dijous, 26 d’abril de 2012

S.O.S SILLA S'ENFONSA

S.O.S. SILLA S'ENFONSA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 26 d'abril de 2012

S.O.S. Silla s'afona. Aquest és el missatge que està transmetent el govern municipal del PP, molt paregut al que llançaren des del Titànic; en els dos casos, sense massa èxit, perquè si ningú acudí en auxili del famós vaixell a temps, tampoc ara ningú acudeix en auxili del PP. La situació a Silla és insostenible, perquè el PP no té majoria absoluta, per a imposar-se sense miraments, com fa on sí que la té (Corts, Diputació...). Al govern de Silla li falta un vot i no són capaços de convèncer ningú. La situació no és nova i a Baixauli li passà el mateix, però aquell,  sense cap escrúpol, comprà la voluntat d'un regidor del PP, que així es convertí en trànsfuga per a tota la història. Simeón és evident que això no pot fer-ho i per tant no té altra opció que suportar el col·lapse que anuncien o l'opció més civilitzada i intel·ligent d'arribar a un acord. És evident que per a pactar cal savoire-faire, que diuen els francesos, o siga tenir mà esquerra, per a cedir en alguna cosa.

Dedique aquestes ratlles al tema, perquè des de diversos angles de la banda popular m'han fet reclams d'auxili, de socors, com si jo poguera fer altra cosa que dir el que pense. El darrer ha estat Isidro Prieto; després de protestar per les crítiques que faig en els articles que publique al Punt (portes de cap als meus, m'ha dit), m'ha assegurat que la “radiografia” de la situació de Silla és terrible, pràcticament de desfeta total. Curiosament m'ho diu a mi, que estic reclamant, des de l'endemà de les eleccions, conèixer la situació real de les finances locals, la radiografia que diu Isidro; o siga, reclamant transparència, comptes clars. El PP no ha fet res d'això, sinó que ha actuat amb prepotència i fent trampes, com els han criticat els partits de l'oposició, i així els va; ara ploren. Crec que als del PP, doncs, no els queda altre remei que abaixar del burro, perquè, ara sabem que no era cert, com deien, que Rajoy ho arreglaria tot.

Hi ha un tema que em preocupa, ja ho he dit en altres ocasions i acabe de referir-me'n: quin interès tenen els populars a no parlar clar? Em referisc al nostre poble, perquè ací es donen unes circumstàncies especialment singulars. A Silla, el govern anterior a l'actual era social-baixaulista, considerat per uns i per altres, inclosos els socialistes, com a nefast; però, els dos governs anteriors foren del quadripartit, amb alcaldies d'EU i del Bloc i amb regidories d'Hisenda en mans del PP. No m'explique, doncs, perquè l'ex-regidor Natxo Ventura, que jo sempre he considerat just, treballador i intel·ligent, no diu res al respecte. Per exemple, s'ha d'explicar quina era la situació que havien deixat els socialistes en 1999; quina fou la gestió econòmica dels 8 anys del quadripartit; què passà els 4 anys del govern de Baixauli, amb trànsfuga inclòs; finalment, quina ha estat la situació que ha heretat l'actual govern. No m'explique perquè no ho fa, tan fàcil com li resultaria.

Tots sabem que la situació és molt difícil, que els populars no estan solucionant res, sinó agreujant-ho encara molt més; que les polítiques que apliquen, clarament antisocials, sols aprofiten per a fer més rics als rics i més pobres als pobres; que han dit més mentides que ningú mai en la història i que no estan fent res del que prometeren... Sabem que l'atur augmenta sense parar, que l'economia no es reactiva, sinó al contrari. També veiem les cares de satisfacció dels grans banquers i grans empresaris, front a les cares de preocupació i de desesperació de la gent sense treball, dels joves sense futur. Els populars, doncs, estan duent-nos a una situació de catàstrofe total, si no hi estem ja. Els populars, doncs, no són garantia de res. A Silla, tampoc.

En aquestes circumstàncies crec que és impensable que Serafín convença ningú perquè els done suport. A Silla, doncs, el govern municipal està més sol que la una i no tenen altra solució que la que he dit: han de baixar del burro. Volen fer-ho? Els pressupostos poden ser el primer pas, retocant els sous dels polítics; prescindint d'algun luxe immerescut o d'algun contracte incompetent i/o innecessari; anul·lant despeses de bous i de saraos; però, sobre tot, atenent les posicions dels partits de l'oposició i intentant arribar amb ells a una transacció, a un acord. La prepotència no és la millor manera d'actuar, sobre tot en aquests casos.

Jo, malgrat els temors i la ràbia dels populars, crec que encara tenen marge per a intentar-ho. Com el que es tracta és de governar el poble, encontrar la fórmula que ho faça possible és qüestió de posar-se i de treballar. Evidentment cal savoire-faire, com deia al principi, cal tenir mà esquerra. No conec a fons els nostres polítics, a excepció, del regidor del meu partit, Josep L. Melero, i per tant, és per ell, que sé que el tema els preocupa a tots i que s'han reunit a parlar-ne. En un altre moment, amb una situació igualment complicada, l'any 1999, l'oposició sabérem arribar a un pacte de salvació (el quadripartit) pel bé de Silla, perquè s'imposà el sentit comú i uns i altres cedírem algunes coses. Ara sols ens queda confiar que passe el mateix.