Dia Mundial de la Dona
07/03/2022
El Repunt 75
La pervivència del patriarcat o masclisme en moltes cultures que diem primitives, malgrat que algunes naden en el petrodòlar, i també en cultures modernes, com per exemple en la nostra, no s’atura. L’immens masclisme compta amb el reforçament que signifiquen els buits de les legislacions I les consideracions negatives de les religions, com per exemple la catòlica que continua marginant les dones, etc. Per tot plegat, doncs, romanen els tractaments més pejoratius contra les dones, com són les diferències salarials i de rols entre homes i dones; que aquestes hagen de carregar amb més obligacions que els homes; la poca presència de les dones en els càrrecs de més responsabilitats de les empreses i institucions; la submissió sexual; la dependència econòmica, etc. En el segle XXI, mantenir aquests comportaments és totalment inacceptable i cal posar solucions amb mesures discriminatòries, afavorint les dones. S’estan aconseguint alguns avanços, però el camí que falta a recórrer encara és immens. Les societats que volen ser més democràtiques i justes, no poden mantenir l’estatus actual i per això van prenent-se decisions positives a favor de les dones en els àmbits legals, educatius i socials. Enfront d’aquestes postures progressistes hi ha les societats més reaccionàries que s’oposen, a la Rússia de Putin, per exemple. És per tot això que se celebra cada any el dia de la Dona, el 8 de març, amb activitats, conferències i manifestacions que organitzen les associacions de dones, com així mateix moltes institucions, els sindicats de classe i els partits polítics, llevat dels partits misògins i masclistes, com és ací el partit d’extrema dreta i anticonstitucional VOX.
Els ajuntaments amb majories de partits d’esquerra o de centre hi participen, i una de les coses que fan és l’aprovació als plenaris d’algun manifest, que després és llegit en públic. Aquests manifestos rituals recorden a la societat el compromís dels polítics democràtics a continuar treballant a favor de la igualtat entre els homes i les dones. No és qualsevol cosa, doncs, sinó una de les fonamentals que es fan aquests dies, perquè, finalment, les promeses són compromisos, que els polítics han de complir traslladant-los a les respectives activitats legislatives, executives i judicials. El mal que arrosseguem al llarg de la història és immens i la feina a fer per a redreçar la història, també és immens, però inajornable.
Lamentablement, contaré un succés, per si es dóna el mateix cas en alguna altra població. A Silla, enguany no es disposarà de cap manifest institucional perquè el govern municipal (PSOE) no ha dut cap text al plenari, segurament perquè els haurà faltat temps per redactar-lo. Per la seua part, la regidora de Compromís, Raquel Sanchez intentava subsanar el dèficit amb un manifest que pretenia que s’aprovara com una moció d’urgència, que l’alcalde s’ha negat a acceptar a l’ordre del dia, argumentant que “no volia donar cap protagonisme a ningú”, imposant, doncs, el seu criteri absolutista, en contra de Compromís; PP i EU sí que estaven d’acord a acceptar el text nacionalista. Com és sabut a Silla, l’actitud de l’alcalde és molt personalista i gens democràtica, com es veu en el que ha succeït, i en conseqüència la seua actitud és errònia i rebutjable, No puc estar-me de comparar aquesta actitud amb l’horrible i repulsiu personatge que està acaparant l’atenció del món sencer, Putin. Salvant les enormes distàncies i que el rus és un imperialista i dèspota i possiblement criminal (ho diran els tribunals), cosa que l’alcalde no ho és en absolut, ambdós coincideixen en el culte a la personalitat i en l’adopció de tot el protagonisme. El dos tenen, en aquest sentit, un pobre concepte de la democràcia. I encara que és cert que no són personatges comparables, sinó solament en aquest aspecte, també és certa la dita que diu que qui roba un ou, també pot robar un bou, que podríem aplicar dient que qui adopta un petit detall antidemocràtic també en pot adoptar un de més gros i el cas de Putin és una prova, Cal anar alerta amb els detalls.
Crec que és molt més democràtic que les autoritats cedisquen protagonisme, inclús poder, a la societat, en lloc de voler imposar i acaparar totes les decisions, especialment si els ciutadans es mostren favorables a la participació i a la responsabilització. La governació compartida, la democràcia participativa, és més gratificant per al veïnat, perquè significa que la seua participació va més enllà de dipositar el seu vot cada quatre anys, perquè el veïnat està permanentment sabedor de la marxa de la ciutat i hi participa, quant més sovint millor, en la presa de decisions. A més a més, la participació ciutadana també comporta una gran satisfacció per als governants més democràtics, que veuen complaguts que el veïnat s’interessa pel seu treball i que cadascú assumeix la responsabilitat que li correspon. I també serveix perquè el veïnat, practicant la governança, puga decidir-se a participar en les llistes electorals. I encara hi veig un altre avantatge, en el control de les actuacions dels polítics, per evitar les corrupcions, gràcies a la dinàmica de col·laboració i de la crítica.
Per acabar, he de tornar al principi per explicar quina ha estat la decisió de les dones de Silla des de la Casa de la Dona, on coincideixen totes les formacions feministes de la ciutat (l’històric Col·lectiu de Dones, Dones Progressistes i Dones amb Compromís). Les activitats que han organitzat enguany ja s’han executat en gran part (dues xarrades, dues obres de teatre, un curtmetratge). El dia 8, a les 12 hores i a la plaça del Poble, hi ha convocada una concentració, amb lectura del manifest feminista de València, i a les 19 hores convoquen a la manifestació unitària de la capital. Fins a l’11 de març hi haurà l’exposició Las hijas e hijos de la violencia de género i el mateix dia, l’obra de teatre Las madres presas. Els detalls dels actes els podeu trobar en El Punt de Silla i en la pàgina web municipal. Crec que hem d’acompanyar les dones en tots aquests actes..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada