LES COSES CLAREES I LA XOCOLATA ESPESA   

 FÒRUM 7 Empar Saragossà i Josep L. Pitarch

 No és gens raonable que els responsables de l’Espanya de la pandereta o de pata negra, que es creuen los buenos, puguen fer tant el ridícul davant del món sencer i tantes vegades seguides. Per això mateix, els responsables de l’altra Espanya, la dels que no som tan bons, però som honestos, convé que no ens desanimem, perquè només faltaria això. És el cas de la justícia espanyola, que continua cridant l’atenció a Europa i en el món civilitzat amb els casos tan notoris com el de Puigdemont i tot el procés de Catalunya, que han dut de manera tan rocambolesca i que finalment perdran; el cas del rei demèrit amb la immunitat absoluta per a fer maldats que el protegeix (?) i encara no se sap si al fill també; els casos de corrupció del PP, que són tan greus com els del PSOE i els de CIU, o de qui siga que pispe res, però molt més quantiosos i en benefici personal; ara mateix, el cas del bloqueig a la renovació dels òrgans de govern dels jutges, que impulsa i dirigeix el PP, intentant mantenir una representació que no els correspon i així controlar la justícia anticonstitucionalment i a favor seu. O siga, que no sols és que l’Espanya d’upa fa riure, sinó que és un mal somni en Europa. El PP podria millorar, progressant adequadament, en l’assignatura de moral, i no és així.

 Però, què és Espanya, què la fa tan singular, a banda del Sol i del pernil? Doncs s’hauria d’aclarir aixó. Molts de nosaltres creiem que el que tenim és un Estat inacabat i per diverses raons. Els fatxes parlen d’Espanya una, grande y libre i és evident que no parlem c om nosaltres que diem que Espanya és un conjunt de disset autonomies mal ajuntades, que està a mig fer per aquestes raons: 1. perquè encara no s’ha aclarit com volen fer la  composició autonòmica, i la prova són els recursos d’inconstitucionalitat amb què s’acusen Espanya contra algunes autonomies i algunes autonomies contra Espanya, quin disbarat; 2. perquè encara no s’ha sotmés a referèndum què volem els ciutadans: república o monarquia; sembla que el poble votaríem per la 3ª República i per això el CIS no ho pregunta en les enquestes; 3. i perquè no es protegeixen les llengües oficials altres que la castellana, sinó que són fins i tot proscrites i en molts casos denigrades per les forces d’ordre i per l’Administració. L’estat espanyol no és un Estat com cal, sinó un maremàgnum, una gran  confusió que diu el diccionari. Tot ve de la centralització més absoluta que aplicaren els Borbons en el segle XVIII, només guanyaren la Guerra de Successió i Felip V dictà el Decret de Nova Planta reduint-ho tot a les lleis i la llengua de Castella, “por el justo derecho de conquista”. Des d’aleshores patim la repressió sistemàtica contra nosaltres, que no para.

 Respecte de l’Espanya una, grande y libre. Una és perquè tot està centralitzat: una llengua, unes lleis, una religió... tot es redueix al que imposà la nova dinastia, que venia de França i portava el virus centralitzador en l’ADN: una llengua, unes lleis castellanes i una religió catòlica. Les nacionalitats que reconeix la Constitució, que són el contrari de la centralització, és paper mullat per a “ells”.Allò de grande és una còpia del feixisme italià i del nazisme alemany, que ací consistia en reclamar l’imperio iberoamericà (?). I allò de libres era un eufemisme, perquè no teníem llibertat i intentaven enganyar-nos; en les fronteres ja s’advertia que no hay libertad sinó es bajo un orden, l’ordre de Franco, evidentment, o siga que ens duien a hòsties, no teníem democràcia i si volíem llibertat hauria de ser a les ordres d’aquella gent guanyadora de la guerra i tot havia de ser com ells volien i per això Franco durà més de 40 anys i va morir al llit.

 Estic escrivint açò mentre espere que arribe Empar Saragossà, que està tardant i això que ella és molt puntual. Quan finalment arriba, llegim el que estic escrivint i li agrada, i accepta que forme part del Fòrum d’avui. Ella porta l’adhesió d’unes amigues, mestres jubilades o en expectativa, amb les quals ha fet un sopar de Nadal. Són seguidores de les nostres maniobres intel·lectuals. Pensem que ja és hora que fem un llistat de les persones que ens lligen i que opinen, encara que en són moltíssimes més, perquè les hi ha que s’adhereixen a un portaveu i diuen el mateix. Molts han afegit els seus comentaris als nostres articles, generalment a favor de les nostres postures i, de tant en tant, hi ha algú que ens contradiu, tot ens interessa.

 Posem per exemple que amb les “previsions polítiques per a 2023·, Amparo Peris està totalment d’acord, mentre que Glòria Àlvarez considera que el que hem escrit són “sectarios y estúpidos anàlisis”. Ens agrada que la gent escriga, encara que discrepe. Ricard Nebot i Josep L. Torromé estan d’acord i fins i tot el segon em diu “eres gran”; gràcies als dos. Com nosaltres animem que la gent vote i que vote amb coneixement (ja se sap que recolzem Compromís, Unides Podem i el PSPV), Just Carmona fa una interessant advertència als partits, que reproduïm: “els ciutadans haurien d’abstenir-se en les eleccions, per donar un avís als polítics i que sàpiguen que estem farts dels incompliments... i dels privilegis”. Joaquim Llorenç ens diu que “teniu més raó que un sant”. Salus Herrero ens diu que molt bé i aprofita per a cridar Galiza Zeibe! Abans Salus ens escrivia més, igual que Marisa Puigcerver. Eduard Genovès, a més d’animar-nos aprofita per a demanar-me particularment “no et deixes els encreuats del Levante, per favor”. Francesc Lluch i Paco Guillem i etcètera etcètera, no escriuen res peró mostren la seua satisfacció.

 Finalment acordem que a partir d’ara transcriurem tots els missatges, comentaris i idees que ens envien els amics i amigues; si són textos llargs tractarem d’escurçar-los sense modificar el contingut del missatge. Empar diu que les coses clares i la xocolata espesa. Tingueu un bon any electoral!

 

PREVISIÓ POLÍTICA DEL 2023

Article publicat a Levante-EMV el 24 de desembre de 2022

 Quin morro i quina barra que tenen els del PP, que és com dir, quin desvergonyiment i quina caradura i insolència, tractant de boicotejar el govern de Pedro Sanchez, a qui neguen legitimitat. Ara intenten crear una crisi, a base de retòrcer la justícia i els seus òrgans de govern. Estan tan frustrats i enrabiats des que Rajoi perdé la moció de censura i el poder (que ells creuen de la seua propietat), que malgrat que no tenen suficients diputats al Congrés i no poden evitar que s’aproven lleis que no convenen als seus interessos, es dediquen a maniobrar perquè la feina bruta la facen altres, per exemple els jutges, contravenint la mateixa Constitució. No vaig a tornar a explicar com s’ho fan, perquè els mitjans no controlats pel PP ja ho han fet, però faré alguna reflexió.

 Primer, que les maniobres obscurantistes del PP són tan evidents, com el nivell de la moral d’aquesta gent clarament franquista, que és la immoralitat. I com estan tan emmerdats en la seua pròpia immundícia, en lloc de fer net en sa casa juguen a maniobrar i emmerdar-ho tot. Però, com són curts d’enteniment, no calibren bé els seus actes i adopten posicions clarament anticonstitucionals; per entendre’ns: fan com Trump. Però, com necessiten que els isquen bé les maniobres, per això han de recórrer a la mentida, que és l’ADN del partit, i han d’emular els mateixos Aznar i Rajoi, que són mentiders experimentats. Segon, crec que tot el que fan els del PP acabarà molt malament per a ells, perquè no aconseguiran convèncer més gent de la que ja tenen i perquè tornaran a fer curt en les properes eleccions, ja que sumats als fanàtics voxistes i la pobra gent que queda de ciutadans, no els donarà per a superar els vots dels socialistes i els seus aliats. Finalment, la maniobra dels jutges no reeixirà i qui més profit en traurà serà Pedro Sanchez que molts politòlegs creuen que nasqué amb una flor al cul i m’ho crec.

 Com abans de fer-se el pacte de govern actual, jo ja el preveia, ara augure que Feijóo no arribarà a la Moncloa perquè el pacte de progrés es reeditarà. I això serà el millor per Espanya i per als progressistes i independentistes, i tots traurem profit. Dessitge bons Nadals a la gent de bona voluntat (com els populars no en tenen, a ells, no).

 

 

VALÈNCIA JA TÉ UN BISBE VALENCIÀ

penjat al meu facebook l'11 de desembre de 2022

 

I ja era hora, perquè semblava que l’església valenciana estava tan castigada pel Vaticà , com pels governs espanyols en tants temes (econòmics, corredor mediterrani...) El nou arquebisbe sembla que és un home de la terra, de Quatretonda, i parla valencià, vull dir que és de casa. Els qui el coneixen bé diuen que és afable, intel•ligent i que escolta molt, que és de la corda de l’actual Papa, etc. Crec que els valencians i valencianes ens hem de congratular, més la gent catòlica, és clar, però en general tots, perquè ja n’hem tingut prou amb els bisbes que ens han enviat fins ara (i castigat), de terres i de parles forasteres.

AYUSO I LES MEDUSES

 Article publicat en la revista Saó el 13/12/2022

Empar Saragossà vol que aclarim les enigmàtiques paraules de l’anterior article, sobre que Ayuso serà la perdició de Feixoo, i quan dèiem “ja parlarem de les pernicioses meduses”. Com la idea era meua li he d’explicar en quines meduses pensava, si en les mitològiques o en les tòxiques que piquen a la platja. Li han preguntat unes amigues i no ha sabut dir-los res. La idea de la medusa Ayuso és la clàssica, perquè es pot comprovar comparant les fotografies de la presidenta, que omplin diaris i revistes, amb les pintures de la Medusa en frescos i llenços i en escultures d’artistes grecs i romans, renaixentistes i barrocs. La Medusa  sempre té una cara voluptuosa i captivadora, i una mirada sempre impactant, siga lànguida o enèrgica. La literatura sempre l’ha retratada així, perquè amb la mirada la Medusa, quan estava enfurismada o contrariada, petrificava i fulminava els qui gosaven mirar-la als ulls o contradir-la. Ja vam veure com acabà Casado, fulminat. També del cap de la deessa li surten serps en lloc de cabells, però aquests detalls no els té l’Ayuso, només faltaria. No creus, li dic a Empar, que s’assemblen, especialment en la tendència a fulminar la gent? Per això és possible que li passe el mateix a Feixoo, i allà ell, perquè qui juga amb foc es pixa en el llit; nosaltres ja l’hem advertit.

Entrant en el tema electoral, que és el que ens ocupa, creiem que l’enfrontament dins del PP, entre els més exaltats, que podem considerar ayusistes, i els més moderats i/o cagadubtes, que podem considerar més feixoistes, aquest enfrontament afavoreix les candidatures progressistes de l’actual govern de l’Estat o dels partits que el recolzem. Com els ciutadanistes ja no compten, perquè estan amortitzats i caent als braços del PP, sols queda saber com van els voxistes, el partit filial dels pepistes, que són els qui hi poden pactar. Ves a saber el que faran, perquè sols podrien pactar amb el dimoni i no n’hi ha. De moment l’extrema dreta vol que Feixoo encapçale una moció de censura contra Pedro Sanchez, a la qual cosa la pobra Arrimadas s’afegeix, com ha dit; Feixoo, però, no ho farà, perquè no li surten els comptes. Les enquestes diuen que els tres genets han tocat sostre, i a la vista està que ciutadans està sent engolit pel PP i que Vox no creix més i que si ho fa és a costa del PP. O siga que merde per als tres. Així i tot, Empar i jo creiem que és millor no confiar-nos, perquè el feixisme està ací i és un perill. Nosaltres els mirarem de reüll, no de cara, per si també són medusos.

El que és important és que ens dediquem als partits progressistes, perquè és on hi ha més perill, per la tendència que mostren llurs líders als personalismes, a les genialitats i als enfrontaments interns. Malgrat tot, però, estem convençuts que Sanchez nasqué amb una flor al cul i que reeixirà, necessitant repetir el pacte amb Unides-Podem i tenir el suport dels partits nacionalistes/independentistes, cosa que nosaltres hem defensat sempre.

Així és que concloem aquesta sisena sessió del nostre Fòrum Electoral, aprovant les tres línies mestres de la nostra feina fins a febrer: 1. Animarem els partits nacionalistes, independentistes o gairebé, de la perifèria de l’Estat perquè continuen amb l’amplitud de mires que han demostrat fins ara (a Empar li ha agradat el meu article del passat dissabte a Levante, “Els independentistes salven l’Estat”. Convé explicar les raons de les exigències d’ERC i de Bildu. 2. Animarem i recolzarem Sanchez a acabar amb les reticències dels barons més sompos, especialment el baturro, el manxec i l’extremeny, posant-los en evidència amb les seues pròpies contradiccions en la política de pactes que hagen de formular en les respectives autonomies per continuar dalt del matxo, que és el que els preocupa. 3. Denunciarem les maniobres d’aproximació entre Ayuso i VOX i indirectament ‘defensarem’ amb la boca petita el pobre Feixoo, amb el convenciment que tenim que cal remarcar la desunió que viuen entre ells.

I amb el sentit col·laborador que ens caracteritza, ens comprometem a continuar opinant en tres afers de la màxima importància: a) les relacions de l’Estat amb les esglésies, especialment la catòlica; el concordat amb el Vaticà; els béns de l’església i llur contribució a l’erari públic. b) la política social del govern i els problemes de l’habitatge i la immigració. c) la política d’ajuda a la investigació i al retorn dels investigadors contractats per les universitats i empreses estrangeres.

Donem per acabada la sessió 6 del Fòrum Electoral i continuem demanant col·laboració als nostres seguidors. Estem recollint múltiples opinions i consells i amb tot aquest material, passats el Nadal, farem una sessió per analitzar-ho. Li deixe a Empar un volum de Les metamorfosis d’Ovidi, perquè llitja, sobretot els llibres IV on Perseu conta com matà la Medusa Gorgona, tallant-li el cap (versos 753-801) i el V, on Perseu conta com petrificà els enemics mostrant-los el cap de Medusa (versos 177-249); o siga que morta i tot, els ulls de la Medusa continuaven fent el seu efecte; això de morta la cuca s’acaba el verí, en el cas d’aquesta deessa no funcionava…

ELS INDEPENDENTISTES SALVEN L’ESTAT

    Article publicat en el Levante EMV el 10/12/2022

Fa uns dies escrivírem sobre les desunions, derivacions, clonacions, redefinicions... en Unides i en comunistes, o siga a l’esquerra del PSOE. Avui opinarem sobre el mateix, però referint-nos als partits independentistes/nacionalistes que estan discutint qui és més tot això, o siga personalismes estèrils. A Catalunya, políticament no passa exactament igual que al País Valencià o a les Illes, però en essència, si; curiosament, sols coincidim en què tots treiem el son als espanyols. Calvo Sotelo ja digué que “Espanya, antes roja que rota”, perquè del marxisme es podia eixir, deia, però que si ningú aconseguia la independència, seria per sempre; es referia als bascos i als catalans, perquè els altres estàvem en bàbia. Durant la República bascos i catalans aconseguiren un poc d’autonomia i prou. A continuació, Franco ho fulminà tot, afusellà i tancà els qui no pogueren fugir, en una guerra i postguerra incivils que guanyà ell, amb l’ajuda de Hitler i Musolini i la coartada de l’església.

 

Finalment morí el nefast dictador, vingué la democràcia i s’aprovà una Constitució. En aixó tingueren molt a veure els nacionalistes que perduraven i els comunistes; tots plegats havien estat fent el que pogueren contra Franco i ara, amb un sentit de l’interès col•lectiu que no tenien els franquistes guanyadors, pactaven amb ells i amb la dreta moderada, amb els socialistes i amb els exiliats, per a confeccionar una Constitució, on haguérem de fer tantes concesions que el que isqué d’aquell esforç no agradà a moltíssima gent que no la votàrem, especialment al País Basc i Catalunya. Tots els franquistes tampoc l’acceptaven, com Aznar que féu campanya en contra. 

 

El balanç d’aquesta Constitució és decebedor per als nacionalistes/independentistes, encara que, malgrat això, hem fet possibles els governs d’Aznar, de Felipe González, de Zapatero, de Pedro Sànchez... Vist amb perspectiva, doncs, hem fet pels espanyols exactament el contrari del que ells han fet per nosaltres i per això devem acceptar, definitivament, que hem fet l’idiota. I precisament quan devem pensar això, tenim els nostres partits nacionalistes/independentistes més separats que mai, especialment a Catalunya i per això creiem que Puigdemont, Junqueras, Borràs, Aragonès, fins i tot la CUP, farien molt bé si reflexionaven i deixaven les elucubracions per a més tard. Pel que fa als valencians, Més Compromís ha de mantenir la força política que té actualment i no han d’haver iniciatives disgregadores. A les Illes i Euskadi, més o manco, passa el mateix..