INDEPENDENTISTES DEL MÓN, UNIM-NOS

Article publicat a Levante-EMV el 19 de març de 2022

 Les nacions sense estat, sense sobirania, ni presència en les organitzacions internacionals, solen ser cobejades pels estats més poderoses d’ambició imperialista, que se n’emparen i imposen per la força. Lògicament, quan la nació dominada s’espavila i rebel·la, afronten enormes problemes que acaben resolent-se amb guerres  i violència, les guerres d’independència, que a la llarga guanyen els dominats. Nosaltres, per exemple, som una nació dominada, com ho són Escòcia, Quebec, Palestina. el Sàhara...¸ ara també podrà ésser-ho Ucraïna, si perd la guerra que li fan els russos, La història de la humanitat ha consistit en gran part en les lluites d’independència de les nacions sotmeses contra les dominants. Una nació dominant i fortament imperialista és Rússia que, des dels tsars, han bastit un imperi amb tot de nacions dominades, que, liquidats els tsars, els soviètics heretaren i l’augmentaren amb més nacions sotmeses. Caiguts els sovietics, moltes d’aquestes nacions s’independitzaren, però els russos que se’n feren càrrec de les despulles, han col·locat i mantenen un dictador, el tal Putin, que embogit de dèria imperialista. vol recuperar el “patrimoni” perdut, primer amb Ucraïna, posant en marxa una guerra feroç i tan inhumana com típicament russa.

 Les atrocitats de Putin, massacrant la població civil i arrasant la nació, ha fet que el món sencer s’indigne i es solidaritze amb els ucraïnesos, que no volen tornar a sotmetre’s a Rússia. La guerra, que no guanyarà Putin, serà una guerra d’independència. Entre les mostres de solidaritat, fins i tot ha vingut gent a lluitar en brigades internacionals. Estic convençut que devem ajudar Ucraïna a resistir els atacs de l’enorme màquina de matar que és l’exèrcit rus; nosaltres encara més, perquè tenim un plus de solidaritat, ja que també patim l’imperislisme espanyol. Pense que és una puerilitat oposar-se a l’enviament d’armes als heroics ucraïnesos, amb l’excusa de no contribuir a la guerra, perquè la guerra ja està en marxa i l’ha provocada Putin, al qual se li han de parar els peus. Contràriament, no enviar ajuda als ucraïnesos si que és contribuir a la guerra, a que no s’ature.

 Les nacions no alliberades hem de col·laborar, perquè la lluita d’una nació dominada a de ser una lluita de tots. Aquesta guerra d’Ucraïna no la guanyaran els russos, però se’n faran altres i per això i parafrasejant la proclama proletària, crec que els independentistes del món ens hem d’unir. i defensar-nos dels imperis, quan ataquen.

 

 

Dia Mundial de la Dona

 Article publicat a la revista Saó el 8 de març de 2022

07/03/2022

El Repunt 75

La pervivència del patriarcat o masclisme en moltes cultures que diem primitives, malgrat que algunes naden en el petrodòlar, i també en cultures modernes, com per exemple en la nostra, no s’atura. L’immens masclisme compta amb el reforçament que signifiquen els buits de les legislacions I les consideracions negatives de les religions, com per exemple la catòlica que continua marginant les dones, etc. Per tot plegat, doncs, romanen els tractaments més pejoratius contra les dones, com són les diferències salarials i de rols entre homes i dones; que aquestes hagen de carregar amb més obligacions que els homes; la poca presència de les dones en els càrrecs de més responsabilitats de les empreses i institucions; la submissió sexual; la dependència econòmica, etc. En el segle XXI, mantenir aquests comportaments és totalment inacceptable i cal posar solucions amb mesures discriminatòries, afavorint les dones. S’estan aconseguint alguns avanços, però el camí que falta a recórrer encara és immens. Les societats que volen ser més democràtiques i justes, no poden mantenir l’estatus actual i per això van prenent-se decisions positives a favor de les dones en els àmbits legals, educatius i socials. Enfront d’aquestes postures progressistes hi ha les societats més reaccionàries que s’oposen, a la Rússia de Putin, per exemple. És per tot això que se celebra cada any el dia de la Dona, el 8 de març, amb activitats, conferències i manifestacions que organitzen les associacions de dones, com així mateix moltes  institucions, els sindicats de classe i els partits polítics, llevat dels partits misògins i masclistes, com és ací el partit d’extrema dreta i anticonstitucional VOX.

Els ajuntaments amb majories de partits d’esquerra o de centre hi participen, i una de les coses que fan és l’aprovació als plenaris d’algun manifest, que després és llegit en públic. Aquests manifestos rituals recorden a la societat el compromís dels polítics democràtics a continuar treballant a favor de la igualtat entre els homes i les dones. No és qualsevol cosa, doncs, sinó una de les fonamentals que es fan aquests dies, perquè, finalment, les promeses són compromisos, que els polítics han de complir traslladant-los a les respectives activitats legislatives, executives i judicials. El mal que arrosseguem al llarg de la història és immens i la feina a fer per a redreçar la història, també és immens, però inajornable.

