i pluf, que s'electrocute! De moment, vaig a posar un cartell bilingüe penjat de la butaca, amb una calavera que diga: warning/perill. Ah, i gràcies pels consells que he rebut de molts amics, especialment el de reclamar a l'empresa una pòlissa de vida, o l'altre que em suggereix que m'apunte a l'Ocaso.
Siga com siga, confie que, per dignitat i per sentit comú, els responsables que aquesta butaca maligna s'haja anunciat a tota plana, la retiraran de la revista, perquè d'altra manera seran còmplices si passa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada