dimecres, 3 de juny de 2020

BREUS, URBI ET ORBI. II

Breus, Urbi et Orbi. II

02/06/2020
El Repunt 33. Aquests textos són els publicats als facebooks de la setmana passada

URBI   A Silla, com a tot arreu, ens hem d’esforçar a canviar moltes coses, forçats pel desgraciat coronavirus. Els canvis afectaran a tota la humanitat d’una manera o d’altra, i ens obligaran a suspendre des de festes multitudinàries (com ha passat amb les falles) a les dels pobles, com ens passarà amb les d’agost, deixant-les per l’any que ve. Hi hauran limitacions en els aforaments d’estadis, teatres i cinemes; en les esglésies, les bodes i els soterrars; fins i tot les platges tindran un límit de banyistes, d’espai i d’horari…

A les escoles, les criatures hauran de disposar i aprendre a usar els ordinadors, perquè moltes classes s’impartiran on line. D’igual manera, els treballadors més espavilats hauran de treballar a casa, també on line, i els qui no entenguen aquestes martingales informàtiques ho tindran encara més fotut, per no dir impossible. La gent jove si que se’n reeixirà, perquè són les generacions de la telemàtica i molts d’ells han vingut al món també on line, programats per internet. Els qui ho tenim pitjor som la gent gran, però, com ja anem de capa caiguda, això no importa; de tota manera, qui puga que s’espavile, com els jubilats de Silla que reben classes de Pepe Aguado i als quals felicite, per la idea que han tingut i pel mestre que han trobat.

Així que, en conclusió, les festes d’aquest estiu seran, com passà amb les falles, res. Si s’ha suspès tot, cal entendre que no hi haurà varietés a la plaça, ni saraus pels carrers, ni paelles de quintos i quintes, ni porrots, ni processó, ni carxofa, ni bous pel carrer, ni muntaran la plaça… Increïble. Esperem els aclariments de l’ajuntament. La part positiva és que els diners que s’estalviaran de festes es destinaran a ajudes a les famílies més necessitades.

ORBI   Diuen que, per la pandèmia, estem assistint al naixement d’un nou ordre mundial, telemàtic, teledirigit i controlat. Sense permís de l’autoritat, a partir d’ara ja no podrem arrimar-nos massa entre nosaltres (2 metres), ni fer-nos una encaixada de mans, ni parlar-nos a cau d’orella, ni fer-nos una besada de cortesia, ni una morrejada… Els governs controlaran la salut pública i ens diran exactament el que hem de fer i de què ens hem de privar, perquè sols així ens lliurarem de les misèries sanitàries. Per això, ens tindran més controlats (controlar la població ha estat, sempre, el gran desig de tots els governs del món). En conseqüència, anirem perdent les llibertats aconseguides al llarg de la història, corrent el perill que alguns governs se’n passen de la ratlla i retornem a les dictadures, als absolutismes, al feixisme.

L’única esperança que això no passe dependrà de dues coses: primer, que la gent no ens creguem tot el que ens diguen (la premsa tindrà molt a veure, per a bé i per a mal); segon, que els científics descobrisquen, al més aviat possible, les vacunes i les medicines necessàries. Per fortuna, les trobaran, com ha passat amb altres greus i desconegudes malalties i podrem recuperar el senderi i les llibertats (com a mínim, les podrem reivindicar).

Al coronavirus ens hem enfrontat amb una forta càrrega ideològica. Enfront de les calamitats que vindran, també ho haurem de fer i ja sabem com pensen Trump i Bolsonaro, els partits feixistes d’arreu del món, també el PP i Vox, sobre el canvi climàtic i la contaminació; el malbaratament de l’aigua i de la massa forestal; l’energia fòssil i la renovable; la descompensació territorial i social del món, amb els grans episodis de fam; l’imperi de la banca i les grans fortunes… Diguem no al feixisme!

diumenge, 31 de maig de 2020

L'OMNIPOTENCIA DELS GOVERNANTS

Text penjat al facebook, 31 de maig de 2021


L’OMNIPOTÈNCIA DELS GOVERNANTS 

que se senten per sobre de tots, es tradueix en l’autoexaltació i la supèrbia, que a la llarga són molt males coses i solen costar disgustos. Per als esperits febles, la temptació de governar absolutament és irresistible i quan disposen del suficient nombre de vots es transformen en sàtrapes o dictadors, oblidant que la democràcia és tot el contrari. Podem posar d’exemples (de mals exemples) els presidents Trump i Bolsonaro, encara que la nòmina és llarguíssima i els hi ha a nivells, regionals, autonòmics, etc. Fins i tot a nivells municipals. També en les organitzacions culturals, religioses, esportives... passa aquest fenomen.

L’obligació que té qui creu en la democràcia és denunciar els comportaments absolutistes i antidemocràtics d’aquesta gent, perquè els polítics, si disposen d’una majoria de vots és perquè governen i no perquè imposen el seu ego. Governar és dirigir els afers d’una administració, la gent i dirigir és governar; enlloc he trobat que governar siga imposar els criteris del governant sobre els demés, perquè això és el despotisme i l’antidemocràcia.

L’emperador Vespasià pensava que “per als ambiciosos de poder no hi ha terme mitjà: o el cim o l’abisme (imperium cupientibus nihil medium inter summa et praecipitia)”.  Així és que els governants ambiciosos s’han d’espavilar, si no saben fer autocrítica i són més modestos, perquè si l’orgull els unfla massa, poden enlairar-se i anar pujant com un globus, amb l’aplaudiment dels aduladors (mamons, en valencià) i quan més amunt s’apuja, si esclata el globus més forta és la caiguda. L’historiador romà Tàcit deia “mai no és segur el poder quan és excessiu”. Si una autoritat, president, ministre, bisbe o alcalde, exigeix la seua presència obligatòria en tots els actes, amb documents fotogràfics inclosos, no dóna una prova de poder, sinó una prova d’inseguretat o de debilitat.

dissabte, 30 de maig de 2020

Textos de facebok, setmana 25-30 de maig de 2020


Textos difosos pel facebok, setmana del 25 al 30 de maig de 2020



SILLA SENSE FESTES PEL CORONAVIRUS

A Silla, com a tot arreu, ens hem d’esforçar a canviar moltes coses, forçats pel desgraciat coronavirus. Els canvis afectaran a tota la humanitat d’una manera o d’altra, i ens obligaran a suspendre des de festes multitudinàries (com ha passat amb les falles) a les dels pobles, com ens passarà amb les d’agost, deixant-les per l’any que ve. I hauran limitacions en els aforaments d’estadis, teatres i cinemes; en les esglésies, les bodes i els soterrars; fins i tot les platges tindran un límit de banyistes, d’espai i d’horari...

A les escoles, les criatures hauran de disposar i aprendre a usar els ordinadors, perquè moltes classes s’impartiran on line. De igual manera, els treballadors més espavilats hauran de treballar a casa, també on line, i els qui no entenguen aquestes martingales informàtiques ho tindran encara més fotut, per no dir impossible. La gent jove si que se’n reeixirà, perquè són les generacions de la telemàtica i molts d’ells han vingut al món també on line, programats per internet. Els qui ho tenim pitjor som la gent gran, però, com ja anem de capa caiguda, això no importa; de tota manera, qui puga que s’espavile, com els jubilats de Silla que reben classes de Pepe Aguado i als quals felicite, per la idea que han tingut i pel mestre que han trobat.

Així que, en conclusió, les festes d’aquest estiu seran, com passà amb les falles, res. Si s’ha suspès tot, cal entendre que no hi haurà varietés a la plaça, ni saraus pels carrers, ni paelles de quintos i quintes, ni porrots, ni processó, ni carxofa, ni bous pel carrer, ni muntaran la plaça... Increïble. Esperem els aclariments de l’ajuntament. La part positiva és que els diners que s’estalviaran de festes es destinaran a ajudes a les famílies més necessitades.




UN NOU ORDRE MUNDIAL, QUE NO SIGA FEIXISTA

Diuen que, per la pandèmia, estem assistint al naixement d’un nou ordre mundial, telemàtic, teledirigit i controlat. Sense permís de l’autoritat, a partir d’ara ja no podrem arrimar-nos massa entre nosaltres (2 metres), ni fer-nos una encaixada de mans, ni parlar-nos a cau d’orella, ni fer-nos una besada de cortesia, ni una morrejada... Els governs controlaran la salut pública i ens diran exactament el que hem de fer i de què ens hem de privar, perquè sols així ens lliurarem de les misèries sanitàries. Per això, ens tindran més controlats (controlar la població ha estat, sempre, el gran desig de tots els governs del món). En conseqüència, anirem perdent les llibertats aconseguides al llarg de la història, corrent el perill que alguns governs se’n passen de la ratlla i retornem a les dictadures, als absolutismes, al feixisme.

L’única esperança que això no passe dependrà de dues coses: primer, que la gent no ens creguem tot el que ens diguen (la premsa tindrà molt a veure, per a bé i per a mal); segon, que els científics descobrisquen, el més aviat possible, les vacunes i les medicines necessàries. Per fortuna, les trobaran, com ha passat amb altres greus i desconegudes malalties i podrem recuperar el senderi i les llibertats (com a mínim, les podrem reivindicar).

Al coronavirus ens hem enfrontat amb una forta càrrega ideològica. Front a les calamitats que vindran, també ho haurem de fer i ja sabem com pensen Trump i Bolsonaro, els partits feixistes d’arreu del món, també el PP i Vox, sobre el canvi climàtic i la contaminació; el malbaratament de l’aigua i de la massa forestal; l’energia fòssil i la renovable; la descompensació territorial i social del món, amb els grans episodis de fam; l’imperi de la banca i les grans fortunes... Diguem no al feixisme!



dilluns, 25 de maig de 2020

BREUS, URBI ET ORBI, I

BREUS, URBI ET ORBI. I

25/05/2020
nota: aquest text s'ha extret dels dos textos difosos per facebook uns dies abans., penjats en aquest blog

Urbi     El rector de Silla és un penjat de les campanes, ja que les toca tant si toca com si no toca. De sobte, les sonores i agradables campanes comencen ning-ning, ning-nang, ning-nang-nong… com si fos un dia de festa. Els ànims es desperten, perquè les campanes, si no fan el toc de soterrar, són alegres i ja ho diu el refrany: campanes al vol, pilotes a l’olla. La sorpresa, però, és si toquen i no és dia de festa i ningú sap amb motiu de què toquen les campanes; ni la gent de missa diària ho saben. A la plaça tothom emmudeix, perquè no es pot ni parlar i, de sobte, esclata una traca, doncs, és una boda; les dones escodrinyen, els invitats envaeixen els bars. Si són les primeres i multitudinàries comunions, la plaça s’omple de criatures i no hi ha cap dubte. Però, i si toquen un dissabte i a poqueta nit, quin sant serà? Surten unes devotes de l'esglèsia, algú els demana i s’aclareix l’enigma: és la Mare de Déu del Carme, o el Cor de Jesús… O siga, una festa gairebé privada que les campanes difonen pel poble, per sorpresa.

L’ús de les campanes no ha de ser arbitrari, sinó regular. Don Fernando era partidari de reservar-les per a les festes més grosses: el dia del Crist, sant Sebastià, Pasqua, el Corpus i Nadal. El seu famós secretari/sacristà, i molt bona persona Juanito, pensava el mateix. Els posteriors rectors abans de l’actual, mantenien el costum. El que té tanta obsessió a tocar-les, tant si toca com si no toca, és l’actual; i s’hauria de contenir. Les campanes no molesten i les de Silla sonen com en un concert, però traure-les de la seua funció i abusar del seu ús, és un abús i un desconcert.


ORBI   Compromís ha plantat cara al govern central i ha votat no a la proposta de Pedro Sanchez de continuar el confinament. El poc cas que el govern central de social-podemites ens fan als valencians mereixia aquesta negativa. En realitat, als valencians i valencianes cap govern espanyol mai ens ha fet cas, sinó al contrari, i per això som l’autonomia més infra-finançada de totes. Tothom ho reconeix, però ningú mou un dit per a solucionar-ho. Com les pressions de Puig i la societat valenciana, amb els grans empresaris implicant-s’hi, no serveixen de res, Compromís ha decidit que ja està bé de fer de comparses i hem votat no. Els qui per sistema desconfiem d’Espanya, compromisistes o no, hem pogut respirar més tranquils i amb orgull.

A les Corts Valencianes tots els partits estan d’acord a reivindicar un millor finançament i adoptar mà dura en la reclamació, però Baldoví era el més indicat per a denunciar-ho, perquè els altres diputats botànics formen part del govern central i estan lligats de mans i peus. Compromís s’ha decidit a treure profit de la situació, votant no per primera vegada. Ha coincidit amb el no dels diputats populo-voxistes valencians, però aquests ho han fet per obediència als seus duces Casado i Abascal; especialment a Casado, que intenta desesperadament erosionar Pedro Sanchez i fer-lo fora del govern. Pobre Casado, quina cara d’amargat!

Votar no és com dir al govern que ja n’hi ha prou de riure’s dels valencians i que s’espavilen, perquè no estan per a perdre vots i encara hi haurà moltes coses a aprovar. Cal recordar, perquè ningú no s’amoïne massa, que amb el vot de Compromís, Sanchez arribà a la presidència i que l’hem recolzat fins ara. Per la seua part, ell s’havia compromès a solucionar-nos el problema financer i no ho fa.