A FER LA MÀ, SENYOR BAUZÁ

A FER LA MÀ, SENYOR BAUZÁ

Article publicat a el Punt/Avui el dia 28 de juny de 2015

Quin èxit més rodó el de les Illes Balears, on les esquerres, el nacionalisme i el podemisme, coalitzats, han fet fora, i que siga per molts anys, Bauzá i tota la colla analfabeta que li ha fet costat. Què sentirà tota aquesta banda de brètols paleolítics quan vegen que els “seus” seients i despatxos són ocupats per l'enemic? I que les “seues” lleis són derogades i substituïdes per altres més progressistes? I els seus decrets, i les seues ordres i que tot torne a la normalitat en l'ensenyament de la llengua. Dir-los banda, en el sentit de grup d'individus sense escrúpols, o dir-los bandarres, és definir-los exactament com són.

Per la nostra banda, la gent normal de les Illes i els valencians i valencianes que hi treballen, amb els qui parle sempre que hi vaig, aquest cap de setmana mostraven una satisfacció i una alegria, que feia temps que no els la veia. Tenien la sensació d'haver vençut una pesta, o d'haver guanyat la guerra, com em deia una professora d'Institut en atur forçós. Ha estat una altra professora, qui m'ha donat el titular, molt a la valenciana: a fer la mà, senyor Bauzá, i ja era hora!

La guerra que han guanyada és la que declarà el govern del PP al món educatiu i cultural, amb tota la sèrie de bestieses, en forma de lleis, decrets, ordres, que ja no seran realitat mai més, com tampoc ho seran les lleis que intenten imposar des del govern central, que ja hauria d'haver dimitit i convocat noves eleccions generals.

El blasmat decret de tractament integrat de llengües (TIL), o de substitució del català per l'anglès, ha passat a engrossir la llista dels despropòsits més tronats. O la Llei de millora de la qualitat educativa o LOMQE, que podem considerar pràcticament nul·la. O les intencions perverses del ministre Wert, el troll, volent espanyolitzar els nins i nines. O les ordres curriculars en l'ensenyament de la llengua catalana, que pretenien substituir per l'ensenyament dels dialectes insulars; etc i etc.

Bauzá sempre repetia que ell tenia la majoria absoluta, que feia les lleis com volia i que els ensenyants les havien de complir; ara podrà tastar la seua medicina antidemocràtica. Els ensenyants, en un nombre considerable, s'han decidit a fer política directa i han entrat directament i per la porta gran en ajuntaments, consells insulars, Parlament i Govern. A tot arreu. Ara, Bauzà i la banda ja no poden continuar fent l'imbècil: a fer la mà, senyor Bauzá.

Veig en un diari els mapes amb coloraines de les anteriors eleccions: tot era blau, els del PP tenien el domini absolut de les Illes. En els d'ara ha desaparegut pràcticament el blau, amb quatre pobles d'excepció, i tot s'ha tornat vermell, taronja i morat. Quina hòstia, que deia l'alcaldessa de València la nit electoral, quina hòstia!

Sembla que Bauzá se'n va a dormir la mona al Senat. Apa, doncs, a sa casa, que és Madrid! La resta de la banda, com tenen molt poc a repartir-se, s'hauran d'espavilar i posar-se a treballar. Tenen dret a cobrar l'atur? S'han inscrit al Servei d'ocupació o SOIB? Quins oficis hauran dit que tenen?

I els ”ideòlegs” de la croada, els bàrbars consellers del Círculo Balear, ara què diran, a qui li segrestaran el cap de suro? Evidentment, continuaran fent de bàrbars, que és l'única cosa que saben fer. Segons em contaren, la seua anàlisi dels resultats electorals fou que Bauzá les havia perdudes perquè no havia estat més ferm encara i decidit a tallar caps dels catalanistes. Ja havia advertit Antonio Gomez, vicepresident del Govern, que els milers de nins i de nines, de mestres i de pares i mares i ciutadans que ompliren els carrers de Palma, eren agents exteriors i pancatalanistes.

A més de curts d'idees i de coneixements, aquesta gent també és curta de vista. No veien les samarretes verdes que omplien tota Palma i tots els pobles, i que no podien contenir ni amb ordres de persecució al seu ús i dels llaços per la llengua que penjaven a les escoles? Si no ho veien o no s'adonaven de la seua magnitud, ara ho faran, perquè pràcticament a tots els òrgans de govern de totes les institucions n'hi ha de progressistes, de republicans, d'alternatius, de catalanistes, d'independentistes. Una munió de gent tant perillosa han guanyat les eleccions, i ells, els dolents, les han perdudes.

Se'ls ha acabat el rotllo i hauran de fer-se a la idea, resignar-se i marxar, campi qui pugui. Si n'hi havia quelcom en les files populars que anava de bona fe, i s'han mantingut fins el final, s'han equivocat. Pense en aquells batlles que (deien) que desaprovaven a Bauzá. Els qui abandonaren, són els que l'encertaren i, per això, alguns han pogut salvar la camisa. Però, a banda les anècdotes, em pregunte si a tots els comandants de la tropa popular i al general Bauzá, no els cau la cara de vergonya, si és que saben el que és tenir vergonya. I decència, saben el que és?

Tots el maldecaps que han fet patir als ciutadans i ciutadanes de les Illes, amb les retallades socials, sanitat, educació, medi ambient, cultura, ocupació, en tot el que han sofert, tot s'ha acabat. Ara, però, com després d'una guerra, caldrà refer-ho tot. Les Illes han estat arrasades i han quedat empenyorades, però el malson ja ha passat.