4 articles del Fòrum electoral, publicats a SAÓ, delm 10/1/2023 al 6/3 de 2023
FÒRUM ELECTORAL 8
PER MENTIR CAL SABER-HO FER
Empar Saragossà i Josep L. Pitarch
SAÓ 10/1/2023
Solament els que saben mentir bé, sense que se’ls note i sense que els
puguen descobrir en l’operació, poden atrevir-se a fer-ho i sinó, és millor que
callen. A més a més, cal ser intel·ligent, tenir sang freda i una cara dura
considerable per a posar-s’hi. En la classe política, com en tots els estaments
i professions, n’hi ha de tot, des dels mentiders gairebé perfectes als
aprenents que pràcticamment queden al descobert només comencen a actuar. Posem
uns exemples dels primers, dels més fàcils de recordar i més perillosos, com el
trio de presidentes madrilenyes, l’Aguirre,
la Cifuentes i l’Ayuso. Fantàstiques i divines
elles i no sols per les mentides que deien o per l’elegància d’alguna pispant
cremes del supermercat. Creiem que de les tres és l’Ayuso la qui ha superat les
altres dos. També han hagut ministres que s`han lluït mentint, com la Cospedal. el Trillo, el Wert, la Mato, aquell llarguerut canari que fou
qui organitzà tot el merder de les elèctriques i les gasístiques i ningú en diu
res, el mateix Fraga, el portaveu Hernando. I encara més amunt de
l’escalofó, els qui s’enduen la palma d’or són el rei demèrit, l’Aznar i Felipe Gonzàlez. Raxoi
el que tenia era mala pata, fins i tot quan mentia. A tots ells, entre molts
més, finalmente els han acabat agafant mentint, perquè malgrat que “s’agafa
primer un mentider que un coix”, els qui hem mencionat són els de més pata
negra. I un apunt tractant-se de persones que van a missa: totes les mentides
són pecat, segons els Manaments de Déu, i sembla que s’obliden amb molta
facilitat i, a més a més, encara pequen el doble aquests polítics de dretes,
quan juren que faran bondat i defensaran la Constitució, perquè és un
jurament que incompleixen, o siga que és un jurament en fals, de mentida i per
això hi ha un refrany molt convenient que diu que “quan un polític jura,
mentida segura”. L’amic Pep Cunill,
que participa en aquest forum des d’Alacant, ens fa una pregunta, que és un
dilema: què és pitjor, un polític mentider o un polític lladre? Una sentència
popular dóna la solució: ”pitjor és el mentider que el lladre”, perquè el
lladre pot tenir un repent i penedir-se’n, retent el que ha furtat o pagant el
dany i aleshores el confessor el pot perdonar, però el mentider, ¿com podem
controlar l’abast de les seues mentides i el mal que hagen fet ?
I amb aquesta llarga reflexió
comencem el fòrum nº 8, que avui dediquem precisamente a les mentides dels
polítics. Empar Saragossà diu que no
s’explica que la gent siga tan ingènua que es creu tot el que diuen aquests
paios. I s’ho pregunta pensant en la gent més precària de la societat, els
amenaçats de ser desnonats del pis on viuen, els qui treballen per uns sous de
misèria i no poden ni arribar a finals de mes, els qui han de triar entre
escalfar la casa o menjar, perquè no poden fer les dues coses.... Com és
possible que el lumpen de la societat, a penes sobrevivint com sobreviuen, com
es possible que donen credibilitat a partits i a polítics mentiders, molts del
quals han estat condemnats per corrupció, que els prometen solucionar-los la
vida i que quan manen no fan res per ells?
Per això, Empar opina que els
partits que es consideren progressistes d’esquerra, els socialistes; els de la
nova esquerra d’Unides Podem; els nacionalistes i sobre tot els
independentistes, és urgent que donen la batalla de manera clara i contundent,
contra la hipocresia dels xoriços i dels mentiders, patriotes i
constitucionalistes de pacotilla. Que
aprenguen de Lula més que de molts
líders de la internacional socialista. O siga que la feina a què s’han de
comprometre aquests polítics d’esquerra, és a denunciar cada mentida que llance
la dreta, les han de desbaratar totes i immediatament; Empar diu que els falta
agilitat a fer-ho, que de vegades semblen de mata morta. Ara mateix i per
exemple, la dreta continua insistint que els qui no volen solucionar el tema
del Consell General del Poder Judicial són els socialistes i aquests han
explicat que és el PP qui no ho vol. ¿Quina opinió té moltíssima gent,
moltíssima, d’aquest enfrontament? Empar assegura que ha preguntat per la
Marina Alta i que la majoria li ha contestat que ningú dels dos partits, ni el
PP ni PSOE, volen arribar a un acord sinó que sols es disputen qui té la
majoria en aquest Consell, que hauria de ser neutral.
Pep Hervàs comenta la informació de la premsa que enguany van a
judicar a molts polítics del PP, a Zaplana
i a Rus entre gairebé un centenar
més, pels delictes que cometeren quan manaven. Ara veurem pràcticament per què
volen els del PP continuar mantenint la majoria en el CGPJ, perquè necesiten
controlar els jutges i nomenar-los de la seua corda i que jutgen indulgentment
els seus confiares. Per això boicotegen durant més de tres anys la renovació
del Consell i el nomenament de nous jutges. No és possible que aquests
il·lustres delinqüents puguen obtenir penes suaus o eixir de la pressó abans
d’hora....
La conclusió és que els partits
progressistes necessiten millors comunicadors, més Yolandas Diaz per entendre’ns, que siguen clars en llurs
explicacions. Per aixó suggerim que els partits progressistes organitzen cursos
accelerats d’oratòria, que és com s’ha dit al llarg de la història a saber
parlar i fer-se entendre, i igualment cursos accelerats d’escriptura política.
Saber parlar bé i saber escriure bé ha de ser una obligació per a tots els
líders polítics. Empar conta que ha tingut ocasió de veure un poc d’un ple
municipal de Silla, i l’oratòria de l’alcalde li semblava lamentable, no l’entenia
i l’hagué de sobreentendre, cosa que és molt perillosa, que cadascú entenga els
polítics de manera distinta. Tampoc li agradà el seu despotisme i prepotència,
tractant d’humiliar el regidor d’EU i la regidora de Compromís, i encara pitjor
quan s’autoelogiava, com si no tinguera una iaia per a fer-ho. Creu que alguns
polítics empren una oratòria equivocada i contraproduent si després de les
properes eleccions s’han de recompondre pactes progressistes, perquè no creu
que els socialistes ni ningú en solitari obtinguen els mateixos resultats que
en les anteriors eleccions.
FÒRUM ELECTORAL 9
ASPIRANTS A LA MONCLOA:
AVUI, FEIXÓO
Empar Saragossà i Josep L. Pitarch
SAÓ 28/1/2023
En el Fòrum Electoral passat (8è) aprovàrem la proposta d’Empar Saragossà
perquè “els partits que es consideren progressistes d’esquerra: els
socialistes, les podemites unides, els de Sumar, els nacionalistes i sobre tot
els independentistes, haurien de donar la batalla i de manera contundent,
contra les mentides de la dreta i l’extrrema dreta, desmentint-les
immediatament i de manera rotunda, en definitiva que haurien de ser més actius
i no tan de mata morta com semblen. Ara mateix i per exemple, la dreta continua
insistint que els qui no volen solucionar el tema del Consell General del Poder
Judicial són els socialistes i aquests han d’explicar millor que és el PP els
qui no volen la renovació dels jutges, perquè volen continuar manipulant els
seus nomenaments”. Quina opinió té moltíssima gent sobre aquest enfrontament?
Empar ha preguntat per la Marina Alta i la majoria de la gent li ha contestat
que ningú dels dos partits, ni el PP ni PSOE, volen arribar a cap acord sinó
que sols es disputen qui té la majoria en aquest Consell, que hauria de ser
neutral. Aprovàrem la proposta d’Empar.i la publicàrem a SAÓ i hem vist amb
satisfacció que els socialistes ja l’han feta seua; tampoc és la primera
vegada, cosa que vol dir que llegeixen la revista SAÓ i que analitzen les
nostres reflexions i millor per a ells i per a tots. Fa uns mesos ja passà que Dani Mateo, referint-se al rei emèrit
li va dir rei demèrit, que era una
idea també de Pitarch. Un excapellà, que no vol que diguem el nom, ens confirma
com es va estendre entre el clero actiu i el passiu, la proposta de rebatejar
el cardenal Cañizares com Canyissars:
“entre nosaltres és així com el coneixem”, ens diu. Ja se sap que els capellans
de la corfa amarga i els qui han penjat la sotana o excapellans són molt
intel·ligents, Els felicitem a tots pel nomenament del bisbe Benavent, amb qui faran bona lliga, més
que amb Canyissars, segur.
