aRTICLES PUBLICATS A levante emv ENTRE EL 10/1272022 I EL 4/3/2023
ELS INDEPENDENTISTES SALVEN L’ESTAT
Josep L. Pitarch
LEVANTE 10/12/2022
Fa uns dies escrivírem sobre les desunions, derivacions, clonacions, redefinicions... en unides i en comunistes, o siga a l’esquerra del PSOE. Avui opinarem sobre el mateix, però referint-nos als partits independentistes/nacionalistes que estan discutint qui és més tot això, o siga personalismes estèrils. A Catalunya, políticament no passa exactament igual que al País Valencià o a les Illes, però en essència, si; curiosament, sols coincidim en què tots treiem el son als espanyols. Calvo Sotelo ja digué que “Espanya, antes roja que rota”, perquè del marxisme es podia eixir, deia, però que si ningú aconseguia la independència, seria per sempre; es referia als bascos i als catalans, perquè els altres estàvem en bàbia. Durant la República bascos i catalans aconseguiren un poc d’autonomia i prou. A continuació, Franco ho fulminà tot, afusellà i tancà els qui no pogueren fugir, en una guerra i postguerra incivils que guanyà ell, amb l’ajuda de Hitler i Musolini i la coartada de l’església.
Finalment morí el nefast dictador, vingué la democràcia i s’aprovà una Constitució. En aixó tingueren molt a veure els nacionalistes que perduraven i els comunistes; tots plegats havien estat fent el que pogueren contra Franco i ara, amb un sentit de l’interès col·lectiu que no tenien els franquistes guanyadors, pactaven amb ells i amb la dreta moderada, amb els socialistes i amb els exiliats, per a confeccionar una Constitució, on haguérem de fer tantes concesions que el que isqué d’aquell esforç no agradà a moltíssima gent que no la votàrem, especialment al País Basc i Catalunya. Tots els franquistes tampoc l’acceptaven, com Aznar que féu campanya en contra.
El balanç d’aquesta Constitució és decebedor per als nacionalistes/independentistes, encara que, malgrat això, hem fet possibles els governs d’Aznar, de Felipe González, de Zapatero, de Pedro Sànchez... Vist amb perspectiva, doncs, hem fet pels espanyols exactament el contrari del que ells han fet per nosaltres i per això devem acceptar, definitivament, que hem fet l’idiota. I precisament quan devem pensar això, tenim els nostres partits nacionalistes/independentistes més separats que mai, especialment a Catalunya i per això creiem que Puigdemont, Junqueras, Borràs, Aragonès, fins i tot la CUP, farien molt bé si reflexionaven i deixaven les elucubracions per a més tard. Pel que fa als valencians, Més Compromís ha de mantenir la força política que té actualment i no han d’haver iniciatives disgregadores. A les Illes i Euskadi, més o manco, passa el mateix...
SÓN DOLENTS I MOLT BEATS
Josep L. Pitarch
Levante 7/1
En la novel·la electoral que viurem enguany, jo sé que Feixóo farà figa i no arribarà a la Moncloa, pobre home. Ho farà Sanchez, repetint els pactes amb podemites i independentistes, malgrat el que diguen algunes enquestes d’encàrrec. Les enquestes són futils i una prova és que unes altres donaven i donen Sánchez de guanyador. I són tan poc de fiar com els auguris dels arúspexs romans que obrien els ventres dels animals i hi llegien el que passaria per voluntat dels déus. I per què encarreguen aquestes enquestes tan infiables els del PP, si en pocs mesos seran paper mullat? Per influir en l’opinió dels ciutadans i fer que els voten, per això inverteixen tants diners. A més a més, dir el que farem a mig any vista és com dir quina tensió arterial tindrem, perquè en aquest cas, un ensurt sobtat, un contratemps, poden fer apujar o abaixar la tensió i les enquestes també, un escàndol, una posada de pota ben grossa, el descobriment d’una xoriçada i tot canvia, la gent s’ho repensa i nyaca. El que passarà sols ho pot saber el Nostre Senyor, però com no l’hi ha, tampoc serveixen de res les pregaries del clero més fatxa i dels addictes de la dreta i l’extrema dreta, que són gent, a més de dolenta molt beata.
En aquest sentit, els escàndols persegueixen el PP i no poden evitar que aquest any electoral coincidisca amb la major quantitat de vistes judicials contra ells per tots els casos de corrupció de què viuen (mireu l’alcaldessa de Marbella, que l’han pillada cagant). VOX no té judicis a la vista, però ja és un escàndol en si mateix. A ambdós partits els perjudica enormement els vincles que mantenen amb feixistes com Bolsonaro, Trump, Órgan, Putin…
I què passa en les files socialistes-podemites-independentistes? Ningú no pot oblidar que Sanchez, que ja és president de la Internacional Socialista, tindrà la presidència europea precisamente en plenes eleccions, havent controlat la inflació, la renovada pandèmia, aconseguit l’excepció ibèrica amb Portugal i col·laborat eficaçment en la guerra d’Ucraïna. Les esquerres ibèriques han guanyat molt de prestigi i s’identifiquen millor amb Biden, Lula. Zelenski, el Papa Francesc... Així, el que han de fer aquests partits és evitar escàndols innecessaris i estúpides guerres internes, fugint dels atacs de banyes i dient sempre la veritat, com unes bones xiques i xics...
QUÈ ES PENSAVA FEIXÓO?
Publicat a Levante-EMV el 21-01-223
A mi em passa com a Madina i també tinc un amic en el PP, M. Martí , a qui dedique aquesta columna, escrita a trenc d’alba, un dia ventós i fred. Estic, doncs, fotut pel mal temps, però sobre tot indignat pel que diré. Primer que res, però, explicaré que galleguitze el cognom de Feixóo, com abans feia amb Raxoi: perquè si presumeixen de gallecs els pertoca escriure en gallec els seus cognoms i no ho fan. Als gallecs els passa com a nosaltres, que també ens castellanitzaren els cognoms i els topònims. Jo, en venjança i sistemàticament, nacionalitze tots els cognoms i topònims que no siguen castellans i ho faré mentre l’Estat persistisca en la nostra espanyolització forçosa. Per cert, també ho vaig fer amb el cardenal Canyissars, que també li valencianitzí el cognom perquè no volia que es feren les misses en valencià. Qui la fa, la paga.
Què es pensava Feixóo que era pactar amb Vox? En pàraules catòliques, pactar amb Vox és com pactar amb Satanàs i ja se sap que a la gent que se ven al dimoni, aquest els cobra amb l’ànima. Com el dimoni no solta el mos tan fàcilment (supose que els padres espirituals els ho explicarien així) podem pensar que els populars tenen l’ànima hipotecada al dimoni, mitjançant Vox. Els populars, que volen ser tan cristians, el dimoni no els deixa; volen disfressar-se de demòcrates i Vox els deixa en porreta; volen recuperar el govern de l’Estat i les enquestes no els ho asseguren. En definitiva, els populars s’emparen dels voxistes, i la caguen.
I tampoc s`han d’estranyar que els voxistes els obliguen a fer el que ells volen. Aquests actuen com els fatxes de Trump, Bolsonaro, Orbán... La diferència és que mentre als països americans volen imposar-se rebentant les eleccions, ací els voxistes tenen una altra estratègia: entrar en les institucions, forçant o incomplint les lleis des de dins, com féu Hitler. L’objectiu de tots és acabar amb les democràcies i implantar dictadures d’extrema dreta, mantenint ben ferrada la gent, corrompent cervellets joves, caçadors i toreros energúmens, gent de missa major i polítics fracassats... Amb aquesta amalgama faran per arribar al gran caos. Feixóo no ho sap, o no vol saber-ho, però està posant-se la corda al coll. Amic M. Martí, no caigues en la trampa i fuig, perquè així no arribareu a la Moncloa, t’ho profetitze.
HI HA PARTITS QUE SÓN POCS I A MÉS, TONTOS
Josep L. Pitarch
LEVANTE 2/2/23
Avui comentarem sobre els partits de menys èxit electoral, però importants, perquè aquest Estat, que diuen Espanya, segons la Constitució es parlamentari amb un sistema electoral que, si cap partit aconsegueix una majoria absoluta, sols es pot anar a la formació de pactes entre tots els partits amb representació parlamentària. Els dos únics partits que poden aspirar a governar en solitari, PSOE i PP, si no tenen la majoria, han de cercar-la pactant amb la resta de partits, precisament els minaritaris. En la curta història democràtica que portem hem tingut governs de majoria absoluta i de pactes. Què és millor? Jo crec que és millor amb pactes, perquè els partits han de donar comptes del que fan, mentre que ¡els governs d’un sol partit, ningú els controla. La major part de la corrupció que s’ha generat a Espanya ha estat amb governs de majoria absoluta, com la Generalitat Valenciana, el Govern de Madrid i el de l’Estat amb el PP i el Govern d’Adalusia amb el PSOE...
Els partits minoritaris tenen una enorme responsabilitat. El cas que millor conec fou el de Silla, on els regidors d’EU i Compromís vam ser alcaldes, amb el pacte amb UV i el PP. En els dos casos els candidats a l’alcaldia teníem un sol vot, el nostre, i n’aconseguírem 8 més i governàrem. Enfront, el PSOE, amb 8 vots, no aconseguíren el que els faltava. Vuit anys duraren aquells pactes i governàrem regularment bé, férem coses importants, n’embastàrem d’altres, agradàrem a uns i no a tots i a Silla no va haver-hi ni corrupció, ni mangarrufes.
El pacte que funciona a Espanya m’ha agradat i per a les properes eleccions crec que el millor per a l’Estat, per a algunes autonomies i per a molts municipis, seran els pactes de progrès. Ara bé, hi ha picabaralles i ruptures en el si d’alguns.d’aquests partits. Crec que Sànchez controla bé el PSOE, encara que falta per veure els resultats de les properes eleccions autonòmiques i les reaccions dels barons. Unides-podem, EU, Més i Compromís continuen amb friccions internes i inflamacions de protagonisme, que és el càncer dels partits minoritaris. Sumar encara no se sap. Doncs bé, aconselle que ningú es crega tan ben fet i tan llest com diuen les mares o els espills, això sols s’ho creuen els tontos. Si no es repeteixen els pactes de progrès, l’alternativa serà l’apocalipsi de Feixóo i d’Abascal...
L’ESPANYA IMPOSSIBLE O LA POSSIBLE
Article publicat a LEVANTE-EMv el dia17 del 2 de 1222
L’Espanya que s’entesten a creure’s i a explicar des dels centres de poder, de l’ensenyament, des dels mitjans de comunicació addictes, etc, fins ara els ha estat impossible de fer-la entendre i d’interessar, o siga que ha estat un fracàs, com reconeix Ortega Gasset en España invertebrada,, doncs Espanya és impossible i per això trobe oportú fer algunes reflexions, vespra de les properes eleccions. En primer lloc, perquè més que raonaments, la gent més docta espanyola solen donar dogmes, seguramente perquè és amb dogmes catòlics que s’han format les seues ments i per això creuen que Espanya també és sagrada i que, per començar, és UNA, predestinada des dels romans o els visigots, o abans. Aquest dogma patriota es contradiu amb el fet que tothom sap que no és cert, com demostra la història (les històries) de les quatre nacionalitats que hem format al llarg dels segles,, obligats al servei de la nacionalitat “predominant” (Castella). Altre dogma és el de la llengua/les llengües, que el patriotisme més tronat entén com l’exaltació d’una d’elles (castellà) en detrimento de les altres a les quals han infligit tota mena d’escarnis, prohibicions i persecucions, entre elles la nostra.. Evidentment, aquests privilegiats no respecten ni la Constitució., que diu el contrari al respecte. I mentre no ens aclarim en aquests dos punts, és un error continuar elocubrant ni elaborant altres dogmes subsidiaris.
Els responsables han de reconduir el seu fracàs “vertebrador”, ho han de fer cap a si mateix, a l’interior de la seua pròpia carcassa, que està invertebrada segons el text d’Ortega. I han de pensar que d’aquell famós imperi que tingueren sols els queda molt poc, a la península i a Àfrica del nord. Crec que en lloc de perdre el temps amb somnis imposibles, farien millor despertant a la possibilitat d’una Espanya possible. més justa, més realista, més productiva, solidària i sobretot diversa. És evident que reviscolant els somnis feixistes del franquisme, que ara encarna Vox (España una, grande y libre), o amb el liberalisme més filibuster que protegeixen PP i Ciutadans, l’Espanya invertebrada no podrà trobar la manera de vertebrar-se, ni a fer res que s’assemble. Hem de confiar, doncs, en les generacions i en els partits antidogmàtics i demostrar en les properes eleccions que possiblement aquest Estat pot tenir remei i futur si nosaltres volem.; contràriament no hi ha res. Així és que tot depèn de nosaltres, no d’ells.
L’ÀNGEL I L’EXMINISTRE
Article publicat a Levante-EMV el dia 4 de març de 2023
Jorge Fernández Díaz té un àngel de la guarda, de nom Marcelo, segons manifestà reiteradament el pintoresc exministre, actualment reu de la justícia., i per això mateix, la justícia espanyola, d’inspiració i devoció tan catòliques, hauria de dilucidar la responsabilitat del tal àngel , en el cas que s’està jutjant, que és el cas Kitchen, sobre el robatori dels documents que guardava Bárcenas, que implicaven greument el PP, des del mateix Raxoi. Aparcades, de moment, les implicacions d’aquest i de la Cospedal, ara han de jutjar l’exministre i altres membres del Ministeri d’Interior. Jo personalment crec que també haurien de jutjar l’àngel Marcelo, que aconsellava l’exministre, com autor intel·lectual, essent Fernandez l’autor material dels delictes que s’imputen, perquè no seria just condemnar l’home i deixar que l’àngel se n’isquès del plet sense pena ni glòria. Si un és àngel, l’altre és un supernumerari de l’Opus o siga un sant, segons els estatuts del cel i de l’Obra. Jo crec que els jutges haurien de consultar la Rota, o directament el Papa, abans de continuar, no siga que els passe com a Llanera i Marchena en el cas Puigdemont i només faltava.
Fernandez Diaz corresponia a l’ajut de Marcelo fent proselitisme angelical, convencent els policies perquè confiassen amb els respectius àngels (« tots en tenim un assignat », els assegurava). També que Déu sempre té un pla B, (que no és la caixa B del PP) i que res no passa per casualitat, sinó perquè Déu ho té tot previst.. La convicció catòlico-beata del famós exministre és tan profunda que imposà a la Mare de Déu de l’Amor, la medalla d’honor al mèrit policial. Aixó corrobora que Fernàndez és un sant, perquè aquestes bajanades, no se li ocorren a ninguna persona normal. Així doncs, si els jutges castiguen l’exministre, també han de castigar Marcelo i potser el mateix Déu, per encubridor, si no gaudeix d’impunibilitat com els borbons,. Si la llei no és igual per a tots a la terra, ho haurà de ser al cel, pense jo. No perdem de vista que a aquests tètrics personatges encara els han de jutjar per l’espionatge i confecció de falsedats contra els polítics independentistes catalans.
Aprofite l’ocasió per demanar que, si ningú sap el parentesc entre Jorge Fernandez Díaz i Isabel Díaz Ayuso, que m’ho diga, perquè vull estudiar les sagues familiars més pernicioses de l’Estat, com féu Tamames amb les famílies econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada