dilluns, 10 de març del 2008
QUI GUANYARÀ?
dimecres, 5 de març del 2008
ELECCIONS CADA ANY
Així que jo invite a votar pel nacionalisme-esquerra-ecologisme, perquè no votar o fer el vot en blanc és fer un favor als dos partits estatals. A nosaltres sols ens val votar pels nostres, encara que no aconseguim cap diputat (això del vot útil és una fal·làcia), perquè, almenys deixarem clar qui no es mama el dit en aquest País. Parle de nosaltres i dels nostres en sentit ampli, des del tio Ximo, que vol aigua de l’Ebre, des del jove biòleg, que no vol transvasament, des de l’Amparito que plora la nit de la cremà, el capellà, l’estudiant, l’ama de casa... per a contraposar-nos a ells. Els perillosos són ells. Mira com, amb tantes coses que diuen que els diferencia, quan els interessa tenen el mateix discurs: apujar-se els sous ells; omplir les institucions d’assessors d’ells; la llei de partits; i, ara mateix, la manera de reaccionar pel tema de Kosovo, dient que no té res a veure amb el que passa ací... Com que hi ha més dies que llonganisses, ja veurem.
dilluns, 3 de març del 2008
DIA DE LA DONA
Article publicat a l'edició d'El Punt de Silla del mes de febrer.
Malgrat que la dimissió del regidor Navarro (Verds) de l’equip de govern invita a reflexionar sobre l’alcalde i l’equip de socialistes de pacotilla que estan fent cada dia més ingovernable la ciutat, aprofitaré que d’ací uns dies celebrarem el dia internacional de la dona treballadora, per a parlar-ne. A Europa, evidentment, ara ja no fem les barrabassades institucionalitzades que encara perduren a l’Àfrica, però, alerta!, perquè les xifres d’agressions i d’assassinats continuen essent esfereïdores. A banda de les actituds més agressives hi ha també els comportaments que, clarament masclistes, regeixen les relacions home-dona, on aquesta és la part més submisa i resignada (sinó fora pels xiquets..., s’autojustifiquen; ell canviarà, tingues paciència...les aconsellen) de manera que és freqüent trobar dones que, a més de treballar, porten la casa avant i els fills, mentre els marits van a la seua... Aquestes situacions injustes afloren en el moment de les “separacions”, (paraula que espanta, hipòcritament, a la conferència episcopal), quan les dones s’espavilen i accepten posar fi a unes relacions d’autèntica extorsió marital. Al llarg dels meus 65 anys he pogut veure que un tal i tal (advocat, metge, polític...) la meitat de les nits se les passava amb l’amiga; o que un altre mantenia, amagats, una “rúbia” i un fill; o aquell altre, que tenia hipotecats els béns familiars per a cobrir dispendis personals i fantasies especulatives; o l’altre, tan combatiu, que destinava les hores “sindicals” a les seues inconfessables activitats... Els fills i la casa, això és cosa de la dona, a la qual no li falta de res, afegien.
Açò, evidentment, no pot seguir així. Tantes coses que estan canviant i no hem de fer-ho amb els comportaments masclistes? Hem de confiar que les noves generacions sabran evolucionar, més ràpidament, cap a una societat més justa, més honesta i sincera, més igualitària entre homes i dones. El matrimoni patriarcal, beneït per l’Església també haurà d’evolucionar. Tot ha d’evolucionar, tots hem d’evolucionar. És evident que a uns ens queda poc temps i, doncs, no arribarem molt lluny, però hi ha la gent jove d’ara i els que vindran, que faran els canvis de comportament necessaris (per exemple, no fent cas dels bisbes carpeto-betònics, ja que aquests és segur que no evolucionaran). En l’ínterim, entre els que encara estem pol·luint i fent malifetes i els que venen empentant, confiem que milloren les estadístiques i que milloren les lleis i els contractes laborals, perquè s’acaben les agressions, s’acaben les discriminacions sibil·lines i “legals”, s’acaben els dobles contractes... i s’acaben les actituds hipòcrites d’alguns polítics que diuen una cosa al carrer i fan tot el contrari a casa.