I ara, qui paga l'estafa del de Conca?
A MATA-DEGOLLA
Un dia vingué a València, de Conca, exactament de Motilla del Palancar (“tierra de paso, parada y fonda”
diu la propaganda municipal), José Luís Olivas, un personatge que, amb
cara de camioner o de pastor de cabres, a primera vista no semblava tan
espavilat.
Afiliat a la UCD i al PP, fou regidor de l'ajuntament
de València, Conseller d'Economia, de Zaplana, president de diverses
institucions públiques, i arribà a President de la Generalitat (quina
vergonya!); president de Bancaixa i vicepresident de Bankia, o siga que
està de merda fins el coll.
A l'Olivas l'acaba de detenir la
Guàrdia Civil, i mentre el cas arriba al jutge, s'instrueix i etcètera, i
al marge de com acabe tot, ens podem preguntar, com jo he fet en altres
ocasions, qui pagarà si el detingut no paga l'estafa?
Ho dic
perquè crec que ací no paga i no pagarà, ni Déu, ni Matas, ni Blasco, ni
Granados, ni Rus, ni Ignacio González, ni els Pujol, ni la infanta, ni
Millet... Tot és enredar i allargar els temes, però de tornar el que
s'ha furtat, ni un duro.
Jo he fet diverses vegades una proposta
sensata: que els partits polítics siguen declarats responsables
subsidiaris de les malifetes dels seus càrrecs públics. Com passa a
qualsevol empresa on, si un treballador estafa un client (posem per cas
en un Banc), de moment, qui se'n fa càrrec és l'empresa.
Als
partits polítics se'ls hauria de fer el mateix i així obririen més ull a
l'hora de confiar en un militant. Finalment, si el jutge condemna
ningú, els partits que intenten cobrar, si poden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada