Intel·ligència o bonyigues
27/07/2020
SAÓ El Repunt 19
SAÓ El Repunt 19
INTEL·LIGÈNCIA O BONYIGUES
Si jo fos algú en el govern progre de socialistes i podemites no
m’amoïnaria molt pels exabruptes amb què cada dia, faça sol o ploga a
càntirs, intenten sobresaltar el veïnat la mitja dotzena de
«descerebrats» i bocamolls capitans del PP, de Vox, i del que queda de
C’s. Ells creuen que dinamiten res, però si el govern no els en deixa
passar ni una i els unfla a denúncies, de manera que els “seus” jutges
s’entretinguen amb ells mateixos, i els seus advocats i els seus
corifeus i periodistes, pot ser que els tirs els surten per la culata.
Com cada dia intenten superar-se entre ells, a vore qui la diu més
grossa, motius per a denunciar-los hi hauran de sobra. Els tres
grans-capitans, Casado, Arrimadas i Abascal,
també amenacen amb els tribunals, així que el que cal és centrar-se en
els jutges i aprofitar el descrèdit europeu que s’han guanyat; el que ha
de fer el govern és guanyar la batalla de la renovació i
democratització dels jutges. El govern ha de deixar en mans dels
advocats que denuncien les mentides d’aquesta gent, perquè, per molt
franquistes que encara hi haja als jutjats, no sempre podran evitar
haver de dictar algunes condemnes.
Per altra banda, aquests tres personatges no fan avenços, segons les
enquestes, i els tres partits fan aigua. Casado amb la seua trista cara
de don Quintin el amargao, està notant com s’allunyen les seues
il·lusions presidencials, mentre que en el PP estan cercant la manera
de substituir-lo, estic segur d’això, perquè no tenen més remei si volen
reanimar la dreta; els enemics interns que té aquest personatge en el
seu partit, han de col·laborar en la seua substitució, bones són elles i
ells. De la pobra Arrimadas, que ja no és capitana de res, excepte de
quatre gats que encara li fan costat, és millor no parlar, perquè dóna
més pena que altra cosa i fins i tot ha perdut la veu, pobrissona i ja
no crida tant. Però dels de Vox, sí que s’ha de parlar, un poc,
d’Abascal i dels seus intrèpids oficials, dels quals cal esperar que no
cessen en la seua evacuació de burrades. Sense cap discurs coherent, com
li passava a Franco, sinó en la solta de tòpics feixistes i
d’energúmens, i organitzant saraus sense cap ni peus per mantenir el
fervor dels seus (bous a la plaça, rebuig dels immigrants, la reducció
de les dones al servei dels mascles, l’ Espanya “una, grande y libre”,
el pin parental i quatre parides més).
En aquesta situació, amb tota aquesta estúpida gent i totes les seues
bateries apuntant contra el govern, crec que una bona tàctica és que el
govern no entre en cap cara a cara amb ells, ni al Congrés, ni als
mitjans, ni al carrer, perquè sols serviria per a atiar el foc. Pense
que és millor deixar-los soltar els renecs de cada dia i que vagen
desgastant-se, perquè als qui poden convèncer, ja els tenen convençuts i
fora d’aquests adoctrinats, ja no els queda molt de marge i crec que
poca gent més s’apuntarà a uns partits que van a la baixa.
El que s’ha de fer és desautoritzar aquesta gent i per això
aconsellaria seleccionar una nòmina de persones molt preparades,
d’autoritats en llurs matèries, amb l’objectiu de desmuntar-los les
fal·làcies que solten. Pose com a exemple el catedràtic sevillà Pérez Royo,
que digué clar i taxatiu que Casado era “un analfabeto en leyes” i ho
raonava referint-se a la manera com aquest, que sempre parla com si
sabera de lleis, no en sap res, perquè la carrera li la regalaren sense
estudiar, per la cara. Molt bé, això és el que se’ls hauria de recordar
cada dia que solten una burrada, que són uns burros. A aquesta gent
també se’ls ha de recordar insistentment, el seu passat més fosc, tots
els lladronicis que han protagonitzat, ara que molts casos s’estan
jutjant i tornen a reaparèixer a la premsa. I s’ha d’acorralar, als
polítics i als corifeus i periodistes feixistes que treballen a sou de
la dreta, confrontant-los amb polítics amb garra, i periodistes de geni i
progressistes.
De tota manera una cosa és segura, que com més facen el burro més es
desacreditaran ells mateixos i que, com és natural, les persones més
sensates no podran suportar-ho i aniran abandonant, com ja ho estem
veient. D’una manera clamorosa, ho fan els de C’s, començant pel qui fou
el seu líder Rivera i altres lloctinents, però
sobretot votants. Al PP també hi ha desercions, ara ja no tantes, perquè
la gran marxa fou la dels més radicals, que se’n passaren a Vox, cosa
que es notà i molt en les darreres eleccions. Acaba de fer-ho una
persona tan sensata com el basc Borja Semper i és de suposar que el seguiran altres, mentre continue Casado fent burrades, amb el fantasma d’Aznar
dictant-li al darrere i la marquesa vigilant-lo de prop. També cal
esperar que les expectatives frustrades dels qui somiaven “forrar-se”,
com digué Zaplana, faran que aquests deixen la política o canvien
d’equip.
Un cas de burrera total és el que estan protagonitzant els voxistes
amb l’intent de crear un maremàgnum escolar sobre les ensenyances que
poden rebre o no els xiquets i xiquetes a l’escola pública. La pretensió
de Vox és que els pares decidisquen a quines classes poden entrar i a
quines no, cosa que la llei no els ho permet, perquè els programes
escolars no depenen dels pares i mares sinó de l’administració
educativa, segons la Constitució que els voxistes diuen defensar. I
volen decidir en els temes relacionats amb l’educació sexual i altres de
conducta social. Sembla que C’s no n’estan d’acord i que el PP fa, ai
mare em cague. Així és que a la dreta tenen un problema difícil de
solucionar, encara que els qui patiran el desgavell seran,
lamentablement, els xiquets i les xiquetes. Hem d’esperar que el govern
mantindrà el pols i farà complir la llei educativa i la Constitució…
Finalment vull insistir amb això de parlar clar, i dir burro a qui ho
siga. Hi ha antecedents gloriosos. Recorde haver llegit que en les
actes del Congrés hi ha transcrita una picabaralla entre dues senyories,
a principis del segle passat. Un està explicant un projecte complex,
amb molt de tecnicisme i un diputat contrari exclama: – Yo no entiendo lo que dice su señoria. I aquest li respon: – Es que su señoria es un burro. Un
altre cas magnífic és quan Labordeta, des de la tribuna del Congrés li
soltà a un diputat del PP que estava fent-li burleta, interrompent-lo en
el seu discurs: – Vayase a la mierda!
Jo crec que els nostres polítics han de començar a canviar el xip, a
parlar clar i amb poques paraules i que al que siga un feixista se li
diga. I s’ha de dir meapilas a la beateria i xoriços als lladres. Totes
les paraules del diccionari s’han de poder emprar, quan toque, com deia
Pujol. Crec que hi ha massa rigidesa en el Congrés i s’havia d’avivar
un poc, però amb educació i bones maneres, perquè els ciutadans percebem
que allí hi ha intel·ligència, i no bonyigues.