Falles, fallers i governs
València en falles és una explosió
magnífica d’alegria, flors, comissions, casals, bunyols i música. Tot
aquest sarau s’ha d’ordenar mínimament perquè s’ho passen bé els
fallers i les falleres, sense provocar molèsties innecessàries al
veïnat. Per això, l’Ajuntament de València ha publicat unes ordenances,
que s’haurien d’aprovar en totes les poblacions falleres. Pel que fa a les carpes, a València s’hauran de muntar a partir del dia 10 de març. La falla del Poble de Silla ja la té muntada en la plaça des del dia 21 de
febrer (18 dies abans que a València), ocupant també mig carrer de sant
Vicent i impedint l’accés als garatjos i a la plaça. Per què volen
muntar la carpa amb tanta antelació, molestant el veïnat
innecessàriament? Al Govern de Silla li sembla bé aquest abús, o fa el
que
manen els fallers?
dimarts, 25 de febrer de 2020
dilluns, 24 de febrer de 2020
Polítics narcisistes. Tuit
20 de febrer de 2020
POLÍTICS NARCISISTES
POLÍTICS NARCISISTES
Segons Ovidi, Narcís era un jove d’una
bellesa singular, que estava tan enamorat d’ell mateix que no podia
voler a ningú més. Un dia es contemplava reflectit en l’aigua d’un riu i
tan ebcisat estava que hi caigué i s’ofegà. En el seu lloc va néixer
una flor, el narcís, i des d’aleshores es diuen narcisistes tots els qui
es miren, s’auto-complauen i volen eixir en totes les fotografies dels
periòdics, i no una sola vegada i prou, com faria una persona prudent
sinó diverses vegades i en la mateixa pàgina. Per això intenten dur un
fotògraf al darrere, clic, clic, clic, flaix, flaix, flaix, flash,
flash, flash…
dimarts, 18 de febrer de 2020
ESCÀNDOLS ANTI-CONSTITUCIONALS
Escàndols anti-constitucionals
18/02/2020
El Repunt 22.
El Repunt 22.
ESCÀNDOLS ANTI-CONSTITUCIONALS
Els espanyols s’han escandalitzat perquè l’alcaldessa de Vic recomana
que els catalans parlen en català als qui no són catalans, o no
s’assemblen, perquè així n’aprendran. Per què s’escandalitzen, si això
és el que fan ells, que parlen en castellà a tothom i volen que tothom
en parle, fins i tot nosaltres, que no som castellans i en sabem poc o
gens? En aquests casos si que els sembla bé i no s’escandalitzen, mira
tu si són hipòcrites. Nosaltres, si fem el que diu l’alcaldessa
vigatana, ho fem a les bones i molts forasters agraeixen la confiança,
especialment els qui no són espanyols. Contràriament, els espanyols
pensen i diuen que “estamos en Espanya” i que no tenen per què parlar en
altra llengua, saltant-se a la torera la mateixa Constitució, i volen
que tothom els parle en castellà i fins i tot els hi ha que ho imposen a
la força: o me habla en españó o le llevo detenio por insurto a l’autoridaz.
Diuen que la Constitució espanyola els empara, però no és cert,
perquè també diu las mateixa Constitució que totes les llengües que es parlen a l’Estat són
legals i les lleis autonòmiques, que són constitucionals, diuen que les
llengües de cada autonomia són oficials perquè són les llengües de cada
autonomia i tothom té dret a conèixer-les i a usar-les; això, ells s’ho
passen pels collons, perquè solament són constitucionals quan els convé.
El castellà, diu la Constitució, és oficial perquè és la llengua de
l’Estat, però també són oficials les altres llengües i aleshores
perverteixen la Constitució i volen fer prevaler el castellà. Per voler,
fins i tot, volen fer desaparèixer les llengües autonòmiques,
entrebancant el seu ensenyament i el seu ús, en contra de la
Constitució, que diu que s’han de conservar i protegir. O siga, que de
constitucionalistes, res de res, més bé són uns supremacistes, perquè
volen donar la supremacia al castellà, en contra de la Constitució. Uns
supremacistes de merda és el que són.
Si aquest fora un Estat civilitzat com Suïssa, i no d’analfabets
supremacistes i anti constitucionalistes, els espanyols no es dedicarien
al lingüicidi com fan. Precisament a Suïssa hi ha també quatre llengües
oficials i cadascuna és la dominant en el seu territori: el francès,
l’italià, l’alemany i el romanx i no tenen cap problema. Ací en els caps
fofos dels supremacistes espanyols no en cap altra llengua que la
castellana i encara gràcies, perquè la parlen molt malament. Jo no sé
com s’entenen entre ells, perquè tenen més variacions, dialectes,
subdialectes i ideolectes que cap altra llengua del món, inclòs el
català. Un toledà que passejava pel camp sevillà, pataplaf, caigué en un
pou cec, i es posà a cridar: – Que me hizen, que me hizen. Un andalús que ho va sentir s’acostà a la boca del pou: – Oiga uzté, què ize? El del pou: – Que me hize. El de dalt: – Pero què ize? El del pou: – Que me hize...
L’andalús finalment, creient que hi havia eco, se n’anà, deixant-se el
castellà al pou. Podríem fer un llibre de casos pareguts. Per exemple,
Conxa Piquer, quan anava a l’Argentina l’anunciaven Concepción Piquer,
perquè la conxa d’allà és la figa (el coño) d’ací. I quan un espanyol li demana a un argentí: – Donde se coge el autobús? Li poden contestar que pel tub d’escapament, perquè coger en argentí és, en llengua espanyola, joder.
Una alumna argentina contà en classe que estava amb sa mare a un
ascensor del Corte Inglès i arribà una senyora carregada de bosses i
preguntà: – Cogemos todas? La mare quasi es desmaià.
Tots els idiomes del món han anat abandonant els aires de grandesa
d’abans i acceptant que els seus idiomes tenen moltíssimes variacions.
Per exemple, l’anglès s’ensenya o el britànic o l’americà, a triar,
perquè hi ha moltes variacions entre ambdós, coses que són exactament
tot el contrari en una o forma l’altra. L’alemany té normalitzat el de
Baviera i el de Prússia. Els espanyols no fan res d’això i diuen i
mantenen que a més d’universal (?), el seu és un idioma que s’escriu
igual que es parla i per tant, que no té problemes. Haurien d’anar més
amb compte, si no volen fer massa el ridícul, perquè el castellà que es
parla i s’ensenya a Amèrica és distint del de Madrid, com la història,
com el Descubrimiento, com les guerres d’independència… Que
proven els supremacistes espanyols de Vox, o del PP, a anar-hi a donar
lliçons. I a la península mateix passa que un mestre andalús pot fer un
dictat a classe que els xiquets andalusos han d’escriure bé i diu: – Do niño z’han io ar monte i z’han perdio.
En l’ús de les quatre idees malparides amb què es mouen pel món,
alguns supremacistes, fins i tot pontificant, com li passa a Borrell
(els supremacistes li diuen Borrel i ell no protesta), s’han
arrogat el dret de tot i de tots els territoris, inclús de les coses que
no els pertanyen. De Portugal, d’Amèrica, d’una part d’Europa, d’Àsia i
d’Àfrica, ja hagueren de marxar, amb la cua entre les potes i la
història ja ha fet justícia i els espanyols han sortit de la memòria
amable d’aquells pobles, dels llibres d’història, començant pels
escolars i de llurs constitucions republicanes. Però els supremacistes
són obcecats i insisteixen. Ara som nosaltres, els nacionalistes de la
península, els qui estem pel mig, en el seu punt de mira i no poden
pair-ho. Que no tenen remei és una evidència, perquè als supremacistes
els passa com als geperuts i no es veuen la gepa, i per tant són casos
perduts.
El que és preocupant és la nostra actitud i la incapacitat que estem
demostrant d’organitzar un acomiadament com han sabut fer els americans,
els filipins i fins i tot els sahrauís… Evidentment, ara ja no toca ni
la violència, ni la unilateralitat; tampoc no toca, pense, perdre el
temps amb discussions de detalls ni de matisos, ni amb somnis ni
castells en l’aire. Ara toca el pragmatisme i la intel·ligència de fer
les coses millor que els supremacistes. Precisament en tot el merder del
procés estic convençut que malgrat algunes errades
(fins i tot de grosses) hem guanyat més que hem perdut i que els qui més
han perdut són els supremacistes; ho dic ara, com ho he estat dient
darrerament i sense aturar-me. Ara bé, les feines s’han d’acabar amb
bona nota i amb bon ritme. Jo confie que de la mesa de negociacions
entre Espanya i Catalunya, en traurem algun profit. També confie que en
traurem de les relacions entre el Govern central i els autonòmics de
Balears i del País Valencià: ja m’agradaria veure avenços i aviat. Tenim
la paella pel mànec especialment gràcies a la fortuna i a ERC, però els
supremacistes són uns bords.
Ara bé, hi ha els hàndicaps de sempre: els avantatges dels
supremacistes, que compten al seu favor amb molts jutges, molta força
pública, molt de clero que resa per ells (Canyissars és el primer, però
no l’únic) i en conseqüència la ignorància de molta gent; també
tenen l’erari públic (ells ho recapten tot i ens retornen el que volen,
que és poc)… En definitiva, tenen el poder. I nosaltres no tenim ni
jutges, ni casernes, ni clero (els pocs capellans progressistes són
pocs, en comparació als dolents) i no disposem ni dels nostres propis
impostos…
Tenir les coses clares, però, malgrat que són tan cruels, no ens ha
de desanimar, sinó al contrari, ens ha d’animar a continuar (ho tornarem a fer,
que digueren els Jordis). La nostra història és tan confusa i trista
com la dels escocesos i ells no s’han desanimat mai i porten tants anys
com nosaltres reclamant la independència, contra els britànics. Abans ho
feren altres pobles, perquè voler ésser lliures i intentar-ho, és
senyal que un poble encara està viu i aconseguir-ho és retre el millor
homenatge a la nostra gent que ens ha precedit. Hem de considerar
prohibit, doncs, badar, mamar-se el dit i prendre por dels
supremacistes. Amén Jesús.
Tuit adreçat a Jesús. Si algú se’l vol feu seu i difondre’l,
li estaré molt agraït. Jo no sé com es fa això d’enviar tuits, encara
que ha d’ésser fàcil perquè veig que Trump n’envia cada dia.
“Jesús, permeteu-me que diga que tenim al front del negoci de
l’església valenciana un senyor que no s’ho mereix, per molt cardenal
que l’hagen fet. Supose que haurà estat cosa de l’Esperit Sant, però a
mi m’ensenyaren que sou la mateixa cosa i per això m’adrece a Vós.
Aquest pastor no té altra feina que posar zitzània entre la gent de
bona fe que va a missa i per això ha ordenat al clero que resen contra
el govern actual, que és el legal. Serà que tem que s’acaben els
privilegis de no pagar ni l’IBI, ni l’IVA, ni els guanys que obtenen de
les propietats que s’han anat autoinscrivint/apropiant? No diguéreu que
calia donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar?
Doncs, perquè no han de pagar a l’Estat com tots?”
dimecres, 5 de febrer de 2020
DROGA, CINISME I POLÍTICA. EL CORONAVIRUS
Droga, cinisme i política. El coronavirus.
SAÓ. 05/02/20
El Repunt 20.
DROGA, CINISME I POLÍTICA. EL CORONAVIRUS
A l’article que segueix empre el masculí en lloc del doblet
masculí/femení, per fer-ho més curt, i per tant, on dic treballador,
polític, diputats… estic volent dir també treballadora, política i
diputades. He intentat passar-ho tot en femení i no quedava gens bé,
segurament perquè no estem prou acostumats i perquè les institucions que
vetllen per les llengües, que són masclistes o amb predomini de
mascles, no troben una solució. Però m’adherisc a l’exigència de les
feministes i ho faré millor quan puga. De moment invoque a favor meu
que sols utilitze el femení en els meus encreuats diaris que publique a
Levante, en situacions com: cinquanta-una romanes (LI), etc., seguint
el model “Unides Podem”.
La vida dels polítics és de molta tensió, tanta que de vegades no
poden ni dormir; com digueren Sanchez i Guerra; alguns polítics han de
passar moltes nits fora de casa, suportar llargues hores preparant
projectes i propostes i esmenes, que han de defensar després als
hemicicles, resistir les agressions de l’oposició, etc. És lògic pensar
que alguns cerquen en les drogues legals (cafè, té, tabac, alcohol) i
il·legals (maria, garlopa, etc.) estímuls per a suportar el malviure de
la vida que porten, al servei del poble. Com a estímul indiscutible ja
tenen els sous que cobren, els millors del mercat laboral, juntament amb
els grans banquers, empresaris, esportistes i lladres de guant i
corbata, però això no lleva que visquen embogits i que necessiten ajudes
extres. M’oblidava del sexe, que també actua com una droga. Doncs, en
principi no tinc res a dir sobre els estímuls, no sóc un estret.
Ara bé, no em sembla raonable que cobren a més dels sous, les
substancioses dietes, els transports públics, alguns tan inacceptables
com els viatges a Canàries d’un president extremeny que anava a veure la
novia, i sobre tot les jubilacions tan excepcionals que amb només set
anys treballats ja tenen dret a la pensió màxima. Com són els pares de
la pàtria, haurien d’ésser exemplars i no tan escandalosament golafres, i
és per això que pense que són més aviat motiu d’escàndol i de la
desconfiança del veïnat. Per tant he pensat que, si tenen tants
beneficis econòmics, se’ls hauria d’aplicar el mateix règim que a altres
privilegiats de la vida, en algunes coses que poden ésser importants.
Per exemple, als esportistes se’ls controla perquè no es dopen i facen
trampa. Si els polítics es doparen, farien trampa amb els diners del
poble i no seria just. M’explicaré millor.
Els polítics poden fer el que vulguen amb la seua vida i ningú té
dret a posar-se per mig, però el fet és que treballen per al poble i
cobren del poble i que d’ells depèn que tot funcione així o aixà. És
evident, doncs, que haurien de comportar-se amb mesura. Precisament, els
deliris d’algunes intervencions i d’algunes propostes, de vegades
sembla que podrien ser producte de l’eufòria d’alguna ratlla de més, i
caldria evitar el més mínim dubte, per a bé de tots i vull fer una
proposta. El que vaig a dir és tan vàlid per a les senyories del Congrés
i del Senat, com per als diputats autonòmics i provincials i per a
batlles i regidors. Crec que s’hauria d’implantar un sistema similar al
dels atletes i per tant, amb molta discreció, se’ls hauria de fer pixar,
per sorpresa i portar el pipí a analitzar. Cap polític s’hauria de
molestar per això, perquè si els ho fan als esportistes, per les
mateixes raons els polítics també haurien de ser vigilats.
I continue pensant que també s’hauria de controlar els sanitaris, els
ensenyants, els banquers, el clero, els periodistes i les forces
d’ordre públic… Tots els peixos grossos haurien de pixar aleatòriament i
ser analitzats escrupolosament. I no cal que ningú s’escandalitze,
perquè l’Administració ja intervé les conductes ciutadanes amb
analítiques en casos d’accidents, o dels conductors de vehicles en
ambients festius i de marxa. La proposta, doncs, no és tan extravagant.
