A PUNT D’AGAFAR L’AVIÓ

Article publicat a LEVANTE-EMV el dia 10 de juny de 2023

 

A punt d’anar-me’n a viure a Mallorca fifty fifty, he pensat dedicar els articles quinzenals que em publica LEVANTE-EMV, a comentar coses de la vida mallorquina que puguen ser més significatives per als lectors valencians. De la mateixa manera, vull oferir-me al Diari de Mallorca per a fer exactament al revés, contar coses nostres als lectors mallorquins. De moment la notícia més important, pel que fa al futbol, és la salvació in extremis, del descens a segona divisió del València, que ho teníem prou fotut. El Mallorca ja feia moltes jornades que havia amarrat la seua posició. Pel que fa al València, els valencians no tenim la clau de la casa (com canta Al Tall, que li passa al tio Canya). Qui té les del València C.F. és un potentat singapurès, que comprà el club perquè els indígenes adinerats no ho volgueren fer i d’això naix la crisi que travessa el València, que és existencial i que caldrà posar-hi remei (recuperar la clau de casa) si volem tornar a formar part dels equips de primera fila i no dels de la cua. Ara veuré què opinen a Mallorca del seu club. Tinc l’alegria de saber que entre les penyes del Mallorca i les del València hi ha molta germanor.

 

Pel que fa a la política, valencians i mallorquins anem prou equiparats, o siga malament: els del PP i Vox han arrasat en les dues autonomies. Malgrat els casos de corrupció protagonitzats en el que els populars deien l’eix de la prosperitat (Madrid- València- Ses Illes) els votants han oblidat les maldats que ens feren i han votat la dreta de Feixóo-Ayuso i l’extrema dreta d’Abascal. Ara tornarem a veure que quan aquesta gent parla de prosperitat es tracta de la seua prosperitat (constructors, banca, hosteleria, oci nocturn i negocis de matute...).

 

Vol dir que hem retrocedit fins els anys foscos de Camps i Matas, per dir uns noms representatius, encara que tothom hauria de recordar que la llista de corruptes és enorme. Sembla que la gent no recorda res d’això, segurament perquè els partits no han insistit a fer-los-en memòria. Respecte de la llengua catalana, que era un tema que alguns crèiem mig solucionat pels acords de Zaplana i Pujol, curiosament en l’època d’Aznar, els burros voxistes ja han anunciat que volen acabar amb l’ensenyament del català en ses Illes i suprimir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua... La meua iaia, quan veia vindre alguna desgràcia, deia “ señor, señor, líbranos de todo mal”.

 

 

FAKE NEWS, ESPIONATGE I INSULTS ANTIDEMOCRÀTICS

Publicat a SAÓ el 25 de maig de 2023

Una de les accions més miserables i típiques dels humans és difondre mentides que perjudiquen l’enemic, l’antagonista, mitjançant notícies falses, que diem fake news, que sempre han estat a l’ordre del dia en totes les organitzacions i ara més que mai, especialment en les que compten amb mitjans de comunicació propis, adscrits o comprats. Amb aquestes fake news els popítics tracten de manipular i enganyar la població més desprevinguda, per fer-los creure les coses que convenen als manipuladors. He dit que són accions humanes perquè sols les podem fer els humans i al llarg de la història n’hem donat proves abundants de saber-ho fer. Hi ha exemples en els mateixos textos sagrats, com la Bíblia, i fer un llistat de les grans maniobres que s’han dut a terme al llarg de la història seria tan prolixa que ompliríem biblioteques. Coneixem molt bé, per exemple, la història de Roma, on amb la difusió de notícies falses els poderosos emperadors feien i desfeien segons els seus interessos. I tota la història papal, i la dels imperis colonials, etc. Actualment estem vivint els casos tan grossos com la guerra dels rusos o de Putin contra Ucraïna. Les maniobres de Putin, conxorxat amb Trump, per influir en les eleccions nordamericanes, contra la senyora Clinton i contra el president Biden.

 

Un  altre cas fou la gran manipulació de l’opinió pública mundial, a base de fake news amb el segell de la CIA, organitzada pel president Bush, Toni Blair i Aznar, sobre les inexistents armes atòmiques de Hassan Hussein, propiciant una enorme i catastròfica intervenció militar sobre l’Iraq. Una altra operació a base de fake news, amb l’aval dels serveis d’intel·ligència espanyols, fou propiciada pel sinistre ministre Fernandez Díaz i el president Raxoi, contra Catalunya i els seus dirigents polítics independentistes. Maniobres d’aquest estil i de llarguíssim abast durant el III Reich, propiciades i dirigides per Hitler i Goebbels culminaren amb l’holocaust del poble jueu. I maniobres com aquestes s’han dut endavant en tot el món, especialment a sud_Amèrica per fer caure Allende, per implantar el terrorisme d’estat a l’Argèntina, Paraguai i Uruguai; al Brasil amb Bolsonaro, etc. Podem concloure que no hi ha força humana capaç de detenir els factòtums d’aquestes manipulacions de la història.

 

Ara mateix les fake news que es propaguen des dels despatxos, antres i clavegueres dels mateixos Estats són el gran detriment de la democràcia. Desgraciadament, els governs són els qui més ús en fan d’aquestes maniobres i és per això que és tan difícil esclarir molts casos que acaben silenciats. L’ús de l’espionatge des dels distints ministeris d’Interior i les policies, i la col·laboració, molt sovint, de les mateixes “justícies” cobreixen aquests fets i deixen impunes moltes de les denúncies que se formulen des dels partits democràtics en l’oposició i els mitjans de comunicació..