Com els polítics ja estan en
campanya electoral, especialment els peixos grossos dels partits més grossos,
ja ens tenen a tots marejats. La dreta aposta fort per a fer fora els
socialistes i aliats i han col·locat Feixóo,
a veure si li va millor que li anà a Casado,
que, per cert, s’ha esfumat com les ànimes en pena, pobre xic. Pitarch va
escrivint en els seus articles al Levante que aquest gallec tampoc arribarà a
la Moncloa, perquè només pel fet que vagen donant per bo el necessari pacte amb
VOX, està perjudicant-los greument; a Europa se’n fan creus i ací el que queda
de Ciutadans ja han manifestat que fugen d’anar del bracet amb Feixóo, cosa que
no vol dir que no pactarien amb ell, suposem. Ara, però, Feixóo i l’Ayuso ja han tastat el pastís enverinat
que són els energúmens trumpistes i bolsonaristes i ja han vist que no són de
fiar. Com és que no els coneixien millor, si a molts d’ells els tenien afiliats
i alguns vivien d’un xiringuito que els havien muntat ells mateix (l’Aguirre a Abascal, per exemple). Els voxistes han deixat
claríssimament demostrat que aspiren a un Estat feixista, que és el que són. A
més a més, són anticonstitucionalistes i no accepten que Espanya siga un estat
d’autonomies, sinó que volen un estat únic, amb un govern únic, unes lleis, una
llengua i una religió iguals per a tots. I són homòfobs, masclistes, racistes i més franquistes que els populars...
Pactar amb VOX, doncs, és complicar-se la vida, però Feixóo i tot el PP han
decidit jugar amb el risc de cremar-se, així que jugaran amb aquesta gent, que
és com jugar amb el foc i ja se sap que qui juga amb foc es pixa en el llit.
Feixóo comptava amb tot aquest merder? Sabia on s’hi posava? No s’explica
que essent tan intel·ligent i tan cautelós com el pinten, acceptara substituir
Casado i per aclamació, com si els compromissaris hagueren tingut una
revelació. Se sap, però, que orquestrà amb l’Ayuso carregar-se Casado i
repartir-se el pastís. Per altra part i contràriament al que diuen els seus
panegiristes, que el pinten d’home conciliador i prudent, creiem que és més
temerari que altra cosa i que va pel món (per l’Estat espanyol i para, que no
sap ni una papa d’anglès) sense mirar ni on xafa, com si caminara amb els ulls
tapats i ja se sap que ulls que no veuen, caguerada que xafen. Això és el que
va xafant, encara que també és descarat i té resposta per a tot, cosa que
demostra que més que intel·ligent és astut com les raboses, amb reaccions de
gata acorralada. I un altre problema, també de falta de precaució, és no saber
amb qui s’ajunta i per això hi ha unes fotografies que el comprometen navegant
amb el iot d’un famós traficant de drogues gallec. Quan li ho varen retreure féu com sant Pere i negà
que tinguera res a veure amb el narcotraficant. Feixóo és així.
De totes les improvisacions d’aquest gallec espavilat, que encara no supera
Raxoi en donar respostes
contradictòries i increïbles, al temps que vàcues, però que acabarà
superant-lo, perquè aquell era tímid i aquest és més agosarat, de totes les
respostes més cèlebres els valencians i valencianes recordarem que li
preguntaren per Camps, quan el
rebombori dels vestits que li regalaven. Feixóo va donar una resposta
que és un compendi de la història del PP: “el que ha pasado es que Paco ha
tenido mala pata y lo han pillado” (no és textual); o siga, que el problema de
Camps és que l’havien pillado, quina mala pata, volent dir que si haguera
tingut la sort d’altres en lloc de mala pata, ningú l’hauria enxampat, o siga
que el crim era tenir mala pata, no la corrupció d’haver acceptat els vestits.
Que Déu ens agafe confesats si guanya aquest personatge + VOX.
Fòrum electoral 10
PENSA
MAL I ENCERTARÀS
Publicat a Saó el 21de febrer de
2023
Després de passar per
la corresponent tanda de refredats, mals de panxa, moquejades, tosseres i tossines
amb que l’arribada de l’hivern, irregularment retardat, ens ha colpit,
hem pogut reiniciat els fòrums electorals que Empar Saragossà i jo ens havíem
proposat i als quals invitàvem a participar qui volgués, directament o on line. Mentrestant, els partits no han parat ni per a recuperar l’alè i continuen llançats, la
dreta contra l’esquerra, els primers a recuperar el poder i l’esquerra a
mantenir-lo. Nosaltres ja ens hem manifestat a favor que siga el pacte
socialista-comunes-esquerra i els independentistes els qui puguen continuar l’experiència iniciada aquesta
darrera legislatura, amb els pactes sorprenents, però eficaços, coneguts com de
progrés. I també a favor que la dreta i l’extrema dreta franquistes continuen porgant
els seus pecats en el seu calvari opositor. Ens assalta el dubte, però, que per
qüestions més personals o, pitjor encara, més de partit que ideològiques, es
puguen frustrar aquests pactes de progrés i, amb això, també les il·lusions i
esperances dels milions de ciutadans i ciutadanes que hem patit, i no volem
continuar patint, la ignomía de la història d’aquest Estat, segrestat durant
anys i segles, per les forces
reaccionàries, clericals i caciquils que
culminaren amb el cop d’Estat de Franco. Els pobles ibèrics (Portugal també)
necessitem temps perquè fructifique una justícia social de debó, que encara no
gaudim amb plenitud.
En la sessió 10 del Fòrum, de 21 de febrer, que és la que ara
ressenyem, hem tingut l’oportunitat de comptar amb les informacions i les idees
d’un jove polític d’unides-podem, d’un poble de l’Horta Nord, que ens ha
demanat que no vol que l’identifiquem encara; participa, doncs, a títol
personal i per l’amistat que té amb Empar Saragossà, amb la qual ha treballat
en un institut de la Marina. És un jove que aparegué en la política durant el
magnífic esclat de la primavera de 1914, en el naixement de Podem i des de
llavors hi milita. Coneix doncs tota la història d’aquest partit de l’esquerra espanyola i actualment
sap tots els pormenors i els maldecaps que tenen a l’organització. Ens explica
el que sap del projecte de Pablo Iglesias per a posar imminentment en marxa una televisió on-line.
Ens explica que aquest projecte és, per a ell, el més important en què s’està
treballant, perquè ací tots tenen els seus mitjans propis, l’extrema dreta, el
PP, el PSOE, els partits nacionalistes, l’església, el taurins i els caçadors,
etc. i els únics que no tenim uns mitjans des dels quals poder explicar els nostres
propis relats som l’esquerra de
l’esquerra dels socialistes.
En la comarca en la
qual treballa i viu, l’Horta nord, ja hi ha alguns pobles on s’han tancat
acords entre Podem i Esquerra Unida i no
ha hagut massa problemes per a la confecció de llistes. En aquest sentit ens pregunta si sabem com van els acords a Silla. No ho
sabem, però ens comprometem a preguntar-ho. Ell creu que el nº 1 li ha de
correspondre al candidat d’Esquerra Unida, si vol, i el 2 al de Podem, això
preferentment, però també pot ser perfectament possible al revés; rtealment
hauria de ser l’opció més positiva i útil. En cada poble ja s’ho faran, però el
que no pot passar és que, com a Andalusia, que uns per altres s’arribe tard. Diu
que els col·lectius de la seua comarca
veuen amb bons ulls Iolanda Díaz, encara que ell, personalment, no entén perquè
no es presenta ja en les properes eleccions. També pensa que Irene Montero ha
dut massa al límit el tema de la Llei de “sols sí és sí”, cosa innecessària i
que a confós molt la gent, perquè el triomf
hauria estat, de tota manera, per a Podem i que la falta d’experiència
per a mirar a la llarga i no tan sols a la curta els ha fet prendre una posició
massa arriscada.
Parlem sobre la
importància de l’experiència en política, que tots els polítics responsables
haurien de tractar d’entendre. Precisament alguns dels errors comesos al cap
dels 10 anys de vida de Podem s’haurien pugut evitar amb un poc més
d’experiència. Empar diu que els vots s’aconsegueixen no sols a base d’altes
dosis d’ideologia sinó també amb les dosis suficients de pragmatisme i que,
perquè et voten, no fa falta que la gent
estiga totalment sabedora de tot el pensament dels partits que voten,
sinó, al menys han de saber i de manera inquívoca les coses que li poden ser
més útils i interessants. Segueix explicant que quan més èxit ha obtingut
Compromís a Silla és quan la gent ens ha vist defensant els seus
interessos com “no volem la pista per
les Eres” ; o la defensa del camp; o el
problema de les inundacions...
Jo afegisc que encara
hi ha una altra qüestió i és saber
distingir el que són interessos generals del poble, o d’amplis sectors del
poble i de la societat, del que són interessos particulars dels individus,
clubs i confraries... La diferència entre una actitud i una altra és la que
explica que una siga més democràtica i l’altra més populista. Un govern no pot ser qualificat de millor o
pitjor, de més o menys democràtic per la quantitat d’ajuts o de “treball” que dóna als qui voten el partit del govern, sinó
pel fet que el treball se li done a qui més el necessita, sense demanar-li a
ningú el vot a canvi. D’aixó la gent se’n dona compte. Aleshores, Empar conta
que no fa molt vingué al poble pel matí i anà a la plaça, on hi havia una colla
de joves vestits de treballadors de l’ajuntament, al voltant de les noves jardineres i atenent l’alcalde que donava
explicacions. Estaven enfront dels bars i tothom mirava l’escena. Preguntí que
passava i un amic de mon pare, ja d’edat avançada m’ho explicà amb la seua
ironia: “aixó és l’alcalde que perquè el voten, dóna feina a fills de gent que
sap que controlarà i el votaran...” El tio Roberto sempre em deia el mateix “dels polítics sigues mal pensat i
encertaràs”.
Fòrum electoral
11
ESPANYA ÉS
DIFERENT I ÚNICA
Josep L. Pitarch i Empar
Saragossà
SAÓ 6/3/2023
Després de les primeres
reflexions d’Empar Saragossà, amb què sol escalfar-nos a l’inici de cada sessió del fòrum, no tenim cap dubte
a reconèixer-.li que té raó i que Espanya és diferent de tots els estats
europeus, i única en el pitjor sentit, i en això consistirà la famosa marca
hispànica de Josep Borrell; per tant, en
el concert mundial, nosaltres toquem uns tristos i folklòrics instruments: les
panderetes, les castanyoles i els ferrets. Empar ens encoratja a dir-les ben grosses,
ara que s’està animant el cotarro electoral. Som definitivament a les portes de
les eleccions, però, quan els partits haurien d’estar avançant propostes
positives i creïbles, perquè el veïnat vaja fent-se la idea del que ha de votar
a finals de maig, es dediquen a emmerdar l’aire que respirem amb el tuf nefast de la corrupció que atribueixen els
uns contra els altres. Merda per a tots, és la consigna. El “principal” partit de l’oposició al
govern, que és el PP, que té oberts tot un seguit de casos judicials, en lloc
d’ajudar la justícia perquè faça via i acabe amb el calvari judicial, que està
erosionant-los, el més aviat possible, ha posat en marxa l’estratègia dels
ventiladors perquè la pròpia merda es mescle amb l’aliena i semble que tothom és
igual. I tothom no és igual.
Un balanç dels casos de
corrupció de cada partit deixa en el pitjor lloc de tots el PP, que fins i tot
com a partit ha estat condemnat per corrupció, i és l’únic partit europeu que
té una condemna tan contundent . Per la quantitat i la qualitat dels implicats,
per les quantitats defraudades i pels esforços emprats per salvar els caradures
més notoris de la confraria popular són uns personatges aberrants; també
destaquen pel pobre nivell intel·lectual .i, sense cap dubte, per la profunda
incidència que han tingut en el descrèdit de l’Estat en Europa. Si que és
veritat que d’on no hi ha res, res no en raja i d’uns encefalogrames
pràcticament plans, tampoc. Per altra part reconeixem la correctíssima reacció
del PSOE, expulsant del partit el ja tristament famós diputat per
Fuerteventura. És el model que haurien d’acceptar seguir tots els partits i que, fins i tot, s’hauria
d’incorporar a la Constitució: dimissió rotunda i inapel·lable dels dolents i
prohibició que cap d’ells siga “emparat” per cap mitjà de comunicació
públic o privat. Uns senyors i senyores
de tan baixa qualitat moral no mereixen cap tracte de favor.
És evident que el mal
comportament de qui fou cap de l’Estat, a títol de rei franquista, el rei que
hagué (pronuncieu ka gué) és un
enorme obstacle perquè l’Estat recupere la salut malmesa i cap crèdit. La
família que ha heretat el mando serà
qui més patirà per la seua culpa i sembla que el mateix rei demèrit ha
confessat als amics que no veu la neta investida de reina. El seu enorme mal
exemple a tots els nivells és una invitació permanent a que qui puga fer el
mateix que ell, ho faça. Per exemple (per mal exemple, volem dir), si
s’atreveix a treure la seua fortuna, amassada ja sabem com, i endur-se-la a Abu
Dhabi, per quina raó no han d’intentar-ho altres? Per exemple, els de
Ferrovial, que han dut l’empresa als Països Baixos, sense cap escrúpol han fet com el rei franquista.
Tenim un economista i
polític en aquest fòrum, que no vol que diguem el nom per si el renyen en el
seu partit, que opina que una cosa que no marxa bé a Europa és que hi hagen
paradisos fiscals europeus com són Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos.
Opina que s’hauria de regular el tema i que la pressió fiscal hauria de ser la
mateixa a tots els estats, impedint que cap empresa puga evadir les seues
obligacions fiscals i tributàries i encara més si aquestes empreses han rebut
ajuts econòmics d’Europa, a través dels respectius estats. Ho fan per pagar menys impostos i això és rebutjable i indignant. És el
mateix cas que passa en les autonomies i regions,, on casos com el de Madrid,
autèntic paradís fiscal dintre de l’Estat espanyol, s’haurien de prohibir.
Seria fàcil si per llei s’obliga a que totes les empreses paguen els impostos
on tinguen l’activitat real i no “la seu social”, perquè traslladar-se on es
paga menys és el mateix que evadir impostos. La CEOE protestaria perquè
en realitat totes les empreses volen pagar menys i, aixó sí, rebre més ajuts
que ningú en casos crítics, com fou el cas de la banca espanyola, que no han
tornat ni un cèntim dels mils de milions que reberen de l’erari públic. També
seria important igualar els impostos a tota Europa, perquè fos igual treballar
a un país o a un altre. I, evidentment, també s’haurien d’igualar els
salaris...
És evident que els qui participem en aquest fòrum electoral, cap ni un
tenim futur fent diners, ens comenta el jove economista. Som uns utòpics, ens
diu. Empar Saragossà, que se sent més anarquista que altra cosa. i tan
anticlerical i per això ens recorda que l’església catòlica continua rebent un
tracte especial per part de l’Estat i que continuen mantenint les propietats
immatriculades al seu nom amb una simple declaració del bisbe i que moltes de
llurs propietats continuen exemptes de pagar cap impost, per decisió de Franco
primer i d’Aznar, després. Què hi ha de la intervenció del Papa en aquest tema?
Res! I sols faltava saber les implicacions de la policia i de la Guàrdia Civil
en els casos de corrupció, com en el cas canari que hem sabut aquests dies
Avui acabarem una mica més
aviat no sense lamentar que encara no coneixem el que ofereixen els partits.
Sols sabem que EU i Podem continuen parlant, cosa que pot ser un mal assumpte
si no es donen pressa, no els passe com a Andalusia. A Silla coneixem alguns
caps de llista, però no tots; el cap socialista serà l’actual Zaragozà;. Els de
Vox, segons uns presentarà llista i segons altres, no, i fns i tot un destacat
membre de l’extrema dreta opina que amb l’alcalde actual estan ben servits i que
el votaran, quina catàstrofe per als social-zaragozanistes, encara que ells
creuen que no; els altres socialistes no estan d’acord amb Zargozà però
prefereixen callar i veure-les vindre, Raquel Sanchez serà la candidata de
Compromís i l’única dona cap d’una llista.. No sabem res dels Verds, ni
si hi haurà cap llistaa ciutadana. Sobre el PP ens diuen que Natxo Ventura és
el candidat ideal. Felicitem totes les decisions democràtiques i de
moment i fins que no apareguen els “papers” i els llegirem no donarem cap
opinió.
