PINXOS O INGENUS
Article publicat a elpunt.cat el dia 5 de gener de 2010
En la història és una constant el següent combinat: uns pinxos (espavilats, furtagallines i mentiders de mena) que són els que fan el negoci i, al darrere, la massa d’ingenus i candorosos que tot s’ho creuen i que damunt són els qui paguen. Entre els pinxos hi ha líders salvapàtries, papes, energúmens generals, caps de tribu, grans empresaris, la gent de la gran banca... O siga, els qui sempre obtenen la tallada més grossa. Al darrere hi ha tota la resta, quantitats de pobres i sincers ciutadans convençuts que el seu líder és magnífic. A grans trets, aquest és l’esquema amb què uns governen els pobles, altres ho fan de les ànimes, uns custodien l’erari públic, altres els estalvis de la gent; en definitiva, que un pocs decideixen per tots i encara els escuren les butxaques... Cadascú a la seua manera, doncs, fan perquè la gent crega que ells tenen la solució, o encara pitjor, que són la solució, de les penes que els afligeixen. Això per allà dalt.
A escala més reduïda també hi ha altres pinxos que ens atabalen amb propostes de bones accions, per a salvar el que siga; tot depén que ens rasquem la butxaca. Per exemple, sabem que moltes de les aportacions que fem a projectes solidaris acaben a les carteres d’intermediaris, de ministres i governs corruptes..., que són uns pinxos. Ajudes a les missions, al tercer món, que són estafes, hi ha per a tots els gustos. I com que pinxos els hi ha a tots els nivells, també els tenim a escala valenciana, amb propostes més domèstiques. Concretament, ara ens tornen a oferir la possibilitat de participar en un nou capítol de la maniobra que ha de fer possible que els valencians (els catalans del sud) veiem la TV3 dels catalans del nord.
Acabe de rebre un correu en paper (91 grams) amb tot d’explicacions perquè m’adherisca i col·labore, ara amb projecció parlamentària, en un nou intent perquè els sotasignants, bla, bla, bla, puguem veure la TV3. Es tracta de signar, una vegada més, ara de manera molt formal, un document i de facilitar-hi les dades personals, que seran carn de canó per a les properes experiències recaptatòries. Mire els patums que li faciliten la coartada al pinxo organitzador (Eliseu Climent) i veig que a la llista no hi són tots els que ell voldria; però hi veig alguns que no comprenc, encara que possiblement hi són per a cobrir les aparences. Veig els sindicalistes i m’entren ganes de posar-m’hi en contacte i d’explicar-los com s’entenen els drets laborals en el complex del tinglado Climentasa... Em reconforta, però, pensar que, si estigueren vius, no haurien signat, per exemple, ni Joan Fuster, ni Vicent Ventura, ni molts altres... Tots ells, encara en vida, li manifestaren al pinxo en qüestió el mateix rebuig que li manifeste jo i això jo ho sé perquè m’ho digueren personalment...
Doncs, per a acabar vull dir que, encara que estic a favor que veiem la TV3, evidentment, el problema encara no s’ha resolt, perquè no s’ha volgut. En tot aquest afer hi ha coses massa obscures, que no es volen explicar, perquè a uns els és més profitós mantindre la confusió permanent entre els valencians, per motius electorals, i a altres no els interessa que es normalitze res, per motius crematístics, perquè viuen de la desgràcia del País. Amb mi que no conten per a estafar ningú, i per això els he retornat els papers.
En la història és una constant el següent combinat: uns pinxos (espavilats, furtagallines i mentiders de mena) que són els que fan el negoci i, al darrere, la massa d’ingenus i candorosos que tot s’ho creuen i que damunt són els qui paguen. Entre els pinxos hi ha líders salvapàtries, papes, energúmens generals, caps de tribu, grans empresaris, la gent de la gran banca... O siga, els qui sempre obtenen la tallada més grossa. Al darrere hi ha tota la resta, quantitats de pobres i sincers ciutadans convençuts que el seu líder és magnífic. A grans trets, aquest és l’esquema amb què uns governen els pobles, altres ho fan de les ànimes, uns custodien l’erari públic, altres els estalvis de la gent; en definitiva, que un pocs decideixen per tots i encara els escuren les butxaques... Cadascú a la seua manera, doncs, fan perquè la gent crega que ells tenen la solució, o encara pitjor, que són la solució, de les penes que els afligeixen. Això per allà dalt.
A escala més reduïda també hi ha altres pinxos que ens atabalen amb propostes de bones accions, per a salvar el que siga; tot depén que ens rasquem la butxaca. Per exemple, sabem que moltes de les aportacions que fem a projectes solidaris acaben a les carteres d’intermediaris, de ministres i governs corruptes..., que són uns pinxos. Ajudes a les missions, al tercer món, que són estafes, hi ha per a tots els gustos. I com que pinxos els hi ha a tots els nivells, també els tenim a escala valenciana, amb propostes més domèstiques. Concretament, ara ens tornen a oferir la possibilitat de participar en un nou capítol de la maniobra que ha de fer possible que els valencians (els catalans del sud) veiem la TV3 dels catalans del nord.
Acabe de rebre un correu en paper (91 grams) amb tot d’explicacions perquè m’adherisca i col·labore, ara amb projecció parlamentària, en un nou intent perquè els sotasignants, bla, bla, bla, puguem veure la TV3. Es tracta de signar, una vegada més, ara de manera molt formal, un document i de facilitar-hi les dades personals, que seran carn de canó per a les properes experiències recaptatòries. Mire els patums que li faciliten la coartada al pinxo organitzador (Eliseu Climent) i veig que a la llista no hi són tots els que ell voldria; però hi veig alguns que no comprenc, encara que possiblement hi són per a cobrir les aparences. Veig els sindicalistes i m’entren ganes de posar-m’hi en contacte i d’explicar-los com s’entenen els drets laborals en el complex del tinglado Climentasa... Em reconforta, però, pensar que, si estigueren vius, no haurien signat, per exemple, ni Joan Fuster, ni Vicent Ventura, ni molts altres... Tots ells, encara en vida, li manifestaren al pinxo en qüestió el mateix rebuig que li manifeste jo i això jo ho sé perquè m’ho digueren personalment...
Doncs, per a acabar vull dir que, encara que estic a favor que veiem la TV3, evidentment, el problema encara no s’ha resolt, perquè no s’ha volgut. En tot aquest afer hi ha coses massa obscures, que no es volen explicar, perquè a uns els és més profitós mantindre la confusió permanent entre els valencians, per motius electorals, i a altres no els interessa que es normalitze res, per motius crematístics, perquè viuen de la desgràcia del País. Amb mi que no conten per a estafar ningú, i per això els he retornat els papers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada