diumenge, 18 de desembre de 2022

AYUSO I LES MEDUSES

 Article publicat en la revista Saó el 13/12/2022

Empar Saragossà vol que aclarim les enigmàtiques paraules de l’anterior article, sobre que Ayuso serà la perdició de Feixoo, i quan dèiem “ja parlarem de les pernicioses meduses”. Com la idea era meua li he d’explicar en quines meduses pensava, si en les mitològiques o en les tòxiques que piquen a la platja. Li han preguntat unes amigues i no ha sabut dir-los res. La idea de la medusa Ayuso és la clàssica, perquè es pot comprovar comparant les fotografies de la presidenta, que omplin diaris i revistes, amb les pintures de la Medusa en frescos i llenços i en escultures d’artistes grecs i romans, renaixentistes i barrocs. La Medusa  sempre té una cara voluptuosa i captivadora, i una mirada sempre impactant, siga lànguida o enèrgica. La literatura sempre l’ha retratada així, perquè amb la mirada la Medusa, quan estava enfurismada o contrariada, petrificava i fulminava els qui gosaven mirar-la als ulls o contradir-la. Ja vam veure com acabà Casado, fulminat. També del cap de la deessa li surten serps en lloc de cabells, però aquests detalls no els té l’Ayuso, només faltaria. No creus, li dic a Empar, que s’assemblen, especialment en la tendència a fulminar la gent? Per això és possible que li passe el mateix a Feixoo, i allà ell, perquè qui juga amb foc es pixa en el llit; nosaltres ja l’hem advertit.

Entrant en el tema electoral, que és el que ens ocupa, creiem que l’enfrontament dins del PP, entre els més exaltats, que podem considerar ayusistes, i els més moderats i/o cagadubtes, que podem considerar més feixoistes, aquest enfrontament afavoreix les candidatures progressistes de l’actual govern de l’Estat o dels partits que el recolzem. Com els ciutadanistes ja no compten, perquè estan amortitzats i caent als braços del PP, sols queda saber com van els voxistes, el partit filial dels pepistes, que són els qui hi poden pactar. Ves a saber el que faran, perquè sols podrien pactar amb el dimoni i no n’hi ha. De moment l’extrema dreta vol que Feixoo encapçale una moció de censura contra Pedro Sanchez, a la qual cosa la pobra Arrimadas s’afegeix, com ha dit; Feixoo, però, no ho farà, perquè no li surten els comptes. Les enquestes diuen que els tres genets han tocat sostre, i a la vista està que ciutadans està sent engolit pel PP i que Vox no creix més i que si ho fa és a costa del PP. O siga que merde per als tres. Així i tot, Empar i jo creiem que és millor no confiar-nos, perquè el feixisme està ací i és un perill. Nosaltres els mirarem de reüll, no de cara, per si també són medusos.

El que és important és que ens dediquem als partits progressistes, perquè és on hi ha més perill, per la tendència que mostren llurs líders als personalismes, a les genialitats i als enfrontaments interns. Malgrat tot, però, estem convençuts que Sanchez nasqué amb una flor al cul i que reeixirà, necessitant repetir el pacte amb Unides-Podem i tenir el suport dels partits nacionalistes/independentistes, cosa que nosaltres hem defensat sempre.

Així és que concloem aquesta sisena sessió del nostre Fòrum Electoral, aprovant les tres línies mestres de la nostra feina fins a febrer: 1. Animarem els partits nacionalistes, independentistes o gairebé, de la perifèria de l’Estat perquè continuen amb l’amplitud de mires que han demostrat fins ara (a Empar li ha agradat el meu article del passat dissabte a Levante, “Els independentistes salven l’Estat”. Convé explicar les raons de les exigències d’ERC i de Bildu. 2. Animarem i recolzarem Sanchez a acabar amb les reticències dels barons més sompos, especialment el baturro, el manxec i l’extremeny, posant-los en evidència amb les seues pròpies contradiccions en la política de pactes que hagen de formular en les respectives autonomies per continuar dalt del matxo, que és el que els preocupa. 3. Denunciarem les maniobres d’aproximació entre Ayuso i VOX i indirectament ‘defensarem’ amb la boca petita el pobre Feixoo, amb el convenciment que tenim que cal remarcar la desunió que viuen entre ells.

I amb el sentit col·laborador que ens caracteritza, ens comprometem a continuar opinant en tres afers de la màxima importància: a) les relacions de l’Estat amb les esglésies, especialment la catòlica; el concordat amb el Vaticà; els béns de l’església i llur contribució a l’erari públic. b) la política social del govern i els problemes de l’habitatge i la immigració. c) la política d’ajuda a la investigació i al retorn dels investigadors contractats per les universitats i empreses estrangeres.

Donem per acabada la sessió 6 del Fòrum Electoral i continuem demanant col·laboració als nostres seguidors. Estem recollint múltiples opinions i consells i amb tot aquest material, passats el Nadal, farem una sessió per analitzar-ho. Li deixe a Empar un volum de Les metamorfosis d’Ovidi, perquè llitja, sobretot els llibres IV on Perseu conta com matà la Medusa Gorgona, tallant-li el cap (versos 753-801) i el V, on Perseu conta com petrificà els enemics mostrant-los el cap de Medusa (versos 177-249); o siga que morta i tot, els ulls de la Medusa continuaven fent el seu efecte; això de morta la cuca s’acaba el verí, en el cas d’aquesta deessa no funcionava…