DEMOCRÀCIA, QUADRIPARTITS I MALA BAVA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 21 de juny de 2015
Durant el segon quadripartit de Silla, quan jo vaig ser alcalde, vaig
elegir no governar per decret, sinó que deixí totes les decisions en
mans de la Comissió de Govern, en la qual hi érem els quatre partits.
Vaig creure que era la manera més democràtica i, sobre tot, la millor
per a compartir responsabilitats en aquell govern multicolor de Bloc,
EU, UV i PP. També, he de dir-ho, perquè així tot s'acordava millor a la
meua manera, més anarquista, d'entendre la democràcia. Ho vaig fer
degudament assessorat, com és natural, pels tècnics municipals.
Es
feien públiques les actes de les reunions i els acords a què havíem
arribat, i tots els regidors tenien informació puntual. Els decrets
responien a aquells acords i finalment jo n'era el responsable si res
eixia malament. Si no hi havia possibilitat d'acord, aleshores s'optava
per aparcar el tema o a confiar-lo a la llibertat de vot. Fou una bona
manera de tirar endavant aquell govern que, amb els desencerts naturals,
tingué altres encerts memorables, com encara molta gent recorda.
Haig
de dir que en el govern socialista anterior al nostre quadripartit i en
el posterior, també socialista, hi havia més desencontres i problemes
entre els seus regidors, amb trànsfugues inclosos, que no entre els dels
dos quadripartits; de fet l'alcalde socialista fou finalment rebutjat
pel partit. La diferència també era la manera d'entendre què és
governar, perquè hi ha qui entén que governar és escudellar-se i no
donar explicacions, i per això prefereixen disposar de majories
absolutes i ho justifiquen amb l'excusa que així un poble és més
governable i es poden fer més coses (sic).
Podem deduir, doncs,
que un govern quadripartit és més democràtic que no un de majoria
absoluta? De cap manera, evidentment, perquè la democràcia depèn de les
conviccions dels homes i dels seus comportaments, més que de la
composició matemàtica d'un consistori. De tota manera en un govern de
pactes és més difícil fer cap mangarrufa.
L'intent del PP de
modificar la llei, ara que encara tenen majoria al Congrès, perquè puga
ser alcalde el cap de la llista més votada, és una barbaritat, perquè,
quina governabilitat hi hauria en un poble amb un alcalde en minoria,
encara que tinguera més vots que ningú, però insuficients per a
governar? Amb l'actual sistema en vigor, tots els partits tenen la
mateixa possibilitat d'intentar arribar a un pacte de govern i si els
del PP no són capaços de fer-ho, ni amb la seua marca blanca o
Ciutadans, com podrien governar en solitari? La proposta de Rajoy és
antidemocràtica i la fa mogut i commogut pel desastre electoral que han
patit.
Sobre pactes quadripartits, els dos que signàrem a Silla
(1999-2007) amb EU, PP i UV, funcionaren. M'ho acaba de recordar el meu
amic Vicent Morera, que s'estranya que tothom sembla que acaba de
descobrir el Mediterrani, quan fa més de 15 anys que nosaltres els férem
funcionar al poble. Recorda la memorable gestió d'Empar Hostalet, al
front de Benestar Social i la Dona. Els qui ens criticaven, quan no els
convenia aquell pacte, ara estan d'acord amb aquest. Així és la vida,
volta el món i torna al Born.
La política és fer el que més
convinga, per a governar i aplicar uns programes. No critique aquest
punt de conveniència, perquè jo ho vaig fer. Ara bé, si els principis
que inspiren i guien un polític són honestos i justos, els resultats ho
seran, però si el que persegueix un polític és lucrar-se, açò ja són
figues d'un altre paner. La millor manera d'evitar que això puga passar
és impedir que ningú obtinga cap majoria absoluta, de manera que tots
els actes dels polítics siguen amplament observats i vigilats. Jo ja he
manifestat alguna vegada que, per llei, s'haurien de prohibir les
majories absolutes.
Respecte de la mala bava, em referisc a la que
tenen i manifesten els perdedors absoluts de les passades eleccions, la
dreta. No sols en té la biliosa Aguirre, que és a la qui més se li
nota, perquè a tots els en surt pels porus. Han vist com el poble els ha
enviat a la merda (quina hòstia, quina hòstia, deia la Rita), i no se'n
saben avenir. Podran dormir de nit?
Una cosa molt curiosa ha
estat veure tota aquesta gent, i els periodistes corifeus que els ballen
els nanos, agafant-se a un clau ardent, concretament criticant un
regidor de Podem de Madrid, perquè ja fa anys que digué unes barbaritats
pel twiter, de les quals ha dit i repetit que està absolutament
penedit, demanant disculpes als afectats i dimitint. A per ell!
Hipòcritament ells, que tenen un munt de coses a amagar, s'han llançat a
pel cap d'aquest jove i ara d'una altra joveneta, que demanava que
feren fora de la Universitat la capella catòlica.
S'ha disculpat
mai la dreta d'haver donat suport al franquisme? I d'haver menystingut i
insultat els assassinats pel franquisme i llurs famílies, com ha fet el
cínic portaveu popular en el Congrés? I d'haver perseguit les
avortistes i els avortaments? I de voler fer fora de Madrid els
vagabunds, perquè espanten el turisme? I Aznar, ha demanat mai perdó per
haver-se oposat a la Constitución? I per haver-nos involucrat en la
guerra de l'Iraq? I per haver mentit sobre l'autoria de la catàstrofe
terrorista de Madrid?...
Ací, a València, ja han demanat perdó per
l'accident del Metro? Ningú s'ha disculpat mai per les agressions als
valencians, a les autoritats, a la llengua i a la història (Batalla de
València)? I algú ha tornat ni un euro dels que han furtat en la Gürtel,
Imelsa, Brugal...? Cotino ha demanat perdó per haver-se lucrat a costa
de les residències de la tercera edat (la doctrina de l'església és que
ha de tornar tot el que s'ha beneficiat, o no podrà ser perdonat. M'ho
ha dit un amic canonge). I Rus, que volia penjar els mestres que
protestaven? I el Blasco, furtant els diners destinats al Tercer Món...?
La
desesperació els cega i la mala fe. I no els hem de tindre por, sinó
afrontar-los amb valentia. Jo, que també he dit alguna cosa ben grossa
contra ells, en algun moment, els propose que recerquen entre el que he
escrit, i veuran que només fa dos anys i mig reclamava per a ells la
guillotina, o la forca. O tirar a la muntanya i organitzar un maquis.
Evident, ho vaig escriure perquè acabava de fer 70 anys i m'havia
jubilat i, sobre tot, perquè estava com els Indignats. Com no tinc cap
càrrec no he de dimitir de res i sols demanaré disculpes a uns pocs
militants populars i, malgrat això amics, que crec que són honestos i
que, per equivocació, estan on no haurien: no anava per ells,
evidentment.