FÒRUM ELECTORAL (2)
Publicata la revista SAÖ el 13 d'octubre de 2022
En l’anterior Fòrum
electoral (1), anunciàvem que avui escriuríem sobre els sous dels polítics. No
ho farem com volíem, sinó que aprofitarem el que fan els periodistes, o siga
que piratejarem el seu treball. De tota
manera, Empar Saragossà està
convençuda que el tema dels emoluments dels polítics no preocupa la gent com
caldria, segurament perquè els polítics ja n’han fetes de tots els colors i la
gent està resignada a sofrir-ho tot. Si en les enquestes del CIS preguntaren si
la gent creu que els polítics cobren molt, la majoria diria que sí. I si la
pregunta fora molt o massa, la gent s’inclinaria per dir massa. I si
preguntaren si creuen que molts polítics a més de cobrar massa, encara cobren
altres quantitats en negre, en comissions secretes, en espècies... dirien que
si i que ho fan molts i massa. Dirien tot això guiats pels escàndols viscuts a
Madrid (PP), a Andalusia (PSOE), al País Valencià (PP), a Catalunya (CIU) i
altres de menor quantia en diputacions, ajuntaments, etc. Sols faltava saber
els casos del rei que hagué, que l’església no paga ni xapa, etc. O siga, que
no estem encara pitjor perquè Déu no vol. Per això es diu que aquest Estat és
dels més rics del món, perquè amb tant com roben encara queden diners.
El dijous passat, Carlos Alós publicava a Levante-EMV, un
resum del que cobren els diputats autonòmics valencians, sota el titular “La
majoria dels diputats autonòmics ingressà més de 60.000 euros en el darrer any”.
Segons aquesta informació, la majoria dels diputats cobren més que els
catedràtics, “i això que hi ha polítics que no saben fer la o amb un canut”,
diu l’Empar, molt indignada. Alós compara que si la mitjana dels sous dels
parlamentaris l’any passat fou de 63.136 euros, el sou mitjà dels treballadors
està pels 21.000. Clar que aquestes xifres són les mitjanes, o siga que hi ha
diputats que cobren molt més, i treballadors que cobren molt menys. Com els
diputats poden tenir altres treballs i altres ingressos, Alós ha anat sumant i
conclou que en unes Corts de 90 parlamentaris, set cobren més de 90.000 euros,
i altres quinze, més de 70.000. A banda hi ha les dietes i desplaçaments,
hotels, etc. Com tothom calla, ja se sap que qui calla aprova, diu l’Empar.
El problema dels polítics
és que tenen el poder i la vara, que són els únics que poden fer el que els
rote i subjectar-se o no a la llei, perquè feta la llei, feta la trampa i. a
més a més, estan aforats. Empar està
molt negativa, especialment avui que els polítics han aconseguit fer-se la gran
festa (9 d’octubre). Comentem com anava això del 9 d’octubre fa 5o anys, que es
quan ens coneguérem l’Empar i jo, ella d’alumna i jo de professor de l’institut
Sanchis Guarner de Silla. Franco encara pescava i signava sentències de mort, encara
no hi havia ni la Constitució, ni les autonomies, ni els partits, ni els
sindicats, ni el 9 d’octubre era festa. Tot el que tenim actualment de positiu
ha estat gràcies als qui lluitaren exigint la democràcia, als partits i als
sindicats democràtics, però, en els però
és on hi ha els poblemes.
La Constitució no té
massa possibilitats d’esmenar els importants dèficits, com passa amb l’Estatut
d’Autonomia, on l’autofinançament dels valencians no té cabuda. I un definitiu
però és que el poble hi tenim poc a fer, ses senyories van a la seua, decidint
per nosaltres. Empar argumenta que si els polítics depenen de les urnes, o siga
dels vots del poble, nosaltres hauríem de dir alguna cosa, ja que som els qui
els paguem, però no els ho diem; així és que tenim el que tenim. Algú ens ha
dit, disculpant-se, que cada vegada té la sensació que l’enganyen i no sap a
qui votar. De moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs, amic.
L’Empar i jo ens
hem entretingut elaborant un decàleg de bona salut política, per a tots els aspirants
a viure de l’erari públic:
1.
els candidats que ja han ocupat un càrrec públic, per tornar-se a presentar han
de tenir una valoració positiva, signada pels respectius secretaris.
2.
els aspirants estudiants, han de presentar l’expedient acadèmic. Si l’expedient
és incomplet o negatiu, no s’ha de poder presentar fins que aprove.
3. els candidats que treballen han de presentar la
vida laboral. Qui no en tinga encara no es podrà presentar.
4.
els candidats han de presentar una anàlisi de sang que demostre que no
consumeixen drogues.
5.
han de tenir un certificat de penals que no té cap causa pendent amb la
justícia per masclisme, pederàstia, homofòbia, furts i robatoris, abandó de
família inclosos els pares, etc.
6.
han de fer una relació detallada dels béns immobles, fons bancaris, dipòsits,
accions, etc. Una declaració jurada dels ingressos que percep pel seu treball,
al marge de la política.
7.
una declaració jurada que l’aspirant no ha estat declarat trànsfuga mai.
8.
una declaració jurada que l’aspirant no ha intentat comprar cap vot a canvi de cap
promesa.
9.
el compromís de presentar al final de la legislatura, una comparativa entre els
documents aportats en el nº 6 i les variacions que s`hagen produït.
10.
comprometre’s per escrit a no cobrar cap viatge ni dieta, si no són per
assumptes polítics, sinó particulars.
Per
a Empar, els punts més importants del decàleg són el 4, el 6 i el 9, però dubta
que mai s’aprove un decàleg com el nostre. Se’n va a l’avinguda de Gandia, a
veure com han anat les paelles electorals, i corrents a Sueca, a per l’amiga i
tot de seguida al poble, on tractarà de serenar-se, si es pot veure la lluna
plena i no la tapen els núvols.