Nou liberalisme valenci`pa a les envistes

NOU LIBERALISME VALENCIÀ A LES ENVISTES

Article publicat a Levante-EMV el dia 15 de desembre de 2017

Tots els mals que ens afecten als valencians, que ens tenen prostrats en la inanitat (a més de la falta de recursos), van a tindre una metzina, que ens traurà de penes: la reencarnació de la vella Dreta Regional Valenciana, després de tants intents, ara en el nou partit Demòcrates Valencians. El primer intent, i ben notori, de la metempsicosi fou el de la Unió Democràtica del País Valencià, en les primeres eleccions de 1978, que fracassà estrepitosament. Posteriorment també fracassà la tercera via, que bàsicament consistia a erosionar UPV, després el Bloc, tot i creant una crisi en les files nacionalistes, i posar J. F. Mira en la secretaria general. Al darrere tenia el seu amic Eliseu Climent, qui arribà a desviar els ajuts econòmics de Catalunya cap a la seua causa, que diré climentoquicomirista, valent-se de la complicitat de Jordi Pujol.

Els patriotes moderats, de la dreta civilitzada, com algú els ha definit, no han desistit mai d´intentar el que es pretén ara, en un seguit de propostes, com la d´aproximar postures blaveres i fusterianes, per exemple. Totes han fracassat. Curiosament en tots els intents han estat presents les idees de Joan Fuster. En un evident joc d´hipocresia, uns i altres s´han mantingut a l´aguait, com els camaleons i les iguanes, i quan els ha convingut s´han disfressat de fusterians, de no tant fusterians, de poc fusterians, de gens fusterians i fins i tot d´anti-fusterians. No han aconseguit, però, conformar un contingent suficient, ni enganyar ningú.

Finalment, però, sembla que han trobat l´home clau que cercaven per a dur endavant i controlar la maniobra: el jove i intrèpid castellonenc Roger Mira, que es confessa admirador de Macron i dels bascos (PNB), valencianista centrista i liberal, defensor, doncs, del lliure comerç... i de treure´n profit a qualsevol preu, arribant a acords fins i tot amb el PP. Com el jove secretari és de la nissaga de Joan Francesc Mira, concretament el fill, cal suposar que el pare n´és l´inspirador i que també disposa de l´aval d´Eliseu Climent (ACPV), destre en maniobres d´aquestes.

La tropa que van reclutant la formen polítics de totes les procedències, perquè tothom hi cap, com en la casa del Senyor. De moment hi ha tota mena d´ex: d´Unió Valenciana, d´Units per València, del Partit Popular, del PSOE, del Bloc i de Compromís; també els quatre trànsfugues de Ciutadans (dubtosament valencianistes), que es disputen uns i altres. Precisament Mira, és un ex Compromís, perquè en unes primàries no el posaren en cap bon lloc per a eixir de diputat o regidor. La procedència municipalista de molts regidors que ja s´hi han integrat, orfes o evadits d´altres organitzacions, com pretén el flamant secretari, té el denominador comú que són uns culs de mal seure i delerosos de triomfar.

El projecte començarà amb un congrès refundacional (sic) a principis d´any, per a presentar-se en les properes eleccions autonòmiques. Tenen com a referències, a més de Macron i el PNB, Coalició Canària i Proposta per les Illes (aquests, ja ho donen per fet).