divendres, 13 d’abril de 2012

D'ALARÓ ESTANT

D'ALARÓ ESTANT

Article plublicat a el Punt/Avui el dia 12 d'abril de 2012



Passe uns dies a Alaró, amb els fills i el nét, o siga que sóc el més feliç del món, i aprofite per a posar-me més al dia de les calamitats a què esta sotmetent el govern aquest pacífic veïnat. Ja ho contaré en el proper article del Repunt (diumenge). Com no estic desconnectat de Silla, avui hi insistiré en uns aspectes de la política local que em preocupen, encara que són reflexions que ja m'he fet en altres articles; per tant, avui faig una mena de recordatori o recopil·latori.

Fonamentalment, és preocupant la falta d'iniciativa del nostre govern, agafat o entrampat en l'atzucac (carreró sense eixida o cul de sac) que significa la falta de pressupost per a poder fer res. Vull insistir que comprenc els maldecaps de l'alcalde i del seu equip i lamente la solitud política en què s'hi troben, la seua impossibilitat a presentar cap solució acceptable per a la resta de partits polítics del consistori. Sobre tot ho lamente, perquè qui surt més perjudicat és el poble i no hi ha dret.

Però, la falta de pressupost no justifica la falta d'iniciatives necessàries, sobre tot si sí que s'atenen algunes altres activitats innecessàries i/o sectàries. Insistisc que no hi ha cap, o n'hi ha poques, activitats culturals i socials, projectes de joventut i inversions al camp. Com ha demostrat de manera molt eficaç la joventut del Bloc, es poden fer activitats culturals, que ells diuen low cost, amb quatre cèntims, a condició que hi haja intel·ligència i ganes de treballar. Les activitats socials, de la mateixa manera, es poden atendre amb bona voluntat i pose com exemple tot el que fan les parròquies amb els seus menjadors socials, la recollida de roba, economats, etc. Com els joves de Silla ja han advertit de la mancança de tot tipus d'iniciativa i/o de l'esterilitat més absoluta, no insistiré. I com la nostra gent del camp m'han manifestat el seu neguit per l'abandó dels camins, de la neteja, i de tot tipus de projectes, de manera que el mateix Consell Agrari, que era un exemple d'eficàcia, està semant-se, a poc a poc, tampoc insistiré, però ho lamente profundament. I com tot això és cert, mentre que per la part contrària continua la disbauxa i la subvenció de les falles i dels bous, què hem de pensar?

Una altra cosa encara pitjor que no fer res és la falta d'informació, d'anàlisi i de crítica política, que vivim a Silla. En efecte, vivim un abandonament informatiu gairebé absolut, després de la desaparició del BIM, del Punt-Silla i del Magazine, malgrat que el govern municipal sí que té una periodista i tots els instruments de treball necessaris. Per això, una vegada més, hem d'agrair que la premsa escrita de València ens tinga en compte, de tant en tant, i sobre tot que ho faça diàriament el Punt digital (www.elpunt.cat/Silla). En altres moments, els partits polítics han tingut interès a oferir-nos els seus punts de vista, mitjançant els respectius òrgans informatius, que ara han decaigut alarmantment: és que ja no tenen res a dir? De manera, doncs, que no tenim ni informació, ni cap anàlisi, ni cap crítica, que oriente la població i açò, en uns moments tan crítics com els que passem, és molt perillós i imperdonable.

Insistisc: el veïnat anem despistats, perquè no sabem res del que passa davant dels nostres nassos. Com van les obres de la marjal, les dels col·lectors, les del transvasament de les aigües de Pinedo, les dels pluvials, la continuació del multifuncional, els casals fallers de Baixauli, la Nau de la Cultura (ampliació de l'ajuntament), l'ermita de Sant Roc, la bastida de l'església, l'escola de teatre, les escoles esportives, la piscina coberta... És veritat que un poble desinformat és un poble fàcilment manipulable, però a qui li interessa que això siga així? No els pot interessar ni a l'equip de govern, ni a cap dels partits democràtics de l'oposició, però curiosament això que conte, és el que és. O siga que, malament.