SI VOLS SABER U QUI ÉS          

Passa en les millors cases, en tots els pobles i Estats, en les associacions, en els partits polítics, en els convents, en els sindicats, etc. que “si vols saber u/una qui és, dóna-li poder i diners”. Quan ni t’ho esperes, qui pareixia una mosqueta morta o el més honrat, deixa buida la caixa; en la política local, ara que venen les eleccions, pot haver els “afortunats” que s’escudellen d’un traçat urbanístic privilegiat, de la requalificació d’uns terrenys, o d’uns tràmits administratius que milagrosament s’acceleren, d’una contractació camuflada, d’unes oposicions ad hoc per a gent de la cassola, etc. Enfront, els ciutadans frustrats desconfien del govern municipal i amb raó. L’ètica ha estat burlada, una altra vegada. Però encara passa una cosa molt pitjor i trista: que al remat els veïns creguen que tots els polítics són iguals. Pocs dies després de perdre les eleccions, passí per un bar on sabia que, a l’hora de l’esmorzar, s’omplia de llauradors. Quan arribí estaven discutint si tots els polítics eren uns lladres o no; tots! cridava Miquelot; tots! cridava Quico. M’explicaren de què discutien i em demanaren l’opinió: n’hi ha molts lladres, però tots no ho són, vaig dir, Tots!, tots! tornava a cridar Miquelot. És que jo també sóc polític, vaig dir. Però, tu no comptes, perquè ets un fava...

 Quan el veïnat acaba pensant que tots els polítics són uns lladres i que si algú no ho és, és perquè és fava, podem pensar que la societat està greument malalta. Donar per “normal” que els polítics es puguen lucrar aprofitant-se del càrrec, és donar per bona la corrupció, la injustícia. I aquestes males idees són el resultat de les males experiències que hem tingut amb polítics de tot el ventall i a tots els nivells; no cal que tornem a passar llista, on ja sabem que la palma se l’emporten els partits de la dreta, però els hi ha de tots els colors. Ara que venen les eleccions és el moment de repassar la vida i miracles d’uns i d’altres. Llegim i atenguem el que ens diran, les promeses que ens faran... i no oblidem el que han dit i fet fins ara. Si cada poble té els polítics que és mereix, obrim l’ull i que no ens tornen a estafar. Desconfiant de tots, votem els polítics més honrats... i, malgrat la cautela que hi posem, confiem que no hàgem de penedir-nos-nos.  

 

FÒRUM ELECTORAL (2)

Publicata la revista SAÖ el 13 d'octubre de 2022

 

En l’anterior Fòrum electoral (1), anunciàvem que avui escriuríem sobre els sous dels polítics. No ho farem com volíem, sinó que aprofitarem el que fan els periodistes, o siga que  piratejarem el seu treball. De tota manera, Empar Saragossà està convençuda que el tema dels emoluments dels polítics no preocupa la gent com caldria, segurament perquè els polítics ja n’han fetes de tots els colors i la gent està resignada a sofrir-ho tot. Si en les enquestes del CIS preguntaren si la gent creu que els polítics cobren molt, la majoria diria que sí. I si la pregunta fora molt o massa, la gent s’inclinaria per dir massa. I si preguntaren si creuen que molts polítics a més de cobrar massa, encara cobren altres quantitats en negre, en comissions secretes, en espècies... dirien que si i que ho fan molts i massa. Dirien tot això guiats pels escàndols viscuts a Madrid (PP), a Andalusia (PSOE), al País Valencià (PP), a Catalunya (CIU) i altres de menor quantia en diputacions, ajuntaments, etc. Sols faltava saber els casos del rei que hagué, que l’església no paga ni xapa, etc. O siga, que no estem encara pitjor perquè Déu no vol. Per això es diu que aquest Estat és dels més rics del món, perquè amb tant com roben encara queden diners.

 

El dijous passat, Carlos Alós publicava a Levante-EMV, un resum del que cobren els diputats autonòmics valencians, sota el titular “La majoria dels diputats autonòmics ingressà més de 60.000 euros en el darrer any”. Segons aquesta informació, la majoria dels diputats cobren més que els catedràtics, “i això que hi ha polítics que no saben fer la o amb un canut”, diu l’Empar, molt indignada. Alós compara que si la mitjana dels sous dels parlamentaris l’any passat fou de 63.136 euros, el sou mitjà dels treballadors està pels 21.000. Clar que aquestes xifres són les mitjanes, o siga que hi ha diputats que cobren molt més, i treballadors que cobren molt menys. Com els diputats poden tenir altres treballs i altres ingressos, Alós ha anat sumant i conclou que en unes Corts de 90 parlamentaris, set cobren més de 90.000 euros, i altres quinze, més de 70.000. A banda hi ha les dietes i desplaçaments, hotels, etc. Com tothom calla, ja se sap que qui calla aprova, diu l’Empar.

 

El problema dels polítics és que tenen el poder i la vara, que són els únics que poden fer el que els rote i subjectar-se o no a la llei, perquè feta la llei, feta la trampa i. a més a més,  estan aforats. Empar està molt negativa, especialment avui que els polítics han aconseguit fer-se la gran festa (9 d’octubre). Comentem com anava això del 9 d’octubre fa 5o anys, que es quan ens coneguérem l’Empar i jo, ella d’alumna i jo de professor de l’institut Sanchis Guarner de Silla. Franco encara pescava i signava sentències de mort, encara no hi havia ni la Constitució, ni les autonomies, ni els partits, ni els sindicats, ni el 9 d’octubre era festa. Tot el que tenim actualment de positiu ha estat gràcies als qui lluitaren exigint la democràcia, als partits i als sindicats democràtics, però,  en els però és on hi ha els poblemes.

 

La Constitució no té massa possibilitats d’esmenar els importants dèficits, com passa amb l’Estatut d’Autonomia, on l’autofinançament dels valencians no té cabuda. I un definitiu però és que el poble hi tenim poc a fer, ses senyories van a la seua, decidint per nosaltres. Empar argumenta que si els polítics depenen de les urnes, o siga dels vots del poble, nosaltres hauríem de dir alguna cosa, ja que som els qui els paguem, però no els ho diem; així és que tenim el que tenim. Algú ens ha dit, disculpant-se, que cada vegada té la sensació que l’enganyen i no sap a qui votar. De moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs, amic.

 

L’Empar i jo ens hem entretingut elaborant un decàleg de bona salut política, per a tots els aspirants a viure de l’erari públic:

1. els candidats que ja han ocupat un càrrec públic, per tornar-se a presentar han de tenir una valoració positiva, signada pels respectius secretaris.

2. els aspirants estudiants, han de presentar l’expedient acadèmic. Si l’expedient és incomplet o negatiu, no s’ha de poder presentar fins que aprove.

3.  els candidats que treballen han de presentar la vida laboral. Qui no en tinga encara no es podrà presentar.

4. els candidats han de presentar una anàlisi de sang que demostre que no consumeixen drogues.

5. han de tenir un certificat de penals que no té cap causa pendent amb la justícia per masclisme, pederàstia, homofòbia, furts i robatoris, abandó de família inclosos els pares, etc.

6. han de fer una relació detallada dels béns immobles, fons bancaris, dipòsits, accions, etc. Una declaració jurada dels ingressos que percep pel seu treball, al marge de la política.

7. una declaració jurada que l’aspirant no ha estat declarat trànsfuga mai.

8. una declaració jurada que l’aspirant no ha intentat comprar cap vot a canvi de cap promesa.

9. el compromís de presentar al final de la legislatura, una comparativa entre els documents aportats en el nº 6 i les variacions que s`hagen produït.

10. comprometre’s per escrit a no cobrar cap viatge ni dieta, si no són per assumptes polítics, sinó particulars.

 

Per a Empar, els punts més importants del decàleg són el 4, el 6 i el 9, però dubta que mai s’aprove un decàleg com el nostre. Se’n va a l’avinguda de Gandia, a veure com han anat les paelles electorals, i corrents a Sueca, a per l’amiga i tot de seguida al poble, on tractarà de serenar-se, si es pot veure la lluna plena i no la tapen els núvols.

 

 

 

CONTRACTAR ATURATS, OBRES I ELECCION

 

Article publicat a Levante-EMV el dia 15 d’octubre de 2022

Les convocatòries  d’eleccions tenen efectes balsàmics per als aturats que cerquen feina, ja que els ajuntaments i diputacions, troben diners per a contractar peons d’obres, de jardineria, de neteja, electricistes, àrees administratives, etc. En conseqüència, les obres públiques afecten carrers, edificis municipals, camins rurals, etc. i nous peons i peones que criden l’atenció dels ciutadans i tot gràcies a l’alcalde de torn, com es pregona des dels ajuntaments, amb fotografies que immortalitzen l’interessat. Què passa? Doncs que venen les eleccions, l’ambient s’ha de positivitzar i el veïnat s’ha de sentir a gust i molt agraït... Els governs unflen mèrits per a la reelecció que cerquen i com els partits de l’oposició tenen poca capacitat o gens per a contraargumentar, la partida està prou guanyada abans de començar. Qui ho ha viscut ho sap, com diu la insistent propaganda de la Generalitat en les televisions.

Li dic a Empar Saragossà que a mi m’angoixava molt participar en aquest ball satànic d’aprofitar-se’n de les subvencions de l’estat i la diputació, per a presumir-hi de res, demanant el vot als veïns i les veïnes agraciats. Li recorde que jo mai li demaní a cap d’aquests treballadors que s’apuntara a Compromís, ni que em votara i li ho dic no per aclarir-li res, ja que els dos som incondicionals recíprocs i posem la mà en el foc l’un per l’altre, sinó perquè em ve de gust aclarir-ho. Crec que és molt positiu tot el que s’arregla amb motiu de les eleccions i tots els contractes que s’aconseguisquen, però que aprofitar-se’n d’això per aconseguir vots, és molt mesquí i desesperadament miserable.

Un amic, amb molta ironia, va més enllà i suggereix que havien d’haver eleccions cada any i que en cada elecció s’havia d’inaugurar una obra singular. Ell proposa destinar un gran edifici a instal·lacions musicals i d’oci per a la joventut, que no té on anar i suggereix l’antiga fàbrica de la Medem: Son pare lamenta que no s’haja fet res definitiu per a convertir el Cau de les Raboses en un lloc públic, un bosc, una talaia sobre l’Albufera... Empar, quan llig aquest article per internet, està d’acord i em demana afegir aquestes darreres paraules: saludem els amics Castells, pare i fill, i els felicitem per les molt bones idees que han tingut. La piscina coberta i la primera pedra del multifuncional també foren idees dels veïns, com nosaltres sempre hem reconegut.

 

ELECCIONS, SOUS POLÍTICS I LLISTES ELECTORALS

Article publicat a Levante el dia 1 d’octubre de 2022

 

Els qui coneixem el percal, o siga la tela amb què els polítics es tallen els vestits, fem bé sospitant d’ells, d’alguns; és el que fa la major part del veïnat, que han vist tants polítics que no han estat honrats i alguns, fins i tot, que han acabat a la presó. I s’haurien de posar límits a la picaresca, per exemple en el tema dels emoluments, perquè ara cadascú cobra en funció de la representació que obtenen en les eleccions: si tenen la majoria absoluta cobren absolutament el que volen, sinó, ho negocien amb l’oposició, de manera que hi ha alcaldes que cobren tant com els ministres i altres que s’han d’acontentar amb sous miserables.. Creiem, doncs, que tots els candidats i llurs partits haurien d’informar, al mateix temps que presenten els programes de “les coses que faran”, quins sous voldran cobrar i també les dietes i qualssevol altres emoluments en diners, en pagarés, en diferit, o en saraus i carn fresca; Partim de la base que els polítics han d’estar suficientment remunerats, sobre tot perquè no caiguen en la temptació dels sobresous, dels sobres en negre, ni d’admetre comissions dels empresaris (a Silla diuen fer el sinué...) No ens oblidem que alguns polítics han arribat a sentir-se ufanosos d’haver-se dedicat a la política  per a “forrar-se”. S’han de posar límits, doncs, encara que serà difícil que s’aprove cap llei al respecte, perquè, lamentablement, la major part dels polítics no volen tallar-se les ales, llevat d’alguns més honrats i testimonials. Com la política no és un exercici de risc i no s’han de preparar oposicions, els sous haurien de fixar-se i acotar-se raonablement i sols així els polítics ho serien de vocació, honestos i honrats.

Altra cosa són les llistes electorals. Creiem que l’actual sistema de llistes tancades que presenten els partits no permeten que els ciutadans voten les persones que coneixen, sinó als partits en bloc. Amb llistes obertes, però, on figuren tots els candidats per ordre alfabètic, i cadascú identificat amb les sigles de llurs partits, el veïnat podria elegir els candidats que els oferisquen més confiança i més proximitat i no com ara que els partits presenten candidats que no saben ni on està el poble que representarien. A continuació, els candidats elegits són els que haurien de votar, entre ells, l’alcalde. Així, els partits se’n cuidarien més en la selecció dels candidats que no ara.