EL HA, HA, HA DE LA MARIMORENA
Article publicat a SAÓ el dia 15 de desembre de 2017
La forma més mundial de riure’s és amb la interjecció ha, ha, ha, pronunciant la h aspirada. Com els espanyols tenen la j, ells escriuen ja, ja, ja,
que sona igual, ja m’enteneu. M’he entretingut a indagar, mitjançant
diccionaris, gramàtiques, traductors d’internet i fins i tot preguntant a
uns comerciants estrangers de prop de casa (pakistanesos, afgans,
xinesos, marroquins i romanesos) i tothom riu de la mateixa manera,
encara que amb algunes variacions fonètiques; en alguns caos, fent hi,
hi, hi, encara que aquest riure té un punt més malintencionat i burlesc.
No sé com riuen els sud-saharians, els sud-americans; tampoc els
flamencs, però tractaré d’escatir-ho preguntant als qui van a
Brussel·les a veure Puigdemont. Ranxo a banda, és el Pare Noël qui fa
ho, ho, ho, per tot arreu.
He pensat aquesta cosa tan simple, imaginant la riallada mundial, ha,
ha, ha… amb què s’haurà acollit l’afer dels jutges espanyols que han
intervingut en l’anti-procès de Catalunya, contradictòriament entre ells
i donant, finalment, una ordre de recerca i captura internacionals
contra Puigdemont i els altres consellers, que no han acceptat els
jutges belgues. Quina manera de fer el ridícul i de deixar amb el cul a
l’aire el govern de Rajoy, he pensat, sense voler ofendre ningú. El cert
és que, mentre el món mundial se’n reia, cap membre del govern espanyol
ho ha fet, sinó que més aviat han emmudit. L’únic que ha parlat ha
estat Guindo: “no entiendo nada”, ha dit. Tampoc ha rigut la virreina
Soraia…
Com a conseqüència de l’actitud de la justícia belga, més democràtica
que no l’espanyola, ací els jutges han hagut de fer una reculada, i han
retirat l’ordre de recerca i captura… per a no fer encara més el
ridícul si els venia la resposta belga. Intentant tapar el fracàs,
aquell mateix dia Rajoy s’auto-elogiava per l’èxit de ser l’estat
europeu on més llocs de treball s’havien creat, on més havia crescut
l’economia i on estàvem més de puta mare, deia. L’endemà mateix de la
seua sublimació, l’OCDE deia tot el contrari i que Espanya, al pas que
va, se’n va a la merde. No sé si l’ex-ministre Wert, que ara
hi és ambaixador en aquell organisme, s’havia assabentat del que s’anava
a difondre, per a informar Rajoy i evitar-li un nou ridícul. Sembla que
no ho degué fer i aleshores em pregunte: què farà aquest trist troll a París, a part de mamar-se la gran vida? Ha, ha, ha…
Per tot plegat i de moment, tot el món prepara les festes de Nadal i
es descollona de riure. Bromes a banda, tot és molt fort. I això que
encara estan per vindre les eleccions del 21 de desembre a Catalunya,
que bàsicament consistiran a saber quin és el vot nacionalista i
independentista i quin el del tutti frutti espanyolista. I quin
és l’abast del fracàs dels populars, o siga del 155. Les televisions no
paren d’insistir que hi haurà bufetades entre Puigdemont i Junqueras;
els de la CUP com són els més disciplinats, no els posen en la baralla.
Sincerament, no crec que cap dels tres partits puga pactar amb cap
partit espanyolista, perquè seria com la fi del món.
En realitat, les bufetades són les que s’arreen Arrimadas i Garcia
Albiol, mentre Iceta bufa la bufa. Com aquest ja ha dit que no vol saber
res de la dreta espanyolista, ni tampoc dels independentistes, no sé
com s’ho farà per ser investit president de la Generalitat, que és el
que somia… O siga, que crec que els del 155, ni superaran el vot
nacionalista, ni podran fer cap pacte. Tampoc li interessa al PP l’èxit
de C’s, pensant en les eleccions generals. O siga que els del 155
provocaran la gran riota, ha, ha, ha, encara que la cosa no siga per
riure’s, però són ells els qui ho han volgut així. Punt a part és el cas
d’Ada Colau-Podem, que poden decantar els resultats. A favor de qui ho
faran? O tocaran la flauta?
A tot açò, em pregunte per què els il·lustres “comentaristes” i
presentadors dels mitjans, es dediquen més a intentar crear opinió que a
opinar de manera imparcial i objectiva i a deixar que la gent traga les
seues conclusions. Aquesta gent, que jo dic el grup de la mamonada,
tampoc han tingut ganes de riure quan han sabut que el jutge belga ni
engarjolava, ni enviava esposat Puigdemont a Madrid. Marhuenda, per
exemple. o Inda, quines cares. Alguns ja tenien pensat el titular i se
l’han hagut de tragar: Puigdemont sigue el camino de Companys. De momento ingresa en prisión.
S’han quedat amb un pam de nassos; ha, ha, ha… I no afegiré res més,
perquè ja ho faran altres molt millor, com els dos articulistes de la
meua preferència, Maties Vallès i Juan José Millàs.
Com tot plegat és una conya de tanta dimensió i ha transcendit
fronteres, cultures i condicions socials, s’ha despertat la imaginació i
la gràcia populars. Ja m’han fet arribar una nadala, que els anònims
autors desitgen que tothom puga cantar aquests dies de Nadals, de sopars
d’empresa, de gatzara, de broma, xampany i confeti. Ja sabem que el
poble pla i senzill aprofita les ocasions que pot per a treure’s la
bilis que li fan tragar els polítics, amb acudits i xanxes (els chistes i chirigotas). Recorde els acudits contra Franco, amb els quals ens divertíem. M’han enviat la nadala de la Marimorena, que fa:
Ande, ande, ande, la Marimorena,
ande, ande, ande, que hoy es Nochebuena.
En el portal de Belén han entrado los ladrones
y al pobre de san José, le han robado los calzones.
Ande, ande, ande, la Marimorena,
que este es el Granados y hoy es Nochebuena.
Entre Púnica y Canal, los de Gürtel y del Lezo,
a la Virgen han dejado sin sandalias y sin velo.
Ande, ande, ande, la Marimorena,
que este es el González y hoy es Nochebuena
Como son tantos parecen que son como una masa,
Jaume Matas, Indurain, Aquamed y los de Emarsa.
Ande, ande, ande, la Marimorena,
que este és el Bigotes y hoy es Nochebuena.
Los angelitos del cielo ya no podrán ni volar
si les roba las alitas el Partido Popular.
Els desitge molta sort en la difusió de la nadala i si ningú vol fer-la arribar al Intermedio, millor, a veure si el Wyoming l’apadrina.