(Versos impertinents)
Pep Pons de l'Horta
Veig una foto de Rita
en les Corts Valencianes,
quan nomenen Ximo Puig
nou president.
És ella o la mona Xita?
És ella, però sense ganes
i és que sent un gran enuig
de tot el que veu i sent.
Ara m'he de pagar els gintònics,
wisky, gambes, les cassalles
i si vull una torrà,
haurè de buscar qui m'ho pague.
M'esperen dies agònics
i ja no em lluiré en les falles,
i si vaig un poc bufà,
ara vorem on m'amague.
I sols té un pensament:
quina hòstia ens hem pegat!
Ximo és ara president
i el xollo se m'ha acabat.
en les Corts Valencianes,
quan nomenen Ximo Puig
nou president.
És ella o la mona Xita?
És ella, però sense ganes
i és que sent un gran enuig
de tot el que veu i sent.
Ara m'he de pagar els gintònics,
wisky, gambes, les cassalles
i si vull una torrà,
haurè de buscar qui m'ho pague.
M'esperen dies agònics
i ja no em lluiré en les falles,
i si vaig un poc bufà,
ara vorem on m'amague.
I sols té un pensament:
quina hòstia ens hem pegat!
Ximo és ara president
i el xollo se m'ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada