LA INCERTESA D'EUROPA I DE LA SEUA COPA

LA INCERTESA D'EUROPA I DE LA SEUA COPA

Article publicat a el Punt/Avui el 25 de maig de 2014

Escric aquesta columna en unes condicions molt precàries, perquè acaben d'operar-me d'unes cataràctes i no en veig tres dalt d'un burro, però ho faré a poc a poc, sobre Europa i sobre la Champions League.

Europa, malgrat tants segles que fa que la seua unió política forma part de les elucubracions intel·lectuals dels seus més insignes pensadors i somniadors, és encara una entelèquia, que s'ha d'anar substanciant fins a la seua concreció. En aquest procés uns ens creiem el projecte, perquè tenim una visió de la història molt europeista i també perquè ens convé ser europeus. Els antieuropeus, en canvi, no n'han cregut mai, perquè viuen encotillats en els seus Estats i en les seues histèries imperialistes. Molt sovint, aquests darrers tampoc no creuen en la democràcia, que és la base de la construcció europea.

Els nacionalistes (de les nacions sense estat) som europeistes, perquè creiem que en una Europa dels pobles, seríem reconeguts plenament i salvaguardaríem les nostres identitats, començant per les llengües. Als altres “nacionalistes”, els dels Estats i no de les nacions, els convé mantenir l'statu quo amb què han senyorejat en la història i no posen el mateix interès, o s'hi oposen, a la nova Europa. L'Europa que volen és la que els permeta mantenir l'hegemonia, la que els convé, doncs. En aquest sentit, els dos grans partits (populars i socialdemòcrates); en realitat són antieuropeus, però com són els qui governen, a nosaltres nyaca.

Què haurà passat avui? A qui haurem votat? Enverinat com està l'ambient i brut per tanta corrupció que han generat els polítics que governen, i amb el desinterès de la població per aquestes eleccions, finalment no hi haurà massa sorpreses. L'excepció haurà estat Catalunya, pel problema sobiranista. Així que l'abstenció haurà estat immensa, potser que majoritària; demà ho sabrem.

En conseqüència, probablement després de les eleccions el quadre polític resultant encara ens agradarà menys que l'actual, amb el predomini dels populars i socialdemòcrates, que tant bé s'entenen entre ells i que continuaran entenent-se Comunistes, verds i nacionalistes d'esquerra també hi serem, repartits en minories insignificants i voluntarioses. I l'extrema dreta? Sembla que també hi seran els feixistes austríacs, francesos, holandesos, grecs... Els espanyols ja hi són perquè van en el paquet popular.

Així les coses el que ens cal als nacionalistes (Primavera Europea, ERC, bascos, etc.) és continuar fent el que sempre, o siga no desanimant-nos i a esperar que vinguen els nostres. En això estem molt entrenats i no ens agafa de nou.

La gent, amb la menjada de coco que porten a sobre, si no vota serà perquè ja en tenen prou amb la final de la Champions League, que és, de totes les activitats comunitàries europees, l'única que congrega passions i interessa a la gent. Podem deduir, doncs, que l'Europa política encara és una incertesa, i que l'única cosa segura és aquesta competició.

Al respecte, com no sóc massa de futbol, jo he manifestat que m'hauria agradat que hagueren perdut els dos equips espanyols. Ja, ja, ja, se m'han rist. Sembla que això no és possible i que inevitablement o el Real Madrid o l'Atlètico guanyaran la Copa. M'és igual, he pensat, l'un com l'altre i, en qualsevol cas, els propers dies no es parlarà de cap altra cosa que de futbol, o siga de l'exaltació espanyola.

No ho dic per tirar més llenya al foc però l'espectacle de as espanholadas d'ahir a Lisboa no les oblidaran tan facilment els lisboetes amb la mania, desconfiança i odi que tenen a tot el que siga d'Espanha. No és qualsevol cosa que la patrona de Portugal siga la Mare de Déu de la Batalha, d'Aljubarrota que és quan guanyaren la seua independència i es treieren de damunt els espanhois.

I a qui encara es lamenta que el Barça no haja estat jugant la final de la Champions, li dic que encara gràcies si les desgràcies no van més enllà i que quan ens la jugarem de debò serà el 9 de novembre, a Catalunya i en les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals. Les eleccions europees d'avui seran un senyal del que ens espera.

POLÍTICS QUE ES BURLEN DEL POBLE

POLÍTICS QUE ES BURLEN DEL POBLE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 de maig de 2014

Sense moure't de casa i amb el diari a la mà, cada dia veus que hi ha més motius perquè la desesperació s'estenga, com una taca d'oli, i vaja afectant més i més gent, imparablement. Veiem que l'atur és totalment insuportable i angoixós, afectant a famílies senceres i especialment a la joventut; sabem que la quantitat de famílies que viuen en la pobresa gairebé total, és cada vegada major; també sabem que cada dia redueixen les ajudes a les persones més necessitades i que les pensions dels jubilats estan cada dia més que congelades i en un procés de degradació.

Paralel·lament, cada dia hi ha les notícies referides als sous i altres emoluments dels polítics que són elevadíssims, amb dobles sous, sobres en negre i comissions; a banda de les males accions dels corruptes, que és una altra cosa. L'actuació d'aquests polítics, golafres sense fre, no es pot entendre, ni justificar, perquè és absolutament immoral, inacceptable i imperdonable. El que cobren és un insult a Déu i a la humanitat.

Els polítics, pel que es veu, no tenen consciència, però tampoc no tenen por, ni senten vergonya de res. Temeràriament compten que o no se n'assabentarà ningú del que fan (el que le ha pasado a Paco es que lo han pillado, digué Feijoo de Camps); o que si els enxampen, la justícia els aplicarà la vara de mesurar distinta que a la resta dels ciutadans, i com no hauran de retornar ni un euro, en qualsevol cas ja tindran la vida assegurada.

Ara mateix, mentre que a milers de valencians i valencianes se'ls acaben les magres “subvencions” (300/400 euros), amb les quals viuen, o deixen de rebre els ajuts de la dependència, o els estudiants les beques, què fa el president Fabra? Tal com diu el diari, ha seleccionat “a dit” més de 700 alts funcionaris per tal d'apujar-los de categoria i augmentar-los el sou, que quedarà blindat, en previsió del que puga passar en les properes eleccions. O siga que vol augmentar més encara. els esplèndids sous que ara tenen.

Fabra mateix, no vol rebaixar-se ni un euro del sou de president, malgrat que s'havia compromès a fer-ho si el seu govern fracassava econòmicament. Doncs, malgrat que el País Valencià està pràcticament fallit, a ell què? Fabra no s'abaixa el sou. Quants ciutadans i ciutadanes que viuen en la penúria més absoluta podrien viure amb els sobresous que cobraran aquests tocats de gràcia de Fabra i els amics?

Un altre titular, també tan repugnant com els que comente, és que el Consell paga les ajudes del pla de l'habitatge als promotors, però no als ciutadans que tenen la promesa d'aquestes ajudes. És el mateix que ha fet Rajoy que ha ajudat els bancs i no els ciutadans.

La situació és absolutament miserable! Què no ho veuen, aquests polítics, que algun dia hauran de retre comptes de tanta ignomínia? Mirant l'estampa de Cotino agenollat en la missa de la Mare de Déu, em fiu la mateixa pregunta que un arquebisbe: com és possible que vulgueu a la Mare de Déu i no als seus desemparats? Aquesta informació venia el mateix dia i en el mateix diari que Cotino en missa. Els que diuen que creuen en Déu ho tindrien difícil, doncs, si n'haguera Déu. I ara que pense, n'hauria d'haver sols per a això, per a castigar-los.

De l'altra justícia, de la dels homes, ja hem comentat que no es de fiar, quan jutja els polítics. La diferència entre un desgraciat que furta un pollastre i un polític que furta els milions que els polítics, és que al desgraciat el tanquen i al polític no li fan res.

Els ciutadans encara podríem redreçar un poc la situació, no votant cap partit de corruptes. I hauríem d'exigir als candidats que digueren el que volen cobrar, abans de votar-los, com fem quan contractem un treball en casa, que demanem pressupostos. I haurien de signar un document comprometent-se a deixar el càrrec si els pillàvem pispant res, cobrant més d'un sou, comissions, sous en negre, etc. Supose que açò és més difícil que esperar un miracle; és el que es diu una utopia.

Com és que tenen tanta gola, els polítics? Per què no en tenen prou amb un sou digne i suficient? L'altre dia, a la televisió, Vidal-Quadras (VOX) proclamava que no en tindrà prou amb 80.000 euros i viatges pagats, que sembla que és el que cobren a Estrasburg. Al seu costat Pablo Iglesias (Podemos) i Jordi Sebastià (Primavera Europea) protestaven que cobrar això era una animalada. M'agradaria saber el que diuen els altres, però em tem que la majoria estaran d'acord amb el fantasma d'Alejo (quin nom més lleig en castellà; en català queda millor, Aleix, però ell és anticatalà).

Jo recomanaria als nostres polítics, especialment als qui aspiren a ser-ho, que, si són honrats, s'interessaren un poc per saber del president de l'Uruguai, José Mújica, sobre la seua vida, la seua actitud davant de la vida i sobre tot el seu treball en la política. Qui tinga interès o curiositat pot accedir, via google, a vora de tres milions d'entrades. Viu modestament en una casa, que és de la dona, sense cap luxe i passa amb 600 euros al mes! Diu que en té prou i que viu com ho ha fet sempre, sense ambicions econòmiques. Les seues ambicions han estat polítiques i socials i per això lluità en el moviment tupamaro d'extrema esquerra, fou ferit i empresonat.

Ara, veient-lo en la televisió parlant amb Obama, a qui, segons digué, li anava a fer un repàs “dels errors del món capitalista”, amb la tranquil·litat de qui té la consciència tranquil·la, sense corbata com va sempre i amb la seua bonhomia m'entrava una enyor romàntica. Quin món més desigual!

POPULARS AMB MALA CONSCIÈNCIA

POPULARS AMB MALA CONSCIÈNCIA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 11 de maig de 2014

Una manera de conèixer si el que escrius en la premsa surt l'efecte que vols, en el meu cas si irrita al poder, és observar les seues reaccions. Si els fots, torcen el morro quan et veuen i és que la cosa va bé, i si els fots molt, es posen nerviosos i és que encara va millor. Aleshores sents la satisfacció de la feina ben feta. Com diu Kapuscinsky “periodisme és allò que molesta al poder, la resta és propaganda”; jo sóc kapuscinskyà, pel que es veu. Per exemple, l'article de diumenge passat en aquest periòdic, “Els del PP es repeteixen com l'allioli”, ha irritat molt, o siga que guai, tu.

El fill d'un amic, que és del PP i que malgrat això m'estime molt, m'ha enviat un correu on em diu que, com sol fer, ha reenviat l'article a uns col·legues seus,  i no ha estat ben rebut. Ell també opina “qui es repeteix com l'allioli ets tu, que no saps fer altra cosa que atacar el PP i l'església”. Li dic que li contestaré en l'article d'avui, i que no se'l perda. És bon bon xicot, té claríssim la unitat de la llengua i és partidari del seu ús i ensenyament. I fa versos, que no s'atreveix a enviar a cap concurs. Evidentment, és una ave raris en el PP i per això no ocupa cap càrrec. En realitat és tan honest que no hauria d'estar en aquest partit i si no se'n va és per la dona, crec.

La meua insistència en atacar el PP es correspon amb la reiteració dels seus mals comportaments, ja que no paren mai; per la quantitat de furtamantes que aixopluguen; per la degeneració de l'ètica política que han protagonitzat, amb tanta corrupció i suborns; per la seua hipòcrita beateria...

En alguna ocasió ell m'ha reconegut que també se sent molt decebut pels comportaments irregulars, com el tema de la Gurtel que l'ha dut sempre molt amoïnat, o el de Fabra. Fins i tot m'ha confessat que possiblement no anirà a votar-los a les europees. Li propose que vote Primavera Europea i em diu que no, perquè som massa nacionalistes, encara que seria possible; a EU tampoc, perquè són massa comunistes; per descomptat, no votarà el PSOE, mai i ni borratxo. Doncs, ja sé que faràs, votaràs el PP, perquè com ets còmplice del que fan, els has de votar irremeiablement.

Pobre Gabriel, sempre que parlem li done un disgust, i ell sempre acaba donant-me la raó. I és tan bona persona que, no tenint res que amagar, té mala consciència pel que fan els seus correligionaris. El conec des que era una criatura, perquè jo passava unes setmanes, cada estiu, al seu poble i son pare i jo teníem molt de contacte. Aleshores Gabi ja era tan bona persona com ara, tant que arribà a entrar al seminari, cosa que no quallà, gràcies a Déu.

Algunes vegades hem parlat de la situació en què es troben alguns amics seus, i coneguts meus, que tenen “responsabilitats” en l'administració autonòmica i pels quals ell i jo estaríem disposats, en principi, a posar la mà en el foc. S'ho estaran passant molt malament, em deia, perquè sabran moltes coses i hauran de callar. Doncs, tindran molts remordiments de consciència i que no necessiten anar al psiquiatra, li diguí; o que dimitisquen.

Avui mateix i a punt de tancar l'article, m'ha tornat a enviar un correu. Sap, perquè li ho havia advertit, que tornaré a carregar contra el PP. Em confessa que no està d'acord amb el decàleg electoral del seu partit i que hi ha molts militants que pensen com ell, però que no s'atreveixen a manifestar-ho. Ho teniu difícil, li he contestat, perquè sou com ovelles entre una bandada de llops. I què n'heu tret per prestar-los el vostre suport, sinó fer mala sang i disgustar-vos?

Aquesta bona gent, com Gabi, en aquestes eleccions s'han quedat sense respostes davant del veïnat. Què han de dir als jubilats i pensionistes del poble, que ara han de pagar per les medicines, que els han apujat la llum i el transport, mentre que les pensions sols les han augmentades un euro o dos? I què els poden dir als joves que abans tenien feina i ara no en troben? I als estudiants que s'han quedat sense la beca? I als llicenciats que estan marxant a l'estranger?

En les darreres eleccions en tingueren prou repetint totes les promeses de Rajoy i atacant en Zapatero. Amb això aconseguiren un èxit rotundíssim al poble. Ara, però, l'alcalde, els regidors i la militància del PP, no saben ni el que han de dir. I si faltava poc, tenen l'assumpte del Xúquer, que Arias Cañete ha cedit a la Cospedal i al Vinalopó.

Amb tot aquest panorama, al centre on treballa li han proposat de participar en un debat, ell en nom del PP, i tres altres professors en nom del PSOE, de Primavera Europea (Compromís) i EU. No sap quina excusa donar. Jo li dic que l'única excusa, ja que no vol eixir de l'armari i trencar el carnet, és de posar-se malalt, amb una de les seues congestions primaverals. Em diu que Jordi Sebastià està fent-ho molt bé i que a l'Institut té molt bona premsa.

És molt lamentable que aquest beneït amic s'ho estiga passant tan malament, per culpa dels peixos grossos del PP i de tota la gentola que s'ha lucrat i està lucrant-se a expenses de l'erari públic i de les comissions. Com la mala consciència que té per culpa d'això no el deixa tranquil, jo crec que Gabi acabarà venint-se'n a Compromís. Jo sempre li dic que, almenys, amb nosaltres tindrà la consciència tranquil·la.

ELS DEL PP ES REPETEIXEN COM L'ALLIOLI

ELS DEL PP ES REPETEIXEN COM L'ALLIOLI

Article publicat a el Punt/Avui el dia 4 de maig de 2

Estigues tranquil·la, Conxa, els del PP no fan altra cosa que repetir-se, com l'allioli, li dic a una amiga amoïnada, que va dient que si tornen a guanyar els populars, ella se'n va del país. És que acabe de llegir el decàleg dels arguments que van a utilitzar en les pròximes eleccions i crec que són arguments terroristes i injustos, em diu. En efecte, també els he llegit i trobe que són uns arguments desaforats i de bojos; res de nou, però, perquè aquesta gent sempre repeteix el mateix.

A qui volen convèncer? Als seus, ja els tenen convençuts, i per tant no els fan falta; aleshores, volen convèncer a eixe 30 o 40% d'indecisos, que es decanten per una cosa o per l'altra en cada elecció. Li dic que si van a per aquests, ho tenen fotut, perquè la gent està molt indignada per tanta corrupció que ha aflorat, i perquè la crisi econòmica que estem patint, en gran part és perquè el PP ha ajudat els bancs i els grans empresaris i s'ha oblidat dels treballadors, funcionaris, jubilats i pensionistes, de les famílies modestes i de les mitjanes i petites empreses.

Conxa m'adverteix que, malgrat la corrupció i tot, el PP obtingué la majoria absoluta al País Valencià i a Espanya, la qual cosa vol dir que hi ha moltíssima gent que això de la corrupció o no ho veu, o no vol veure-ho. D'acord, li dic, ha estat com dius; la gent no valorà correctament, en les passades eleccions, el que havia de fer, però crec que ara no serà igual, perquè tots els escàndols han aflorat al mateix temps i no es parla d'altra cosa. A més a més, ara la gent tindrà en compte que les mesures econòmiques del PP han acabat afectant-nos a tots, pràcticament arruïnant-nos a tots, fins i tot als seues votants. I sobre tot, ara la gent és conscient que els del PP han mentit de manera descarada i abusiva. I com tot té un límit, jo crec que ara sí que se'ls acaba el xollo.

Les pròximes eleccions són europees, però marcaran un canvi de tendència importantíssim, amb una caiguda de vots del PP i del PSOE, per una banda i, contràriament, amb el creixement dels partits d'esquerra i nacionalistes i altres partits de dreta que, en qualsevol cas, restaran vots al PP. Traslladant els resultats de les europees a les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals, resultarà que no hi haurà cap partit amb majoria absoluta i s'haurà d'arribar a pactes per a formar governs.

Segons totes les enquestes, al País Valencià els únics pactes possibles són el tripartit de socialistes, nacionalistes i comunistes. Fins i tot el PP ho dóna per fet, perquè ells no poden pactar amb ningú i aniran al carrer. Per això estan tan histèrics. I per a nosaltres, amiga Conxa, ja ho veuràs: morta la fera s'haurà acabat el verí. Conxa continua escèptica.

La prova, li dic, la tens en l'argumentari que em comentaves, del PP. Són un decàleg contra el possible tripartit, cosa que posa en evidència que és cert que també les seues enquestes, que hem pagat nosaltres i que no volen fer públiques, els deixa fora de la Generalitat, d'alguna diputació i de moltíssims pobles i grans ciutats, i això els té acollonits i van a per totes.

Com Conxa és catòlica, però no beata, comentem que un dels punts per on ataquen el tripartit és que són anticatòlics. Fals, em diu, hi ha de tot. De tu mateix, em recorda, don Fernando (anterior rector de Silla), deia que havies estat l'alcalde que més havies fet per l'església “i això que no creu en Déu”, repetia, ni anaves a missa ni a les processons.

En efecte, aquests hipòcrites populars, en tenen prou amb anar a missa i a les processons i fer-se cops de pit, però  no tornen ni un duro dels que han furtat, ni s'arrepenteixen de res, i això malgrat que saben que robar és un pecat mortal. Com s'atreveixen a dir qui és catòlic o no? Conxa està molt indignada. Evidentment recorren a aquest tema, cercant els vots més conservadors, que malgrat que ja són seus, no volen perdre, ni que ningú es quede a casa, li dic.

Afegeixen que el tripartit dispararà les despeses i que no hi haurà control i açò si que té collons que ho diguen ells, que són els que han malgastat més milions de la història i que ens han empenyorat per a desenes i desenes d'anys, que tenen al damunt els casos de corrupció de la Gurtel i de Brügal, que han estat capaços de fer l'aeroport sense avions de Castelló, que ... totes les barbaritats del món que ja sabem.

A mi em fa por que la gent se n'oblide, em diu Conxa, a l'hora d'anar a votar. I a mi també em fa por, li dic. Però serà responsabilitat dels nostres partits i dels nostres candidats, recordar-ho a tot el veïnat, refrescar totes les malifetes que han fet i que ara hem de pagar. Més fàcil que ara, de fer una bona campanya, de donar idees i d'influir en els votants, no ho hem tingut mai. Es tracta de treballar, d'insistir i de convèncer.

Els populars diuen que votar els partits “socialistes, catalanistes i l'ultra esquerra radical”, ”és caminar cap a la catàstrofe”. Quins fills de sa mare! Si ja hi som en la catàstrofe, on ens han posat Zaplana, Camps i ara Fabra... Si tota la culpa dels mals que patim la tenen ells! Si tingueren vergonya, que no en tenen, no eixirien ni al carrer.

Estem totalment d'acord Conxa i jo, però insisteix que pot haver molta abstenció, perquè la gent desconfia de tots els partits, perquè casos com els ERE andalusos fan que la gent crega que hi ha corrupció en tots els partits. Jo insistiria a explicar que, perquè no n'hi haja de corrupció, la millor garantia és que no hi haja cap majoria absoluta mai, perquè els millors governs són els dels pactes, perquè hi ha més democràcia i més transparència. Les majories absolutes condueixen al fracàs.

Un pacte com el que feres a Silla amb el quadripartit? Per exemple, per què no? Fins i tot un pacte del BLOC, UV, EU i PP, tots contra el PSOE de Baixauli, era millor que deixar-lo tornar a governar, i fou un èxit. Qui té por als pactes és que té por a donar la cara i qui diu que vol una majoria absoluta és perquè vol fer coses dolentes, com passà amb les majories absolutes de Felipe Gonzàlez, d'Aznar, ara de Rajoy i en el cas de Silla amb Baixauli... Quedem per a seguir parlant la setmana que ve.