Article publicat en el Levante EMV el 10/12/2022
Fa uns dies escrivírem sobre les desunions, derivacions, clonacions, redefinicions... en Unides i en comunistes, o siga a l’esquerra del PSOE. Avui opinarem sobre el mateix, però referint-nos als partits independentistes/nacionalistes que estan discutint qui és més tot això, o siga personalismes estèrils. A Catalunya, políticament no passa exactament igual que al País Valencià o a les Illes, però en essència, si; curiosament, sols coincidim en què tots treiem el son als espanyols. Calvo Sotelo ja digué que “Espanya, antes roja que rota”, perquè del marxisme es podia eixir, deia, però que si ningú aconseguia la independència, seria per sempre; es referia als bascos i als catalans, perquè els altres estàvem en bàbia. Durant la República bascos i catalans aconseguiren un poc d’autonomia i prou. A continuació, Franco ho fulminà tot, afusellà i tancà els qui no pogueren fugir, en una guerra i postguerra incivils que guanyà ell, amb l’ajuda de Hitler i Musolini i la coartada de l’església.
Finalment morí el nefast dictador, vingué la democràcia i s’aprovà una Constitució. En aixó tingueren molt a veure els nacionalistes que perduraven i els comunistes; tots plegats havien estat fent el que pogueren contra Franco i ara, amb un sentit de l’interès col•lectiu que no tenien els franquistes guanyadors, pactaven amb ells i amb la dreta moderada, amb els socialistes i amb els exiliats, per a confeccionar una Constitució, on haguérem de fer tantes concesions que el que isqué d’aquell esforç no agradà a moltíssima gent que no la votàrem, especialment al País Basc i Catalunya. Tots els franquistes tampoc l’acceptaven, com Aznar que féu campanya en contra.
El balanç d’aquesta Constitució és decebedor per als nacionalistes/independentistes, encara que, malgrat això, hem fet possibles els governs d’Aznar, de Felipe González, de Zapatero, de Pedro Sànchez... Vist amb perspectiva, doncs, hem fet pels espanyols exactament el contrari del que ells han fet per nosaltres i per això devem acceptar, definitivament, que hem fet l’idiota. I precisament quan devem pensar això, tenim els nostres partits nacionalistes/independentistes més separats que mai, especialment a Catalunya i per això creiem que Puigdemont, Junqueras, Borràs, Aragonès, fins i tot la CUP, farien molt bé si reflexionaven i deixaven les elucubracions per a més tard. Pel que fa als valencians, Més Compromís ha de mantenir la força política que té actualment i no han d’haver iniciatives disgregadores. A les Illes i Euskadi, més o manco, passa el mateix..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada