REPUNT DE NADAL
M’agradaria no ésser tan negatiu com
diuen que sóc, renyant-me per això alguns amics i amigues. Doncs, no senyor i
no senyora, no me n’amague de dir-ho: vivim en una merda, conjugada i
qualificada de totes les maneres possibles, com cantava Brassens: il y a les emmerdants, les emmerdeuses, les emmerderesses; ell
m’emmerde... Com aquest era un misogin, en
realitat es referia a les dones, i en concret a la seua, però això era el segle
passat i la misogínia era molt freqüent en el món intel·lectual francès,
malgrat Simone de Beauvoir (El segon
sexe). Aleshores no era gaire difícil trobar-se intel·lectuals masclistes i
agressius; avui tampoc ho és, per cert. El feminisme encara estava
formulant-se, prolegòmens històrics a banda, i en realitat no començà a agafar
embranzida fins la Segona Guerra Mundial.
Tracte de contenir el pessimisme, però, i ho faig cercant el consell dels
savis. Sobre la política, que és un tema que m’interessa, deia Groucho Marx que és l’art de buscar problemes, de trobar-los, de fer un diagnòstic fals
i d’aplicar després remeis equivocats. Això és tot el contrari del que
sempre he intentat de fer, quan m’hi dediquí (he intentat, dic). Ben mirat,
Groucho tenia molta raó i el dia a dia dels nostres polítics ho confirma. La política
és decebedora, com estem veient i tots els partits són una decepció, fins i tot
el meu, que és una cosa que lamente. En realitat els partits som com sectes i
alguns són sectes de sectes. Els polítics lladres a banda, perquè són una altra
cosa i sols afecta de manera important als populars, especialment als
valencians, i als socialistes andalusos.
Sobre l’edat, deia Anatole France, que cadascú té la de les seues emocions. Em pertorba un poc, però sóc realista en aquest tema i sé que
els anys no passen debades i accepte estoicament les poques emocions a què tinc
dret, per l’edat. Ja no em preocupen, no m’emocionen, no em motiven tantes
coses com abans. Goethe advertia que
és feliç qui és capaç de reconèixer que
els seus desitjos no van d’acord amb les seues facultats. O siga que cal
aprendre a fer-se vell i acceptar-ho i jo en això estic d’acord i m’estic
especialitzant.
Sobre la bondat, la maldat i la virtut, Ciceró deia que malament va la cosa quan es pot aconseguir amb diners, el que cal
obtenir amb la virtut. Sèneca,
per la seua banda, no anava amb romanços i advertia que del vici desenfrenat diem valor, o siga que algunes accions que
semblen heroiques, en realitat son producte de passions inconfessables, (en
llatí és preciós: vitium impotens, virtus
vocatur). Segurament es referia als militars romans, i ara que tornen a
estar a l’alça, de la mà de Trump i de Putin (també de la Cospedal, quina risa),
em sembla molt oportuna la cita. I com hi ha tanta hipocresia en la societat, Marcial aclareix que una cosa és ésser bo i una altra voler-ho
semblar.
Deixe els apunts de cites clàssiques de
què m’he anat proveint al llarg dels anys. Ara intentaré fer una reflexió sobre
les festes en què ens trobem immersos de Nadal, Cap d’Any i Reis (15 dies). Ni
funcionen les escoles, ni les fàbriques i sols treballa l’hoteleria i el
comerç, que són qui més les revifen i exploten. Són dies de dispendis i
d’excessos, amb greus repercussions en les economies domèstiques i en la salut.
Però hom diu que són dies familiars i sagrats i hi ha qui s’ho creu.
Els àpats familiars, i d’empresa i
d’amics, no és gens estrany que no acaben tan bé com comencen i molta gent m’ha
comentat que més aviat els fan una mica de fàstic. A banda que són una ocasió
per a veure germans, cunyats i nebots, amics i col·legues, no agraden aquestes
trobades a tothom. Molt sovint es fan per respecte als pares, si encara viuen,
o com una excusa per anar de marxa, sense vigilàncies, llevat dels controls
d’alcoholèmia i drogues, que jo aplaudisc.
No negaré que la tradició de Nadal (el
solstici d’hivern) té una llarguíssima tradició que ve des del paganisme. El
cristianisme convertí aquelles festes en les del naixement de Jesús i sempre ha
tractat de moderar la tendència a la disbauxa, encara que han fracassat. El to
pagà de les festes paganes motiva més la gent, que no el naixement de Jesús; siguem
realistes. L’èxit d’aquestes festes és mundial, i no sols entre els cristians,
perque a la Xina i al Japó també tenen molta acceptació i allí no saben qui és
Jesús. Aquesta és una prova que qui ha triomfat és el paganisme, o el laïcisme.
Amb tot, reconec que la part folklòrica
dels betlems, dels arbres, dels Pares Noël en les seues múltiples versions,
dels Reis Mags, de les nadales, del Cant de la Sibil·la, etcètera, tenen el seu
to entranyable i un xic màgic, ingenu i kitsch. Res a dir,
doncs. A mi personalment tota aquesta parafernàlia m’és indiferent, llevat,
però, dels reis, des que tinc néts, la il·lusió dels quals és una immensa
alegria per als iaios. He acceptat que m’equivoquí amb els fills, perquè quan
eren petits els vaig explicar que qui compraven les joguines eren els pares i
que això dels reis era una tonteria.
El que és inacceptable són els enormes
recursos que s’hi destinen a mantenir tanta pompa i ostentació, que signifiquen
una autèntica malversació dels cabals públics, amb lluminàries que són fonts de
contaminació, deixalles inútils i ingovernables en les plantes de reciclatge...
Tants diners públics, evidentment, s’haurien d’esmerçar a ajudar la gent més
desatesa, especialment de les criatures. No devem oblidar els informes de Càritas
sobre la gent hi ha sumida en la pobresa o vorejant-la: som el segon país
d’Europa en pobresa infantil, quina
vergonya! A Belem pastores, a Belem
chiquitos, que ha nacido el rey de los angelitos.
No tinc res a dir sobre l’alcohol i les
altres drogues, llevat del seu abús, que trobe que és molt perillós. També
trobe absolutament inacceptable la introducció d’aquestes drogues entre els
jovenets i jovenetes, que s’han d’educar i controlar i no corrompre. Per acabar
vull facilitar un proverbi xinès, amb el qual felicite les festes als qui les
celebren: Viu avui. És més tard del que
penses. I recordar la màxima llatina: post
festum, festum, després de la festa venen els problemes. Fins l’any que ve,
qui hi arribe.
Finalment vull recomanar un proverbi xinès, a tall de felicitació nadalenca
i d’any nou: Viviu avui. És més tard del que penseu.