 

A més de les fake news hi ha els insults més greus, que formen part de les manipulacions que denunciem, perquè també tenen efectes antidemocràtics. Mai s’havia vist com ara casos tan greus, com els provocats per la senyora Ayuso, una pocavergonya increïble i tòxica, manipulada per un pervers personatge, Miguel Àngel Rodríguez, que és la seua mà dreta, que controla totes les seues aparicions públiques. Ell crea la trama, prepara l’escenari i organitza el discurs, i així ella sols ha d’interpretar el seu paper, cosa que fa prou bé, perquè picardia no li’n falta, ni ganes d’insultar i de mentir, com li retreuen especialment els polítics madrilenys, sobre tot els de Mas Madrid, amb els aguts i intel·ligents Errejon i Mònica Garcia. És tan tòxica l’activitat d’aquesta parella que Ayuso s’ha convertit en l’heroïna de la tropa més reaccionària i energúmena de VOX i del PP, que la impulsaran fins i tot per acabar amb Feixóo, com ja féu amb Casado,

 

Feixóo, que també és gallec, com Franco i Fraga Iribarne, no és tan petardista com l’Ayuso (a qui diuen la IDA, que són les sigles del seu nom i cognoms), ni tampoc té els seus reflexos; més aviat és un plom o un fantasma plomís, mentre que la presidenta madrilenya és una felina d’urpes perilloses. Es pot dir que donat el clima agressor creat i mantingut per la dama, Feixóo no té més remei que entrar-hi, però amb la mala pata que té, no se’n surt com ho fa ella, que també porta, en aquest cas, les de guanyar.

 

Les eleccions, però, no són generals, encara que ho semblen, sinó autonòmiques i municipals. Al País Valencià, Empar Saragossà i jo pronostiquem que Ximo Puig revalidarà el càrrec i que amb Compromís i Unides Podem, es renovarà el pacte del Botànic. Conjurem doncs els dos personatges que tenen preparats els populars, Carlos Mazon Guixot, alacantí candidat a la Generalitat, i Maria José Català, candidata a l’ajuntament de València; en aquest cas pronostiquem que Joan Ribó repetirà en l’alcaldia.

 

 

 

 

REFLEXIONS AMB MALA LLET

Article publicat a Levante-EMV el dia 27 de maig de 2023

 Avui és el dia que polítics i veïnat hem de dedicar a la reflexió (?), mentre els candidats a un càrrec, escó o prebenda apareixeran en les televisions amb llurs alegres famílies, en una imatge tendra i populista. Hi ha països que continuen amb els saraus i la gresca fins el mateix dia electoral, però ací som més sofisticats i hem de d’obeir i meditar. Propose que pensem en la delicada i fràgil democràcia i si la tractem com toca o no tant bé. També podem pensar si hi ha partits que la menyspreen, però que se n’aprofiten, entren i l’agredeixen des de dins, com feren Hitler i Musolini, i ho han fet Trump i Bolsonaro.,, Sembla que aquestes males persones no estan mal vistes per l’Ayuso, o per l’Abascal i per això ho dic... També sembla que la democràcia no pot  evitar que n’abusen d’ella. Un drama.

  

Com hi ha tant d’interès a guanyar, hi ha qui pensa que tot s’ho val, per tal d’enganyar la gent, fent ús de les mentides, de l’espionatge i dels insults, si és per debilitar els contrincants davant l’opinió pública. O siga que la immoralitat està a l’ordre del dia. Per exemple, els insults i les mentides d’Ayuso i alts càrrecs del PP, contra el govern i contra tot allò que els incomoda. A la dama madrilenya l’han convertida en una Joana d’Arc, al front de la tropa més reaccionària i energúmena de la dreta i l’extrema dreta, que la impulsaran fins i tot per acabar amb Feixóo, com ja feren amb Casado. Feixòo que no és tan petardista com l’Ayuso, ni tampoc té els seus reflexos felins, sinó que és un fantasma plomís, ha entrat en la guerra d’Ayuso, encara que amb la mala pata que té, no reïx com ella.

 

Amb els tres “recursos” o perills, de mentides, espionatge i insults, l’antidemocràcia domina el paisatge electoral. Jo m’atrevisc, però, a pronosticar que Ayuso conservarà Madrid pactant amb Vox; Almeida perdrà l’ajuntament. El PP també perdran Galícia i Múrcia. Algun baró socialista haurà de pactar espectacularment amb Podem/Sumar. Al País Valencià, Ximo Puig revalidarà i es reeditarà el Botànic; Joan Ribó mantindrà l’alcaldia de València. Finalment, pronosticaré els resultats del meu poble, Silla: el PSOE perdrà la majoria absoluta (de 12 a 8) i necessitarà pactar amb Compromís-els Verds (2) o amb EU-Podem (2). O promouran el transfuguisme, com féu l’alcalde Baixauli?

 

LA CARA ÉS L’ESPILL DE L’ÀNIMA, (també de la dels polítics) 

Penjat al meu facebook el dia 16 de maig de 2023

De cara a les properes elccions els partits han tingut la delicadesa de presentar al veïnat totes les cares dels seus candidats, mitjançant unes pancartes, cartells i propaganda escrita. Hi ha, però, una diferència entre la del PSOE, que sols trau l’actual alcalde, i els altres partits que trauen els caps i tota la resta de candidats. Tots els partits tenen la seua part literària o eslògans i és dóna la circumstància que el PSOE ho fa amb la paraula AVANCEM (verb de moviment) que en un gran cartell hem pogut veure amb la fotografia de cos sencer de l’alcalde, però assegut, amb una clara contradicció entre la part literària i la fotogràfica. Tampoc queda massa apropiat que l’alcalde actual, a més d’assegut, mantinga les mans de manera dubtosa com rascant-se els collons. Amb tantes fotografies que s’ha fet, haurien d’haver trobat alguna que anara millor, tractant-se d’una foto que s’exposa al carrer.