EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

  4 articles del Fòrum electoral, publicats a SAÓ, delm 10/1/2023 al 6/3 de 2023

FÒRUM ELECTORAL 8

PER MENTIR CAL SABER-HO FER

 

Empar Saragossà i Josep L. Pitarch

SAÓ 10/1/2023

 Solament els que saben mentir bé, sense que se’ls note i sense que els puguen descobrir en l’operació, poden atrevir-se a fer-ho i sinó, és millor que callen. A més a més, cal ser intel·ligent, tenir sang freda i una cara dura considerable per a posar-s’hi. En la classe política, com en tots els estaments i professions, n’hi ha de tot, des dels mentiders gairebé perfectes als aprenents que pràcticamment queden al descobert només comencen a actuar. Posem uns exemples dels primers, dels més fàcils de recordar i més perillosos, com el trio de presidentes madrilenyes, l’Aguirre, la Cifuentes i l’Ayuso. Fantàstiques i divines elles i no sols per les mentides que deien o per l’elegància d’alguna pispant cremes del supermercat. Creiem que de les tres és l’Ayuso la qui ha superat les altres dos. També han hagut ministres que s`han lluït mentint, com la Cospedal. el Trillo, el Wert, la Mato, aquell llarguerut canari que fou qui organitzà tot el merder de les elèctriques i les gasístiques i ningú en diu res, el mateix Fraga, el portaveu Hernando. I encara més amunt de l’escalofó, els qui s’enduen la palma d’or són el rei demèrit, l’Aznar i Felipe Gonzàlez. Raxoi el que tenia era mala pata, fins i tot quan mentia. A tots ells, entre molts més, finalmente els han acabat agafant mentint, perquè malgrat que “s’agafa primer un mentider que un coix”, els qui hem mencionat són els de més pata negra. I un apunt tractant-se de persones que van a missa: totes les mentides són pecat, segons els Manaments de Déu, i sembla que s’obliden amb molta facilitat i, a més a més, encara pequen el doble aquests polítics de dretes, quan juren que faran bondat i defensaran la Constitució, perquè és un jurament que incompleixen, o siga que és un jurament en fals, de mentida i per això hi ha un refrany molt convenient que diu que “quan un polític jura, mentida segura”. L’amic Pep Cunill, que participa en aquest forum des d’Alacant, ens fa una pregunta, que és un dilema: què és pitjor, un polític mentider o un polític lladre? Una sentència popular dóna la solució: ”pitjor és el mentider que el lladre”, perquè el lladre pot tenir un repent i penedir-se’n, retent el que ha furtat o pagant el dany i aleshores el confessor el pot perdonar, però el mentider, ¿com podem controlar l’abast de les seues mentides i el mal que hagen fet ?

 I amb aquesta llarga reflexió comencem el fòrum nº 8, que avui dediquem precisamente a les mentides dels polítics. Empar Saragossà diu que no s’explica que la gent siga tan ingènua que es creu tot el que diuen aquests paios. I s’ho pregunta pensant en la gent més precària de la societat, els amenaçats de ser desnonats del pis on viuen, els qui treballen per uns sous de misèria i no poden ni arribar a finals de mes, els qui han de triar entre escalfar la casa o menjar, perquè no poden fer les dues coses.... Com és possible que el lumpen de la societat, a penes sobrevivint com sobreviuen, com es possible que donen credibilitat a partits i a polítics mentiders, molts del quals han estat condemnats per corrupció, que els prometen solucionar-los la vida i que quan manen no fan res per ells?

 Per això, Empar opina que els partits que es consideren progressistes d’esquerra, els socialistes; els de la nova esquerra d’Unides Podem; els nacionalistes i sobre tot els independentistes, és urgent que donen la batalla de manera clara i contundent, contra la hipocresia dels xoriços i dels mentiders, patriotes i constitucionalistes de pacotilla. Que aprenguen de Lula més que de molts líders de la internacional socialista. O siga que la feina a què s’han de comprometre aquests polítics d’esquerra, és a denunciar cada mentida que llance la dreta, les han de desbaratar totes i immediatament; Empar diu que els falta agilitat a fer-ho, que de vegades semblen de mata morta. Ara mateix i per exemple, la dreta continua insistint que els qui no volen solucionar el tema del Consell General del Poder Judicial són els socialistes i aquests han explicat que és el PP qui no ho vol. ¿Quina opinió té moltíssima gent, moltíssima, d’aquest enfrontament? Empar assegura que ha preguntat per la Marina Alta i que la majoria li ha contestat que ningú dels dos partits, ni el PP ni PSOE, volen arribar a un acord sinó que sols es disputen qui té la majoria en aquest Consell, que hauria de ser neutral.

 Pep Hervàs comenta la informació de la premsa que enguany van a judicar a molts polítics del PP, a Zaplana i a Rus entre gairebé un centenar més, pels delictes que cometeren quan manaven. Ara veurem pràcticament per què volen els del PP continuar mantenint la majoria en el CGPJ, perquè necesiten controlar els jutges i nomenar-los de la seua corda i que jutgen indulgentment els seus confiares. Per això boicotegen durant més de tres anys la renovació del Consell i el nomenament de nous jutges. No és possible que aquests il·lustres delinqüents puguen obtenir penes suaus o eixir de la pressó abans d’hora....

 La conclusió és que els partits progressistes necessiten millors comunicadors, més Yolandas Diaz per entendre’ns, que siguen clars en llurs explicacions. Per aixó suggerim que els partits progressistes organitzen cursos accelerats d’oratòria, que és com s’ha dit al llarg de la història a saber parlar i fer-se entendre, i igualment cursos accelerats d’escriptura política. Saber parlar bé i saber escriure bé ha de ser una obligació per a tots els líders polítics. Empar conta que ha tingut ocasió de veure un poc d’un ple municipal de Silla, i l’oratòria de l’alcalde li semblava lamentable, no l’entenia i l’hagué de sobreentendre, cosa que és molt perillosa, que cadascú entenga els polítics de manera distinta. Tampoc li agradà el seu despotisme i prepotència, tractant d’humiliar el regidor d’EU i la regidora de Compromís, i encara pitjor quan s’autoelogiava, com si no tinguera una iaia per a fer-ho. Creu que alguns polítics empren una oratòria equivocada i contraproduent si després de les properes eleccions s’han de recompondre pactes progressistes, perquè no creu que els socialistes ni ningú en solitari obtinguen els mateixos resultats que en les anteriors eleccions.

 

 

 FÒRUM ELECTORAL 9

 

ASPIRANTS A LA MONCLOA: AVUI, FEIXÓO

 Empar Saragossà i Josep L. Pitarch

SAÓ  28/1/2023

 En el Fòrum Electoral passat (8è) aprovàrem la proposta d’Empar Saragossà perquè “els partits que es consideren progressistes d’esquerra: els socialistes, les podemites unides, els de Sumar, els nacionalistes i sobre tot els independentistes, haurien de donar la batalla i de manera contundent, contra les mentides de la dreta i l’extrrema dreta, desmentint-les immediatament i de manera rotunda, en definitiva que haurien de ser més actius i no tan de mata morta com semblen. Ara mateix i per exemple, la dreta continua insistint que els qui no volen solucionar el tema del Consell General del Poder Judicial són els socialistes i aquests han d’explicar millor que és el PP els qui no volen la renovació dels jutges, perquè volen continuar manipulant els seus nomenaments”. Quina opinió té moltíssima gent sobre aquest enfrontament? Empar ha preguntat per la Marina Alta i la majoria de la gent li ha contestat que ningú dels dos partits, ni el PP ni PSOE, volen arribar a cap acord sinó que sols es disputen qui té la majoria en aquest Consell, que hauria de ser neutral. Aprovàrem la proposta d’Empar.i la publicàrem a SAÓ i hem vist amb satisfacció que els socialistes ja l’han feta seua; tampoc és la primera vegada, cosa que vol dir que llegeixen la revista SAÓ i que analitzen les nostres reflexions i millor per a ells i per a tots. Fa uns mesos ja passà que Dani Mateo, referint-se al rei emèrit li va dir rei demèrit, que era una idea també de Pitarch. Un excapellà, que no vol que diguem el nom, ens confirma com es va estendre entre el clero actiu i el passiu, la proposta de rebatejar el cardenal Cañizares com Canyissars: “entre nosaltres és així com el coneixem”, ens diu. Ja se sap que els capellans de la corfa amarga i els qui han penjat la sotana o excapellans són molt intel·ligents, Els felicitem a tots pel nomenament del bisbe Benavent, amb qui faran bona lliga, més que amb Canyissars, segur.

 Com els polítics  ja estan en campanya electoral, especialment els peixos grossos dels partits més grossos, ja ens tenen a tots marejats. La dreta aposta fort per a fer fora els socialistes i aliats i han col·locat Feixóo, a veure si li va millor que li anà a Casado, que, per cert, s’ha esfumat com les ànimes en pena, pobre xic. Pitarch va escrivint en els seus articles al Levante que aquest gallec tampoc arribarà a la Moncloa, perquè només pel fet que vagen donant per bo el necessari pacte amb VOX, està perjudicant-los greument; a Europa se’n fan creus i ací el que queda de Ciutadans ja han manifestat que fugen d’anar del bracet amb Feixóo, cosa que no vol dir que no pactarien amb ell, suposem. Ara, però, Feixóo i l’Ayuso ja han tastat el pastís enverinat que són els energúmens trumpistes i bolsonaristes i ja han vist que no són de fiar. Com és que no els coneixien millor, si a molts d’ells els tenien afiliats i alguns vivien d’un xiringuito que els havien muntat ells mateix (l’Aguirre a Abascal, per exemple). Els voxistes han deixat claríssimament demostrat que aspiren a un Estat feixista, que és el que són. A més a més, són anticonstitucionalistes i no accepten que Espanya siga un estat d’autonomies, sinó que volen un estat únic, amb un govern únic, unes lleis, una llengua i una religió iguals per a tots. I són homòfobs, masclistes, racistes i més franquistes que els populars... Pactar amb VOX, doncs, és complicar-se la vida, però Feixóo i tot el PP han decidit jugar amb el risc de cremar-se, així que jugaran amb aquesta gent, que és com jugar amb el foc i ja se sap que qui juga amb foc es pixa en el llit.

 Feixóo comptava amb tot aquest merder? Sabia on s’hi posava? No s’explica que essent tan intel·ligent i tan cautelós com el pinten, acceptara substituir Casado i per aclamació, com si els compromissaris hagueren tingut una revelació. Se sap, però, que orquestrà amb l’Ayuso carregar-se Casado i repartir-se el pastís. Per altra part i contràriament al que diuen els seus panegiristes, que el pinten d’home conciliador i prudent, creiem que és més temerari que altra cosa i que va pel món (per l’Estat espanyol i para, que no sap ni una papa d’anglès) sense mirar ni on xafa, com si caminara amb els ulls tapats i ja se sap que ulls que no veuen, caguerada que xafen. Això és el que va xafant, encara que també és descarat i té resposta per a tot, cosa que demostra que més que intel·ligent és astut com les raboses, amb reaccions de gata acorralada. I un altre problema, també de falta de precaució, és no saber amb qui s’ajunta i per això hi ha unes fotografies que el comprometen navegant amb el iot d’un famós traficant de drogues gallec. Quan li ho varen retreure féu com sant Pere i negà que tinguera res a veure amb el narcotraficant. Feixóo és així.

 De totes les improvisacions d’aquest gallec espavilat, que encara no supera Raxoi en donar respostes contradictòries i increïbles, al temps que vàcues, però que acabarà superant-lo, perquè aquell era tímid i aquest és més agosarat, de totes les respostes més cèlebres els valencians i valencianes recordarem que li preguntaren per Camps, quan el rebombori dels vestits que li regalaven. Feixóo va donar una resposta que és un compendi de la història del PP: “el que ha pasado es que Paco ha tenido mala pata y lo han pillado” (no és textual); o siga, que el problema de Camps és que l’havien pillado, quina mala pata, volent dir que si haguera tingut la sort d’altres en lloc de mala pata, ningú l’hauria enxampat, o siga que el crim era tenir mala pata, no la corrupció d’haver acceptat els vestits. Que Déu ens agafe confesats si guanya aquest personatge + VOX.

 

 

Fòrum electoral 10

 

PENSA  MAL  I  ENCERTARÀS

Publicat a Saó el 21de febrer de 2023

 Després de passar per la corresponent tanda de refredats, mals de panxa, moquejades, tosseres  i tossines  amb que l’arribada de l’hivern, irregularment retardat, ens ha colpit, hem pogut reiniciat els fòrums electorals que Empar Saragossà i jo ens havíem proposat i als quals invitàvem a participar qui volgués, directament o  on line. Mentrestant, els partits no  han parat ni per a  recuperar l’alè i continuen llançats, la dreta contra l’esquerra, els primers a recuperar el poder i l’esquerra a mantenir-lo. Nosaltres ja ens hem manifestat a favor que siga el pacte socialista-comunes-esquerra i els independentistes els qui puguen  continuar l’experiència iniciada aquesta darrera legislatura, amb els pactes sorprenents, però eficaços, coneguts com de progrés. I també a favor que la dreta i l’extrema dreta franquistes continuen porgant els seus pecats en el seu calvari opositor. Ens assalta el dubte, però, que per qüestions més personals o, pitjor encara, més de partit que ideològiques, es puguen frustrar aquests pactes de progrés i, amb això, també les il·lusions i esperances dels milions de ciutadans i ciutadanes que hem patit, i no volem continuar patint, la ignomía de la història d’aquest Estat, segrestat durant anys  i segles, per les forces reaccionàries,  clericals i caciquils que culminaren amb el cop d’Estat de Franco. Els pobles ibèrics (Portugal també) necessitem temps perquè fructifique una justícia social de debó, que encara no gaudim amb plenitud.

 En la sessió 10  del Fòrum, de 21 de febrer, que és la que ara ressenyem, hem tingut l’oportunitat de comptar amb les informacions i les idees d’un jove polític d’unides-podem, d’un poble de l’Horta Nord, que ens ha demanat que no vol que l’identifiquem encara; participa, doncs, a títol personal i per l’amistat que té amb Empar Saragossà, amb la qual ha treballat en un institut de la Marina. És un jove que aparegué en la política durant el magnífic esclat de la primavera de 1914, en el naixement de Podem i des de llavors hi milita. Coneix doncs tota la història d’aquest  partit de l’esquerra espanyola i actualment sap tots els pormenors i els maldecaps que tenen a l’organització. Ens explica el que sap del projecte de Pablo Iglesias per a posar  imminentment en marxa una televisió on-line. Ens explica que aquest projecte és, per a ell, el més important en què s’està treballant, perquè ací tots tenen els seus mitjans propis, l’extrema dreta, el PP, el PSOE, els partits nacionalistes, l’església, el taurins i els caçadors, etc. i els únics que no tenim uns mitjans des dels quals poder explicar els nostres propis relats som  l’esquerra de l’esquerra dels socialistes.

 En la comarca en la qual treballa i viu, l’Horta nord, ja hi ha alguns pobles on s’han tancat acords entre Podem i  Esquerra Unida i no ha hagut massa problemes per a la confecció de llistes. En aquest sentit ens pregunta si sabem com van els acords a Silla. No ho sabem, però ens comprometem a preguntar-ho. Ell creu que el nº 1 li ha de correspondre al candidat d’Esquerra Unida, si vol, i el 2 al de Podem, això preferentment, però també pot ser perfectament possible al revés; rtealment hauria de ser l’opció més positiva i útil. En cada poble ja s’ho faran, però el que no pot passar és que, com a Andalusia, que uns per altres s’arribe tard. Diu que els col·lectius  de la seua comarca veuen amb bons ulls Iolanda Díaz, encara que ell, personalment, no entén perquè no es presenta ja en les properes eleccions. També pensa que Irene Montero ha dut massa al límit el tema de la Llei de “sols sí és sí”, cosa innecessària i que a confós molt la gent, perquè el triomf  hauria estat, de tota manera, per a Podem i que la falta d’experiència per a mirar a la llarga i no tan sols a la curta els ha fet prendre una posició massa arriscada.

