A TOT GAS PER L'INTERNET
La vida era més tranquil·la quan no hi havia tota aquesta tecnologia de l'internet? La veritat és que l'invent és útil i eficaç, potser un dels millors de tots els temps. Per exemple, els que som de l'època de la maricastanya, per a mantenir-nos en contacte empràvem l'extravagant recurs d'escriure una carta, posar-la dins d'un sobre, enganxant-li amb una llepada unes estampetes que dèiem segells, que dipositàvem en un reducte que es deia bústia, confiant que al cap d'un temps (a Barcelona, 2 dies; a Guadalajara de Mèxic, una setmana o més) un senyor ho faria arribar a la casa de l'adreça... Ara tot això s'ha acabat. Ara, per internet, en un moment pots comunicar-te amb l'altra part del món i fins i tot, pots parlar i veure-hi qui està a l'altre costat, a mils de quilòmetres: sembla increïble.
Jo li done la raó a Xavier Cunyat, que més que un fan i tècnic de la informàtica, és un convençut absolut i tan entusiasta que actua com els predicadors més conspicus: tractant de convèncer la humanitat. I sembla que té part de raó i que qui no s'hi sotmeta quedarà ancorat en el passat, com els vestits penjats als armaris esperant que se'ls menge l'arna. L'impacte, per no dir sotragada, de tota aquesta tecnologia en les persones de la meua quinta és més que evident i encara que ens coste d'acceptar, sembla que els llibres, les llibretes i les taules de multiplicar ja són el passat...
Per exemple, avui mateix Cunyat i jo dinarem amb l'Eduard i la Teresa. Aquest és de Silla i ella mexicana i han vingut des de Gaudalajara de Mèxic a veure la família i els amics. Eduard, que està informat al minut del que passa a Silla, perquè diàriament entra en elpunt.cat, i està connectat al moment amb la família i els amics, ens explica que Amèrica continua sent una terra de possibilitats per als europeus amb idees i amb ganes de treballar. Com ell en té, d'idees i de ganes de treballar, i ha trobat Teresa, que és un tresor mexicà, a l'Eduard li va bé.
Continuant amb la tecnologia i com tot té un preu, algú pot pensar que hem eixit perdent, perquè vivim més accelerats, però comparar si abans vivíem millor o no, és insubstancial: vivim en el món que vivim, amb tots els ets i uts, i no voler-ho acceptar és inútil. Del que es tracta és d'intentar que els avantatges servisquen perquè la societat siga més justa i més democràtica, i aquest sí que és un problema moral de primera magnitud, perquè qui li està traient beneficis milionaris a la informàtica són, com sempre, les multinacionals, els bancs, els països més industrialitzats... fins i tot el govern d'Espanya, que cada dia ens controla més, informàticament, per a traure'ns els diners.
Aquesta és la part perversa de l'invent, que siga un instrument més eficaç però perquè ens donen gat per llebre. Per exemple, a Silla tanta nova tecnologia no ha servit perquè l'Ajuntament tinga més informada la gent (ha desaparegut la televisió local; no és publica altra cosa que El Punt, no han posat en marxa les promeses telemàtiques electorals...), sinó perquè el regidor Benaches, de Cultura i Noves Tecnologies, haja pogut viatjar de gorra per tota Europa..., per exemple.