diumenge, 22 d’abril de 2012

FUNCIONARIS QUE SÓN UNS BURROS

FUNCIONARIS QUE SÓN UNS BURROS
Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 d'abril de 2012

En el meu darrer viatge a Mallorca m'enduguí una sorpresa especial, llegint la premsa; una multi-sorpresa, en realitat, relacionada amb l'ecologia, amb l'economia, i amb els burros, o siga els ases o rucs, que són animals que em cauen molt bé; damunt, em recordí del meu difunt sogre, com ara explicaré. El titular, doncs, no té més sentit que el de cridar l'atenció, perquè no parlaré de funcionaris burros, sinó de burros que fan funcions d'empleats públics. La notícia era que l'IBANAT (Institut Balear de la Natura) havia llogat 22 burros dels Pirineus d'Osca, per soltar-los pel Parc Natural de Llevant (Artà), amb la funció de menjar-se tot el carritx. El que pretenen és que els burros netegen el parc natural a un preu tirat, per 180 euros al mes, o siga que pretenen explotar els burros. És evident que els burros també menjaran tot el que voldran i que, en mig de la natura, quan els entrarà la trempera sempre tindran una burra a l'abast, perquè supose que hi haurà burros i burres.


La zona en qüestió (Sa Tudosa, Cap Ferrutx) és de difícil accés a les brigades de neteja i, sobre tot per terra, de manera que allò és molt costós, per a fer-ho amb homes, mentre que els burros els han desembarcat a la platja i hala, cap amunt a pasturar i a follar; sense uniformes, ni caporals, ni targeta de la seguretat social, ni permisos, ni vacances, ni moscosos. Una ganga! A més a més, els amants de la natura que visiten el parc podran endur-se uns records de l'excursió molt especials i entranyables, gravant els brams dels ases i fotografiant-los empalmats, amb les panxes ben tipes.

El cas m'ha fet recordar el que m'explicava el meu sogre, que havia estat un bon coneixedor dels animals de pastura, especialment les ovelles i les cabres. Em deia que feia temps, quan hi havia cabres, aquestes s'encarregaven de netejar el bosc, perquè són devoradores de tot, però que havien anat desapareixent, i fins i tot perquè s'arribà a prohibir els cabrers i llurs ramats. Ell pronosticava que, per culpa d'això, cada any hi hauria més incendis al bosc. Ara pense que tenia tota la raó. Altres ungulats, que viuen lliures i en zones boscoses i inaccessibles, herbívors i bons trescadors, com els senglars, els cérvols, les daines, els cabirols, la cabra salvatge i l'isard, serien igualment útils per a mantenir les muntanyes netes i estàlvies del perill dels incendis que es succeeixen cada any, precisament per l'abundància de branques, arbusts, màquia en general que, en assecar-se es converteixen en pólvora, o siga en un perill sobtat.

Doncs, a partir de l'experiència dels burros del Parc Natural de Llevant, i coneixent els beneficis dels altres animals salvatges, es fa difícil d'entendre que no s'hagen potenciat més aquests recursos. Els governants de la dreta, que ens han caigut a sobre com una plaga, s'ho haurien de plantejar i més encara en aquests moments de crisi, perquè el perill dels incendis és real. Obsessionats a retallar totes les despeses socials, medio-ambientals, sanitàries i educatives, també estan deixant sense efectius els parcs de bombers que actuen a les zones de muntanya. No han caigut en el compte que apagar els focs és més costós que prevenir-los. Diuen que no tenen diners, encara que no diuen on han anat a parar els que hi havia, i diuen que es veuen “obligats” a fer el que no voldrien, o siga a retallar les pensions, els sous dels treballadors, la despesa social, etc., encara que els seus sous no els retallen. Com entre les retallades hi ha la del capítol dels incendis forestals, jo els propose que reflexionen sobre tot el que anem dient.

Que pensen que la incorporació dels burros seria econòmica i eficaç. A més a més, soltant-los a la muntanya, l'administració no s'hauria de preocupar per la seua manutenció, que sortiria de franc, ni per la reproducció, ja que s'ho farien els burros amb les burres. Potser hauria d'haver alguns acobladors estratègics (en castellà, mamporreros) i autonòmics, per ajudar en casos concrets i prou. Respecte de la resta d'ungulats que hem citat, igualment, ens sortirien de franc i em sembla que no els caldrien acobladors. Amb tot plegat, doncs, si els polítics reflexionaren i feren càlculs, estic convençut que acceptarien el projecte, low cost, que propose. És evident, però, que jo vaig de bona fe, mentre que darrere dels incendis hi ha interessos de mala fe; de la mala fe dels polítics, d'això en parlem cada dia i avui, excepcionalment, no toca.

Una observació, per acabar, ja que no he dit res encara, sobre la caça. Aquest projecte, si arriba a ser un projecte, podria explotar-se també per a la caça, perquè caçar una cabra montesa sortiria més econòmic que anar a matar elefants a l'Àfrica i els beneficis es quedarien ací. Açò s'hauria de consultar amb la famosa princesa que ha organitzat la cacera que quasi mata el rei. Damunt, la carn dels ungulats citats és comestible i no la dels elefants. En qualsevol cas caldria excloure els burros, que s'haurien de protegir com es protegeixen els reis i les princeses, perquè els burros són una altra cosa.