 Parlem sobre la importància de l’experiència en política, que tots els polítics responsables haurien de tractar d’entendre. Precisament alguns dels errors comesos al cap dels 10 anys de vida de Podem s’haurien pugut evitar amb un poc més d’experiència. Empar diu que els vots s’aconsegueixen no sols a base d’altes dosis d’ideologia sinó també amb les dosis suficients de pragmatisme i que, perquè et voten, no fa falta que la gent  estiga totalment sabedora de tot el pensament dels partits que voten, sinó, al menys han de saber i de manera inquívoca les coses que li poden ser més útils i interessants. Segueix explicant que quan més èxit ha obtingut Compromís a Silla és quan la gent ens ha vist defensant els seus interessos  com “no volem la pista per les Eres” ; o la defensa del camp;  o el problema de les inundacions...

 Jo afegisc que encara hi ha una altra qüestió i és  saber distingir el que són interessos generals del poble, o d’amplis sectors del poble i de la societat, del que són interessos particulars dels individus, clubs i confraries... La diferència entre una actitud i una altra és la que explica que una siga més democràtica i l’altra més populista.  Un govern no pot ser qualificat de millor o pitjor, de més o menys democràtic per la quantitat d’ajuts o de “treball” que  dóna als qui voten el partit del govern, sinó pel fet que el treball se li done a qui més el necessita, sense demanar-li a ningú el vot a canvi. D’aixó la gent se’n dona compte. Aleshores, Empar conta que no fa molt vingué al poble pel matí i anà a la plaça, on hi havia una colla de joves vestits de treballadors de l’ajuntament, al voltant de les noves  jardineres i atenent l’alcalde que donava explicacions. Estaven enfront dels bars i tothom mirava l’escena. Preguntí que passava i un amic de mon pare, ja d’edat avançada m’ho explicà amb la seua ironia: “aixó és l’alcalde que perquè el voten, dóna feina a fills de gent que sap que controlarà i el votaran...”  El tio Roberto sempre em deia el mateix “dels polítics sigues mal pensat i encertaràs”.

 

 Fòrum electoral 11

 ESPANYA  ÉS  DIFERENT  I  ÚNICA

 

Josep L. Pitarch i Empar Saragossà

SAÓ 6/3/2023

 Després de les primeres reflexions d’Empar Saragossà, amb què sol escalfar-nos a l’inici  de cada sessió del fòrum, no tenim cap dubte a reconèixer-.li que té raó i que Espanya és diferent de tots els estats europeus, i única en el pitjor sentit, i en això consistirà la famosa marca hispànica de Josep  Borrell; per tant, en el concert mundial, nosaltres toquem uns tristos i folklòrics instruments: les panderetes, les castanyoles i els ferrets. Empar ens encoratja a dir-les ben grosses, ara que s’està animant el cotarro electoral. Som definitivament a les portes de les eleccions, però, quan els partits haurien d’estar avançant propostes positives i creïbles, perquè el veïnat vaja fent-se la idea del que ha de votar a finals de maig, es dediquen a emmerdar l’aire que respirem amb el tuf  nefast de la corrupció que atribueixen els uns contra els altres. Merda per a tots, és la consigna.  El “principal” partit de l’oposició al govern, que és el PP, que té oberts tot un seguit de casos judicials, en lloc d’ajudar la justícia perquè faça via i acabe amb el calvari judicial, que està erosionant-los, el més aviat possible, ha posat en marxa l’estratègia dels ventiladors perquè la pròpia merda es mescle amb l’aliena i semble que tothom és igual. I tothom no és igual.

 Un balanç dels casos de corrupció de cada partit deixa en el pitjor lloc de tots el PP, que fins i tot com a partit ha estat condemnat per corrupció, i és l’únic partit europeu que té una condemna tan contundent . Per la quantitat i la qualitat dels implicats, per les quantitats defraudades i pels esforços emprats per salvar els caradures més notoris de la confraria popular són uns personatges aberrants; també destaquen pel pobre nivell intel·lectual .i, sense cap dubte, per la profunda incidència que han tingut en el descrèdit de l’Estat en Europa. Si que és veritat que d’on no hi ha res, res no en raja i d’uns encefalogrames pràcticament plans, tampoc. Per altra part reconeixem la correctíssima reacció del PSOE, expulsant del partit el ja tristament famós diputat per Fuerteventura. És el model que haurien d’acceptar seguir  tots els partits i que, fins i tot, s’hauria d’incorporar a la Constitució: dimissió rotunda i inapel·lable dels dolents i prohibició  que cap d’ells  siga “emparat” per cap mitjà de comunicació públic o privat. Uns senyors i senyores  de tan baixa qualitat moral no mereixen cap tracte de favor.

 És evident que el mal comportament de qui fou cap de l’Estat, a títol de rei franquista, el rei que hagué (pronuncieu ka gué) és un enorme obstacle perquè l’Estat recupere la salut malmesa i cap crèdit. La família que ha heretat el mando serà qui més patirà per la seua culpa i sembla que el mateix rei demèrit ha confessat als amics que no veu la neta investida de reina. El seu enorme mal exemple a tots els nivells és una invitació permanent a que qui puga fer el mateix que ell, ho faça. Per exemple (per mal exemple, volem dir), si s’atreveix a treure la seua fortuna, amassada ja sabem com, i endur-se-la a Abu Dhabi, per quina raó no han d’intentar-ho altres? Per exemple, els de Ferrovial, que han dut l’empresa als Països Baixos, sense  cap escrúpol han fet com el rei franquista.

 Tenim un economista i polític en aquest fòrum, que no vol que diguem el nom per si el renyen en el seu partit, que opina que una cosa que no marxa bé a Europa és que hi hagen paradisos fiscals europeus com són Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos. Opina que s’hauria de regular el tema i que la pressió fiscal hauria de ser la mateixa a tots els estats, impedint que cap empresa puga evadir les seues obligacions fiscals i tributàries i encara més si aquestes empreses han rebut ajuts econòmics d’Europa, a través dels respectius estats. Ho fan per pagar menys impostos i això és rebutjable i indignant. És el mateix cas que passa en les autonomies i regions,, on casos com el de Madrid, autèntic paradís fiscal dintre de l’Estat espanyol, s’haurien de prohibir. Seria fàcil si per llei s’obliga a que totes les empreses paguen els impostos on tinguen l’activitat real i no “la seu social”, perquè traslladar-se on es paga menys és el mateix que evadir impostos. La CEOE protestaria perquè en realitat totes les empreses volen pagar menys i, aixó sí, rebre més ajuts que ningú en casos crítics, com fou el cas de la banca espanyola, que no han tornat ni un cèntim dels mils de milions que reberen de l’erari públic. També seria important igualar els impostos a tota Europa, perquè fos igual treballar a un país o a un altre. I, evidentment, també s’haurien d’igualar els salaris...

 És evident que els qui participem en aquest fòrum electoral, cap ni un tenim futur fent diners, ens comenta el jove economista. Som uns utòpics, ens diu. Empar Saragossà, que se sent més anarquista que altra cosa. i tan anticlerical i per això ens recorda que l’església catòlica continua rebent un tracte especial per part de l’Estat i que continuen mantenint les propietats immatriculades al seu nom amb una simple declaració del bisbe i que moltes de llurs propietats continuen exemptes de pagar cap impost, per decisió de Franco primer i d’Aznar, després. Què hi ha de la intervenció del Papa en aquest tema? Res! I sols faltava saber les implicacions de la policia i de la Guàrdia Civil en els casos de corrupció, com en el cas canari que hem sabut aquests dies

 Avui acabarem una mica més aviat no sense lamentar que encara no coneixem el que ofereixen els partits. Sols sabem que EU i Podem continuen parlant, cosa que pot ser un mal assumpte si no es donen pressa, no els passe com a Andalusia. A Silla coneixem alguns caps de llista, però no tots; el cap socialista serà l’actual Zaragozà;. Els de Vox, segons uns presentarà llista i segons altres, no, i fns i tot un destacat membre de l’extrema dreta opina que amb l’alcalde actual estan ben servits i que el votaran, quina catàstrofe per als social-zaragozanistes, encara que ells creuen que no; els altres socialistes no estan d’acord amb Zargozà però prefereixen callar i veure-les vindre, Raquel Sanchez serà la candidata de Compromís i l’única dona cap d’una llista.. No sabem res dels Verds, ni si hi haurà cap llistaa ciutadana. Sobre el PP ens diuen que Natxo Ventura és el candidat ideal. Felicitem totes les decisions democràtiques i de moment i fins que no apareguen els “papers” i els llegirem no donarem cap opinió.