diumenge, 29 d’abril de 2012

I SI GUANYA HOLLANDE?

I SI GUANYA HOLLANDE?
Article publicat a elPunt/Avui el dia 29 d'abril de 2012

Sembla que és possible que en una setmana, el candidat socialista Hollande, guanye la presidència de França, la qual cosa farà canviar les regles de joc amb què actualment la parella Merkel-Sarkozy juguen la partida europea, al seu gust, o siga aplicant la doctrina neoliberal més contundent, que significa, resumint, la desaparició de l'estat de benestar. Alemanya, doncs, si a França hi ha el gir cap a l'esquerra i probablement també pròximament als Països Baixos, o siga si la Merkel es queda sense acòlits, haurà de rebaixar les rigoroses condicions amb què té collada Europa, amb l'excusa de la crisi... Déu ho faça!

Jo crec que tot l'afer de la “crisi” els ha vingut molt bé als peixos més grossos, que han aprofitat per a augmentar els beneficis, com per exemple els bancs, els grans magnats i Alemanya. No dic que la crisi l'han provocada a posta, però tampoc m'atreviria a dir el contrari, perquè els qui l'hem patida som els treballadors, abans proletaris, i les classes mitjanes; ells, no. Si no l'han provocada, però, al menys sabien que venia, perquè no els ha pillat desprevinguts, com ens ha passat als ciutadans pelats i als Estats més perifèrics, o siga, els més desgraciats. I com sabien el que anava a passar, tenien les rateres calades i ens han anat caçant, ara Irlanda, ara Grècia... ara Espanya. Amb total impunitat.

El negoci, però, pot tòrcer-se'ls-hi si passa el que sembla possible i guanya Hollande la presidència francesa. Què farà la Merkel, si això arriba a passar? Una advertència: per ella que no patisca ningú, perquè segurament també estarà preparada per a la nova situació, per al nou escenari, si tot arriba a rams de beneir, com desitgem. Ací el problema no és Alemanya, sinó nosaltres. Afluixaran els alemanys? Rectificaran la seua política fèrria? Ens allargaran els terminis de la hipoteca? Ens deixaran diners? Ens tindran alguna benevolència? Rajoy diu que ell no pot fer altra cosa que la que fa, perquè li ho mana la jefa, la Merkel. Quina vergonya, ell que havia dit que no actuaria a les ordres de Berlín i acusava Zapatero de sumís, ara ho fa al dictat germànic!

En aquestes circumstàncies, el govern de Rajoy no té cap solució a res, sinó és a base d'apujar els impostos i de retallar-nos les conquestes socials, i malgrat això, tampoc. La prova són l'atur que no cessa, sinó que augmenta; la bossa internacional, que no se'n refia, sinó que desconfia; la ciutadania que els votà, que ja s'està penedint... Encara que no es cansen de repetir que no voldrien fer el que fan, i que actuen forçats per les circumstàncies, han posat en marxa el co-pagament de les medicines, la privatització de la sanitat, la degradació de l'ensenyament públic, l'encariment de les taxes universitàries, l'augment d'impostos, les rebaixes de salaris... I encara no han parat. És que la Merkel ha dit que, ací, el dèficit ha de ser zero! Malgrat que Rajoy sap que el desprestigi del seu equip és galopant, no està disposat a rectificar... perquè ni vol ni el deixen, així que estem ben fotuts.

L'equip de què s'ha rodejat Rajoy és perfecte per als seus designis. Un ministre d'Hisenda sinistre, amb una obsessió recaptatòria que li surt pels porus. Quan el veig parlar i gesticulant, crec que les orelles li creixen, o m'ho imagine. Veig que se li assembla a algú, quan fa “el meu tresor, el meu tresor...” fregant-se les mans; però, a qui? A Gollum, del Senyor dels Anells, em diu Primi! Sí que és veritat, recristo, li té una retirada! L'altre ministre, el d'Economia, Guindos, el de la cara agra, ja sabem que era un dels responsables del holding de la Lehman Brothers, la fallida de la qual desencadenà tota la sèrie de fallides en cadena i finalment la crisi que estem vivint; o siga que en sap del tema. També és ideòleg en matèria econòmica de la FAES, que és el tinglado que organitzà Aznar per a donar idees i salvar el món, com les que ara està aplicant el govern de Rajoy.

Així que, amb tot açò, i tornant al candidat Hollande, quedem a l'espera si passa res de positiu, en aquests moments tan negatius. És una esperança, que guanye, no perquè confiem que els socialistes siguen garantia suficient de res. Sobre els socialistes en sabem prou amb els que hem tingut per ací, especialment amb Zapatero, però, al menys, si Hollande s'instal·la a l'Elisi i des d'allí “s'oposa” a la Merkel, si ho fera, de moment ja ens acontentaríem, perquè això seria millor que la merde que tenim ara. Quina festa! Ara bé, si jo fora Hollande, no seria tan ambiciós com Sarkozy i em rebaixaria els fums de grandeur del paio. De moment ja ha anunciat que s'autorebaixarà el sou: molt bé! A més a més, jo vull donar-li un consell: jo li diria a la Carla Bruni que ella podia quedar-se a l'Elisi, si volia, perquè la xica, quina culpa té?