diumenge, 15 d’abril de 2012

LA BATALLA DE SES ILLES

LA BATALLA DE SES ILLES


Article publicat a elPunt/Avui el dia 15 d'abril de 2012; l'endemà del dia de la República


Els qui tinguérem, durant la transició, la mala fortuna de viure la batalla de València, sabem com és d'inútil i de cruel que es provoquen enfrontaments socials, amb l'excusa de la llengua catalana, A València, la batalla la iniciaren la dreta i l'extrema dreta, cridant la gent a la defensa de la llengua valenciana (sic), que curiosament cap d'ells parlava, contra la invasió catalana. Els aldarulls que provocaren, les agressions contra les autoritats, els intel·lectuals, les institucions, contra l'ensenyament i l'ús de la llengua, etc. adquiriren dimensions extraordinàries, que figuren en els textos de sociolingüística de tot el món. El resultat fou que, finalment, el plus de barbàrie i d'embrutiment populars que havien anat acumulant, els feu guanyar les eleccions i, des d'aleshores, amos de les institucions, han pogut seguir un procés continuat d'arraconament de la llengua, de minorització del seu ús, d'intents d'aniquilació: un atac sistemàtic, que si no ha reeixit ha estat gràcies a la resistència dels ensenyants, de la Universitat, de la intel·lectualitat, dels partits polítics nacionalistes i progressistes i de milers i milers de ciutadans. Ho he fet tan llarg, perquè a les Illes està passant una cosa pareguda.

A les Illes, el procés té les seues particularitats, perquè ha estat des de dins de la màxima institució, o siga des del Govern Balear, que s'ha iniciat el mateix procés que a València, d'aniquilació de la llengua catalana. Ha calgut que arribara a la seua presidència un enemic declarat de la llengua, com és en Bauzà, perquè s'hagen aprovat una sèrie de mesures que ataquen directament la llengua: castellanització de la televisió i eliminació de la que emetia íntegrament en català; eliminació del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública; disminució de pressupostos per a la llengua; reducció del seu ensenyament a les escoles; eliminació i/o reducció de l'ús oficial del català en els actes oficials; etc. A les Illes, els enemics de la llengua ho han tingut més fàcil que a València, perquè tot ha consistit a posar un espanyolista al caramull del PP (Bauzà), guanyar les eleccions per majoria absoluta, i deixar-lo aplicar el programa de genocidi lingüístic que havia preparat: el seu pogrom.

L'aplicació d'aquesta política, però, ha provocat una reacció popular sense precedents a les Illes. La resposta ha estat tan magnífica com sorprenent, i fins i tot heroica, perquè ha comptat, fins i tot, amb una vaga de fam protagonitzada per jubilats. Una enorme manifestació, la més gran que s'havia vist a Mallorca, deixava ben a les clares el rebuig popular a la política de genocidi de Bauzà. La Universitat, els escriptors, els sindicats d'ensenyants, les associacions de pares i mares, els claustres escolars, els escriptors, les entitats culturals i cíviques, tothom ha protestat i protesta. Sembla, però, que Bauzà se'n riu (arriba Espanya, deu pensar). De totes les protestes m'ha cridat l'atenció les enormes llaçades de senyera que hi ha penjades a les escoles, que ara també he vistes a les portes d'algunes cases, acompanyades de la lletra del grup Al-Mayurqa, “No ens fareu callar. Malgrat ens segueu la vida. Hereus sou de dictadura. No deixarem de cantar, per molt que tengueu mà dura. No per ésser majoria, la raó vos fa costat. Expressar-nos en llibertat, és lluita de cada dia...”.

Impressionat i amb el llaç mallorquí al cor, vull saber alguna cosa més, concretament si en Bauzà té alguna oposició interna, si tothom al seu partit pensen igual, perquè hi ha una cosa que no entenc, ja que fins ara el PP de les Balears no havia mostrat tant d'interès contra la llengua catalana. De fet, als populars de València els posàvem d'exemple els illencs. Com és que han canviat, de sobte, de parer i/o d'estratègia i tan radicalment? Tots pensen igual? Tots han canviat de criteri?

Segons llig, no tots els populars pensen com en Bauzà, ja que hi ha batlles que han dit que no, que no estan disposats a fer res contra la llengua i Bauzà els ha amenaçat amb un expedient i l'expulsió del partit. M'hauria agradat parlar amb algun d'aquest batlles, per saber de primera mà alguna cosa més d'aquest singular comportament, però ja tindré l'ocasió en altre moment, perquè crec que açò va per a llarg, ja que el tal Bauzà és un obcecat. Altres membres del seu partit, com l'alcalde de la mateixa Palma, sembla que són més dúctils i es manifesten disposats a “canviar”; concretament, aquest batlle, que gosà fer el discurs de la Festa de l'Estendard en castellà (31 de desembre, en commemoració de l'arribada de Jaume I), rebent una xiulada impressionant de protesta, s'ha compromès a no tornar-ho a fer; bon xic. Em diuen que el batlle d'Alaró, amb qui volia entrevistar-me, no té cap inconvenient a actuar civilitzadament i a favor de la llengua catalana, i per exemple, el mateix dia de la meua arribada havia promogut la presentació de la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi d'enguany, de Sebastià Alzamora, veí de la localitat. I així n'hi ha uns quants més, essent el més valent de tots, pel que m'han dit, el de Campos. Continuarem parlant-ne.