I del cinisme, què? Em referisc a l’accepció del cinisme com
l’actitud de la persona que diu mentides amb desvergonyiment i que
menysprea els valors morals, com en l’incompliment de les promeses
electorals, les falsificacions documentals, els juraments en fals. Un
altre cinisme, que no ve al cas, és la doctrina filosòfica grega
d’Antístenes i Diògenes que es caracteritza per rebutjar les normes
socials i per defensar un ideal de vida basat en l’austeritat, però això
és de la història de la filosofia i per tant no té res a veure amb els
polítics. En el sentit de la persona que diu mentides…, en aquest sentit
sí que podem dir que molts polítics són uns cínics.
Cerque en un diccionari el mot cínic i els seus sinònims, i em trobe aquesta llista: impúdic, mancat de pudor; desvergonyit, que no té vergonya; descarat, qui diu o fa allò que el respecte humà i la prudència priven de dir o de fer; insolent, que manca al respecte degut a altri i ofèn per la seua altivesa; procaç,
atrevit especialment en el parlar… Em pose a cercar polítics als qui
crec que els escau bé la definició de cínics i els seus sinònims i la
llista es fa llarga immediatament, sense eixir de les demarcacions
valencianes i estatals: Hernando, Cospedal, Cifuentes, Rato, Aznar,
Granados, Rajoy, Aguirre, Ignacio Gonzàlez, Bárcenas, Zaplana, Camps,
Cotino, Rus, Blasco…
Parle amb un amic de l’altre bàndol, li explique el que he escrit i
li demane la seua llista de polítics cínics i me’n fa una, també ben
llarga, però ara tots són socialistes i convergents. Això és una prova
contundent del que hem afirmat, que hi ha molts polítics que són uns
cínics, que n’estem envoltats per terra, mar i aire. Què farem, doncs,
estem perduts? Pràcticament sí, i a simple vista es veu que la dita “de
moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs” és com un axioma.
Resignar-se no és gens saludable i haurem de fer alguna cosa, a més
d’obrir l’ull a l’hora de votar. Jo propose apuntar-se les promeses
electorals dels polítics i exigir-los el seu compliment, que no fem.
Avui mateix llig a la premsa que els pressupostos de l’any passat s’han
executat en un percentatge mínim. Com per prometre a ningú li fa mal el
ventre, els polítics prometen la lluna i se n’obliden l’endemà de les
eleccions; el veïnat ens deixem estafar ingènuament i fins a l’altra.
Acabe fent unes reflexions sobre el coronavirus. Per una part, per a
constatar el comportament xinès en un cas de tanta envergadura,
confinant més de 50 milions de persones en llurs cases i ciutats, per
tal d’evitar l’expansió del virus. Això i fer hospitals en quatre dies, i
enviar a la regió una tropa de sanitaris per atendre la població i
disposar d’una altra tropa de científics investigant el virus, en
contacte amb totes les institucions del món, tot això no hi ha cap altre
país capaç de fer-ho. El coronavirus, que és conegut des de fa molts
anys, encara que no en la seua actual mutació, està sent ben tractat
per l’OMS i per tots els governs del món. Se suposa que Trump, en aquest
cas, si que estarà d’acord a col·laborar-hi i no farà com en el tema
del canvi climàtic, que s’ho pren a conya.
Tuit contra Trump, que si algú vol fer seu i difondre’l (jo no sé com es fa això) li quedaré molt agraït:
Malgrat que Trump és especialista a fer trampes, té tanta sort que no
el pillen i se salvarà de l’impeachment que li han organitzat els
demòcrates, que fracassaran. Trump va nàixer amb la flor al cul. També
és cert que a USA hi ha molta burrera intel·lectual i discursos
xovinistes, homòfobs, masclistes, patrioters i molt reaccionaris
entusiasmen gran part de la població, i també la promesa que tothom
podrà tenir i usar armes i que Amèrica és per als americans… O siga, el
programa de Vox, de Salvini, de Bolsonaro, i fins i tot del cardenal
Canyissars.
Serà possible que el reelegisquen el pròxim 3 de novembre? No
m’atrevisc a fer cap pronòstic, malgrat que alguns amics i amigues em
reconeixen facultats endevinatòries, que caldria atribuir a una besàvia
curandera i bruixa o a una rebesàvia jueva i cabalística.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)