Lamentablement, contaré un succés, per si es dóna el mateix cas en alguna altra població. A Silla, enguany no es disposarà de cap manifest institucional perquè el govern municipal (PSOE) no ha dut cap text al plenari, segurament perquè els haurà faltat temps per redactar-lo. Per la seua part, la regidora de Compromís, Raquel Sanchez intentava subsanar el dèficit amb un manifest que pretenia que s’aprovara com una moció d’urgència, que l’alcalde s’ha negat a acceptar a l’ordre del dia, argumentant que “no volia donar cap protagonisme a ningú”, imposant, doncs, el seu criteri absolutista, en contra de Compromís; PP i EU sí que estaven d’acord a acceptar el text nacionalista. Com és sabut a Silla, l’actitud de l’alcalde és molt personalista i gens democràtica, com es veu en el que ha succeït, i en conseqüència la seua actitud és errònia i rebutjable, No puc estar-me de comparar aquesta actitud amb l’horrible i repulsiu personatge que està acaparant l’atenció del món sencer, Putin. Salvant les enormes distàncies i que el rus és un imperialista i dèspota i possiblement criminal (ho diran els tribunals), cosa que l’alcalde no ho és en absolut, ambdós coincideixen en el culte a la personalitat i en l’adopció de tot el protagonisme. El dos tenen, en aquest sentit, un pobre concepte de la democràcia. I encara que és cert que no són personatges comparables, sinó solament en aquest aspecte, també és certa la dita que diu que qui roba un ou, també pot robar un bou, que podríem aplicar dient que qui adopta un petit detall antidemocràtic també en pot adoptar un de més gros i el cas de Putin és una prova, Cal anar alerta amb els detalls.

Crec que és molt més democràtic que les autoritats cedisquen protagonisme, inclús poder, a la societat,  en lloc de voler imposar i acaparar totes les decisions, especialment si els ciutadans es mostren favorables a la participació i a la responsabilització. La governació compartida, la democràcia participativa, és més gratificant per al veïnat, perquè significa que la seua participació va més enllà de dipositar el seu vot cada quatre anys, perquè el veïnat està permanentment sabedor de la marxa de la ciutat i hi participa, quant més sovint millor, en la presa de decisions. A més a més, la participació ciutadana també comporta una gran satisfacció per als governants més democràtics, que veuen complaguts que el veïnat s’interessa pel seu treball i que cadascú assumeix la responsabilitat que li correspon. I també serveix perquè el veïnat, practicant la governança, puga decidir-se a participar en les llistes electorals. I encara hi veig un altre avantatge, en el control de les actuacions dels polítics, per evitar les corrupcions, gràcies a la dinàmica de col·laboració i de la crítica.

Per acabar, he de tornar al principi per explicar quina ha estat la decisió de les dones de Silla des de la Casa de la Dona, on coincideixen totes les formacions feministes de la ciutat (l’històric Col·lectiu de Dones, Dones Progressistes i Dones amb Compromís).   Les activitats que han organitzat enguany ja s’han executat en gran part (dues xarrades, dues obres de teatre, un curtmetratge). El dia 8, a les 12 hores i a la plaça del Poble, hi ha convocada una concentració, amb lectura del manifest feminista de València, i a les 19 hores convoquen a la manifestació unitària de la capital. Fins a l’11 de març hi haurà l’exposició Las hijas e hijos de la violencia de género i el mateix dia,  l’obra de teatre Las madres presas. Els detalls dels actes els podeu trobar en El Punt de Silla i en la pàgina web municipal. Crec que hem d’acompanyar les dones en tots aquests actes..

 

 

UN DIA DE LA DONA, SENSE MANIFEST A SILLA

Publicat a Levante-EMV el 5 de març de 2022

 

Cada any, el 8 de març se celebra el dia de la Dona i les institucions i les persones civilitzades renoven el seu compromís perquè es reconega la injustícia que les societats patriarcals han exercit i encara exerceixen, sobre les dones. Entre les activitats que s’organitzen hi ha una que és molt important: la lectura d’una declaració institucional, que és la renovació de la voluntat a continuar treballant a favor de la igualtat entre els homes i les dones. A Silla, però, enguany no hi haurà aquest acte solemne per part de les forces politiques del consistori perquè els socialistes, amb majoria absoluta, no han tingut temps per a preparar cap Declaració per presentar-la a l’aprovació del Ple municipal. Lamentablement, sembla que als socialistes o se’ls ha tirat el temps al damunt i no han pogut redactar ni trenta línies, o serà per altra cosa.

 

Ha passat que l’alcalde s’ha negat a acceptar el text alternatiu que sí que tenia preparat la regidora de Compromís, Raquel Sanchez, que proposava presentar com una moció d’urgència. Sols estaven d’acord amb la proposta de Compromís, el PP i EU; l’alcalde s’ha negat a acceptar el text i ha imposat la seua voluntat, argumentant que no volia donar el protagonisme a ningú, confirmant allò que és conegut a la ciutat, que ell vol ser l’únic protagonista.

 

Evidentment, l’actitud personalista de l’alcalde és errònia i gens democràtica i aprofitant que estem tan impactats per l’actitud de Putin a Ucraïna, no puc estar-me de comparar-los, evidentment guardant totes les distàncies, però és que l’actitud de Putin també és personalista i gens democràtica, a més de moltes altres coses que no secundarà mai l’alcalde. Així és que podríem dir que l’actitud de l’alcalde de Silla, sols en aquest tema, és putinesca; ambdós no volen més protagonisme que el d’ells, no volen que ningú els faça ombra, i tot ha de ser el que ells volen o res. Pobre i estèril concepte de la democràcia.

 

Com les dones de Silla no estan disposades a callar, organitzen una concentració a la plaça el dia 8 de març a les 12 hores, i al no disposar de la declaració institucional  aprovada pel plenari, que havia d’haver presentada el govern municipal, ni la presentada per la regidora de Compromís, rebutjada pel PSOE, les dones llegiran el manifest del moviment feminista de València. Crec que cal anar a l’acte de la plaça.