DE VAGUES I MANIFESTACIONS

DE VAGUES I MANIFESTACIONS

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 d'abril de 12012

Tal com calia fer, i com havia “previst” el mateix president del govern espanyol (Rajoy, que te doy), hem fet una vaga general i unes enormes manifestacions en contra de la reforma laboral. Però, pel que han anunciat els ministres, no pensen canviar ni una coma del projecte que els ha dictat la senyora Merkel. Ells no baixaran del burro, diuen; els sindicats, però, adverteixen que la vaga d'ahir és la primera, perquè les mobilitzacions continuaran. No sé com acabarà tot, perquè a Suàrez, Gonzàlez, Aznar i Zapatero els passà el mateix, també es posaren valents, però, finalment, s'avingueren a raons: tot és qüestió, doncs, de veure qui aguanta més. A Europa, sense anar més lluny, també sol passar que el poble explota de tant en tant, i els poderosos sarkozys, camerons i merkels, i la resta de la colla en cada cas, han de rectificar alguna cosa. Per què aquest president hauria de ser l'excepció?

És evident que Rajoy s'ha rodejat d'una sèrie de ministres que sembla que tenen l'encàrrec de bravatejar, i estan fent-ho a destall. No sé a què es dedica cadascú, perquè per a mi la majoria són massa nous i tots parlen del mateix, i no m'aclarisc; em donen la impressió que són com un guirigall, però ordenat o programat. Per exemple, de Guindos ha dit que no tocaran la reforma laboral i ell no és el ministre de Treball, que és diu Báñez (no confondre amb les banyes) i és una senyora. Siga com siga, aquests ministres fan com la Legió: s'han fixat una fita i van a per totes. La fita és agradar a Europa, o siga a les oligarquies financeres que governen Europa, segons han manifestat. I al poble? I als milions d'aturats? I a les mitjanes empreses? I a les joves generacions, que tenen el futur tan negre? No pensen fer res per què els agraden els pressupostos? La cara dels ministres ho diuen ben clar, començant per la ministra més monyosa: que us bombin! (o siga, en valencià: que us donen pel cul!).

Montoro, per exemple, anuncia que van a traspassar els límits de la legalitat, envaint competències autonòmiques; que van a amnistiar els grans defraudadors, etc. i damunt ho diu rient, com un babau (la foto d'EFE, del dimecres al Congrés, és espectacular). Per què es riu aquest senyor? Què pensa que la situació és per a riure's? Serà de riure per a ell, perquè als milions de treballadors i treballadores que férem la vaga general i que ens manifestàrem pels carrers, la situació no ens fa riure. Una altra cosa és el ministre de Guindos, que no riu ni encara que el maten, perquè, com el seu cognom indica, té cara de guindes, o siga de Prunus cerasus o cirera àcida; aquest ministre fa una cara àcida, i per a la nostra intranquil·litat, té uns avals que parlen per ells mateixos: era directiu de la fallida i sinistra empresa financera Lehman Brothers! Ara està ací, per a solucionar què?

Els que manen a Europa i als EEUU, o siga tota aquesta gent de les finances, la banca, la gran indústria i el gran merder, que són els qui han creat el problema, estan del costat de Rajoy, o siga que estan d'acord que s'han d'apujar els impostos, reduir prestacions socials, retallar despeses d'educació i sanitat, retallar pensions... Exactament que Rajoy ha de fer tot el que digué que no faria, enganyant la gent com als caragols. Per què no comencen per rebaixar-se els sous, ells mateix? I si fan que paguen les grans fortunes i les grans empreses, com paguem tots i sense amnisties? I si fan pagar a l'església els impostos, que no paguen? I si redueixen les despeses de la monarquia i tota la rècula d'Undargarins? I si acaben amb l'exèrcit i deixen de fer el fatxenda pel món? I si acaben amb els xoriços institucionals?...

Bé, ja sabem que ni Rajoy ni els seus ministres, faran res de tot açò. Ells tenen les idees molt clares: qui no tinga diners que no tinga vicis! O siga, qui vulga estudiar, que s'ho pague; qui vulga curar-se, que s'ho pague; qui vulga “cultura”, que se la pague. Total, a ells els sobra per a dur els fills a col·legis i universitats privades; anar als hospitals privats, a l'òpera i a veure museus; tenen dobles sous i càrrecs per a tota la família... En definitiva, el seu és el programa de la FAES d'Aznar i dels neoliberals europeus.

Davant d'aquesta perspectiva, ens queda la rebel·lió i la revolta, o siga les vagues i les manifestacions, de moment. Estic d'acord, com han dit els sindicats, que el que passà el dijous passat fou un primer tast i que caldrà continuar, perquè no hi ha cap altra eixida. Si no volem que el futur per als nostres fills i néts siga tan obscur i miserable com ens el volen encolomar, no hi ha més remei que donar la cara. A veure qui pot més. Jo, al final de la meua vida laboral (em jubile el 31 d'agost, als 70 anys i per culpa d'Eliseu Climent, que no cotitzà pel meu treball en el seu holding), he dit i vull repetir, que em jubile com comencí, fa més de cinquanta anys: fent vagues i manifestacions. Aleshores eren contra Franco, i ara contra els neofranquistes, més o manco el mateix. Però, jubilat i tot, pense continuar; així que ens veurem en la propera manifestació i en la propera vaga... perquè açò va per a llarg.