DEMOCRÀCIA, QUADRIPARTITS I MALA BAVA

DEMOCRÀCIA, QUADRIPARTITS I MALA BAVA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 21 de juny de 2015

Durant el segon quadripartit de Silla, quan jo vaig ser alcalde, vaig elegir no governar per decret, sinó que deixí totes les decisions en mans de la Comissió de Govern, en la qual hi érem els quatre partits. Vaig creure que era la manera més democràtica i, sobre tot, la millor per a compartir responsabilitats en aquell govern multicolor de Bloc, EU, UV i PP. També, he de dir-ho, perquè així tot s'acordava millor a la meua manera, més anarquista, d'entendre la democràcia. Ho vaig fer degudament assessorat, com és natural, pels tècnics municipals.

Es feien públiques les actes de les reunions i els acords a què havíem arribat, i tots els regidors tenien informació puntual. Els decrets responien a aquells acords i finalment jo n'era el responsable si res eixia malament. Si no hi havia possibilitat d'acord, aleshores s'optava per aparcar el tema o a confiar-lo a la llibertat de vot. Fou una bona manera de tirar endavant aquell govern que, amb els desencerts naturals, tingué altres encerts memorables, com encara molta gent recorda.

Haig de dir que en el govern socialista anterior al nostre quadripartit i en el posterior, també socialista, hi havia més desencontres i problemes entre els seus regidors, amb trànsfugues inclosos, que no entre els dels dos quadripartits; de fet l'alcalde socialista fou finalment rebutjat pel partit. La diferència també era la manera d'entendre què és governar, perquè hi ha qui entén que governar és escudellar-se i no donar explicacions, i per això prefereixen disposar de majories absolutes i ho justifiquen amb l'excusa que així un poble és més governable i es poden fer més coses (sic).

Podem deduir, doncs, que un govern quadripartit és més democràtic que no un de majoria absoluta? De cap manera, evidentment, perquè la democràcia depèn de les conviccions dels homes i dels seus comportaments, més que de la composició matemàtica d'un consistori. De tota manera en un govern de pactes és més difícil fer cap mangarrufa.

L'intent del PP de modificar la llei, ara que encara tenen majoria al Congrès, perquè puga ser alcalde el cap de la llista més votada, és una barbaritat, perquè, quina governabilitat hi hauria en un poble amb un alcalde en minoria, encara que tinguera més vots que ningú, però insuficients per a governar? Amb l'actual sistema en vigor, tots els partits tenen la mateixa possibilitat d'intentar arribar a un pacte de govern i si els del PP no són capaços de fer-ho, ni amb la seua marca blanca o Ciutadans, com podrien governar en solitari? La proposta de Rajoy és antidemocràtica i la fa mogut i commogut pel desastre electoral que han patit.

Sobre pactes quadripartits, els dos que signàrem a Silla (1999-2007) amb EU, PP i UV, funcionaren. M'ho acaba de recordar el meu amic Vicent Morera, que s'estranya que tothom sembla que acaba de descobrir el Mediterrani, quan fa més de 15 anys que nosaltres els férem funcionar al poble. Recorda la memorable gestió d'Empar Hostalet, al front de Benestar Social i la Dona. Els qui ens criticaven, quan no els convenia aquell pacte, ara estan d'acord amb aquest. Així és la vida, volta el món i torna al Born.

La política és fer el que més convinga, per a governar i aplicar uns programes. No critique aquest punt de conveniència, perquè jo ho vaig fer. Ara bé, si els principis que inspiren i guien un polític són honestos i justos, els resultats ho seran, però si el que persegueix un polític és lucrar-se, açò ja són figues d'un altre paner. La millor manera d'evitar que això puga passar és impedir que ningú obtinga cap majoria absoluta, de manera que tots els actes dels polítics siguen amplament observats i vigilats. Jo ja he manifestat alguna vegada que, per llei, s'haurien de prohibir les majories absolutes.

Respecte de la mala bava, em referisc a la que tenen i manifesten els perdedors absoluts de les passades eleccions, la dreta. No sols en té la biliosa Aguirre, que és a la qui més se li nota, perquè a tots els en surt pels porus. Han vist com el poble els ha enviat a la merda (quina hòstia, quina hòstia, deia la Rita), i no se'n saben avenir. Podran dormir de nit?

Una cosa molt curiosa ha estat veure tota aquesta gent, i els periodistes corifeus que els ballen els nanos, agafant-se a un clau ardent, concretament criticant un regidor de Podem de Madrid, perquè ja fa anys que digué unes barbaritats pel twiter, de les quals ha dit i repetit que està absolutament penedit, demanant disculpes als afectats i dimitint. A per ell! Hipòcritament ells, que tenen un munt de coses a amagar, s'han llançat a pel cap d'aquest jove i ara d'una altra joveneta, que demanava que feren fora de la Universitat la capella catòlica.

S'ha disculpat mai la dreta d'haver donat suport al franquisme? I d'haver menystingut i insultat els assassinats pel franquisme i llurs famílies, com ha fet el cínic portaveu popular en el Congrés? I d'haver perseguit les avortistes i els avortaments? I de voler fer fora de Madrid els vagabunds, perquè espanten el turisme? I Aznar, ha demanat mai perdó per haver-se oposat a la Constitución? I per haver-nos involucrat en la guerra de l'Iraq? I per haver mentit sobre l'autoria de la catàstrofe terrorista de Madrid?...

Ací, a València, ja han demanat perdó per l'accident del Metro? Ningú s'ha disculpat mai per les agressions als valencians, a les autoritats, a la llengua i a la història (Batalla de València)? I algú ha tornat ni un euro dels que han furtat en la Gürtel, Imelsa, Brugal...? Cotino ha demanat perdó per haver-se lucrat a costa de les residències de la tercera edat (la doctrina de l'església és que ha de tornar tot el que s'ha beneficiat, o no podrà ser perdonat. M'ho ha dit un amic canonge). I Rus, que volia penjar els mestres que protestaven? I el Blasco, furtant els diners destinats al Tercer Món...?

La desesperació els cega i la mala fe. I no els hem de tindre por, sinó afrontar-los amb valentia. Jo, que també he dit alguna cosa ben grossa contra ells, en algun moment, els propose que recerquen entre el que he escrit, i veuran que només fa dos anys i mig reclamava per a ells la guillotina, o la forca. O tirar a la muntanya i organitzar un maquis. Evident, ho vaig escriure perquè acabava de fer 70 anys i m'havia jubilat i, sobre tot, perquè estava com els Indignats. Com no tinc cap càrrec no he de dimitir de res i sols demanaré disculpes a uns pocs militants populars i, malgrat això amics, que crec que són honestos i que, per equivocació, estan on no haurien: no anava per ells, evidentment.