EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

 

Fòrum electoral 12

 

LA QÜESTIÓ ÉS QUE PARLEN D’U

Empar Saragossà i Josep L. Pitarch

 

No ha estat per gust ni per vici, sinó per un sacrifici, com deia certa senyora, que hem estat veient el debat de la moció de censura de VOX, parapetats darrere de Tamames, contra Pedro Sanchez (decidme Pere, digué un dia a Barcelona). Opinem que la moció (la segona que presenten els fatxes) ha estat una miserable paròdia parlamentària de l’extrema dreta, una burla, una pèrdua de temps, etc. Al fòrum coincidim que no s’havia d’haver produït aquesta moció i que el reglament del Congrés hauria de  prohibir expressament que si ningú vol presentar mai cap moció de censura contra el govern haurà de justificar que compta amb els suficients vots perquè prospere. Ja s’ha acabat aquesta paròdia, però si hem de fer alguna valoració és que, com pensa el govern, qui l’ha guanyada és el president del govern i Iolanda Díaz. I qui l’ha perduda és l’extrema dreta i la titella de Tamames. Abascal, a més a més, com és tan curt i no dona per a molt, havia imaginat que la seua moció li sentaria molt mal a Feixóo, com així ha passat, però no per ell, sinó pels circumloquis que han emprat Sanchez i Iolanda denunciant el pacte final que es produirà entre els dos partits franquistes, malgrat que el PP s’haja abstingut. Tot, però, ha estat un teatre de baixa qualitat o un vodevil segons Errejon.

 Així és que aquesta paròdia de moció de censura es pot considerar com un acte electoral, segons alguns partits. Que vagen alerta els nostres, però. Les eleccions han d’assegurar que guanyaran els partits de progrés (PSOE, Unides Podem, Sumar, les esquerres minoritàries i els independentistes) i en les tres eleccions que venen, municipals, autonòmiques i generals, perquè s’han de completar els projectes iniciats i se n’han de projectar els que s’han quedat pendents. I on hi hauran els majors problemes és precisament internament en el si de l’ala esquerra i no en el camp de batalla. Els majors problemes es plantejaran en dos focus: el primer, en el si del socialisme, perquè les grans patums hauran de convèncer-se  que s’han de tragar la gent que tenen a la seua esquerra i especialment els independentistes. Si no poden digerir-los que prenguen bicarbonat, però que callen i que vagen alerta amb el que fan en les respectives demarcacions, no siga cosa que els castellano-manxecs, els extremenys i els aragonesos hagen de formar pactes també, si volen governar a les respectives demarcacions.

 El segon focus problemàtic està en la dicotomia entre les podemites i les iolandistes que han de resoldre el més aviat possible; si continuen amb les recalfades que tenen actualment i els zels, que sàpiguen que ho posen tot en perill. Xiques, si hi ha feina per a totes, perquè  discutiu? En açó, ahir mateix Sanchez donà un bon exemple, cedint-li protagonisme a Iolanda i aquesta mateix defensant la gestió d’Irene Montero i de Ione Belarra...  Al fòrum coincidim a creure que cal aprofitar el protagonisme de Iolanda, que ja s’ha vist que té oratòria i dialèctica i que sap donar joc per a totes i que és molt coneguda en tot l’Estat. Creiem fermament que aquesta és l’actitud més profitosa i més d’esquerres i ja ho demostràrem quan acceptàrem el protagonisme de Mònica Oltra. En política hom ha de fer sempre el que més convinga a tots i no el que més li convinga a u.

 Amb aquestes reflexions hem acabat el fòrum actual, el 12, i ens n’anem a descansar perquè la trista i ja famosa moció del professor Tamames i VOX, malgrat que l’han guanyada els nostres, ens ha deixat el disgust de veure una persona de 90 anys duta al circ que han muntat cinquanta dos energúmens franquistes. La vellesa és terrible sobre tot per als vells que no acceptem que ja no saben el que sabien, que ja no aguanten el que aguantaven. Empar diu que Tamames li recordava aquell papa polac i d’extrema dreta, Joan Pau II, a qui mig morint-se encara el duien amunt i avall. Tots lamentem el trist paper de Tamames que si volia que encara es parlara d’ell ho ha fet tan malament que se’n parlarà, però per a mal. Pitjor serà per als promotors voxistes, que són els qui han fet i repetit un ridícul absolut, però d’on no hi ha no en raja, que és com dir que d’on no hi ha vi no n’ix ni una gota.