dissabte, 29 d’octubre de 2022

SI VOLS SABER U QUI ÉS          

Passa en les millors cases, en tots els pobles i Estats, en les associacions, en els partits polítics, en els convents, en els sindicats, etc. que “si vols saber u/una qui és, dóna-li poder i diners”. Quan ni t’ho esperes, qui pareixia una mosqueta morta o el més honrat, deixa buida la caixa; en la política local, ara que venen les eleccions, pot haver els “afortunats” que s’escudellen d’un traçat urbanístic privilegiat, de la requalificació d’uns terrenys, o d’uns tràmits administratius que milagrosament s’acceleren, d’una contractació camuflada, d’unes oposicions ad hoc per a gent de la cassola, etc. Enfront, els ciutadans frustrats desconfien del govern municipal i amb raó. L’ètica ha estat burlada, una altra vegada. Però encara passa una cosa molt pitjor i trista: que al remat els veïns creguen que tots els polítics són iguals. Pocs dies després de perdre les eleccions, passí per un bar on sabia que, a l’hora de l’esmorzar, s’omplia de llauradors. Quan arribí estaven discutint si tots els polítics eren uns lladres o no; tots! cridava Miquelot; tots! cridava Quico. M’explicaren de què discutien i em demanaren l’opinió: n’hi ha molts lladres, però tots no ho són, vaig dir, Tots!, tots! tornava a cridar Miquelot. És que jo també sóc polític, vaig dir. Però, tu no comptes, perquè ets un fava...

 Quan el veïnat acaba pensant que tots els polítics són uns lladres i que si algú no ho és, és perquè és fava, podem pensar que la societat està greument malalta. Donar per “normal” que els polítics es puguen lucrar aprofitant-se del càrrec, és donar per bona la corrupció, la injustícia. I aquestes males idees són el resultat de les males experiències que hem tingut amb polítics de tot el ventall i a tots els nivells; no cal que tornem a passar llista, on ja sabem que la palma se l’emporten els partits de la dreta, però els hi ha de tots els colors. Ara que venen les eleccions és el moment de repassar la vida i miracles d’uns i d’altres. Llegim i atenguem el que ens diran, les promeses que ens faran... i no oblidem el que han dit i fet fins ara. Si cada poble té els polítics que és mereix, obrim l’ull i que no ens tornen a estafar. Desconfiant de tots, votem els polítics més honrats... i, malgrat la cautela que hi posem, confiem que no hàgem de penedir-nos-nos.