Els tirans i els llibres sagrats
Publicat a la Revista SAÓ, el dia 29/06/2020. el Repunt 36
Posar en evidència i condemnar l’ús interessat dels llibres sagrats que fan els tirans del món, i avui em referisc a Trump,
per a justificar les seues accions antidemocràtiques i possiblement
criminals, crec que és una obligació ètica. He tractat de cercar
precisament en la Bíblia (editorial SAÓ, 1996), alguns textos en què
se’ls recrimina i n’he trobat; de passada també he localitzat algunes
advertències als seus seguidors i votants. La Bíblia és extensa i la
desconec en profunditat i per això m’he posat a cercar el que
necessitava i pràcticament a ull, perquè no m’anava bé perdrem en
l’índex temàtic, ni burjar en el tema del mal i del diable i les
condemnes divines; jo volia ésser més superficial i deixar per als
teòlegs aquesta feina. Finalment he parat en els Proverbis i
concretament en les Sentències de Salomó.
Quan m’hi he posat, estava molt indignat per la foto oportunista i
barroera del president ianqui enarborant la Bíblia, a la porta d’una
església de Washington; com també m’indigní quan vaig veure Pinochet
prenent la comunió que li donava aquell papa polonès o quan Franco
entrava sota pal·li a les catedrals, amb el vistiplau dels mateixos
bisbes que acabaven de cantar el Cara al Sol braç en alt. No m’indignava
per la profanació que significaven aquells actes, cosa que correspon
als creients i no a mi, sinó pel fet polític d’aprofitar-se de la fe
ingènua dels seguidors dels tètrics personatges que acabe de nomenar.
Indubtablement és cosa de la llei jutjar-los pels seus actes i crec en
la justícia universal, però també crec que els ciutadans tenim el dret
de retreure’ls l’abús que fan de la religió, de l’estafa que fan
emparant-se’n.
Així, doncs, les cites bíbliques que he trobat serveixen per a Trump,
però també per a Bolsonaro i per als respectius votants; també per a
altres coneguts estafadors que se les donen de cristians i no ho són
(reis, cardenals, periodistes, militars, etc.). Això mateix ho faré amb
l’Alcorà per a veure si en alguna sura Mahoma desautoritza la corrupció
dels xeics i dels reis, siguen emèrits o no (podré fer-ho si qui té el
meu llibre i altres, me’ls tornen). També ho faré amb textos de Marx i
de Mao, per a denunciar els falsos marxistes.
Li comente a un amic l’estratègia d’atacar els qui governen el món,
que diuen que són creients, però els actes dels quals són tot el
contrari; la idea és desbaratar-los les coartades amb què s’excusen.
L’amic m’ho critica, perquè segons ell, si jo no sóc creient de res,
hauria d’emprar altres recursos que els bíblics, alcorànics, etc. A tu
et correspon denunciar-los per les lleis civils que incompleixen. Li dic
que tampoc sóc jutge i li insistisc que la idea és posar en evidència
la contradicció entre el que diuen i el que fan i també li dic que fer
una cosa no impedeix fer també l’altra, a més que molts jutges no són de
fiar, perquè estan controlats pels polítics i li pose d’exemple el
Tribunal Suprem dels USA, totalment controlat per Trump, per no
recordar-li el que pensem de la justícia espanyola. Aquesta gent ha
aconseguit el poder aclamant-se i jurant per Déu, ben agafats a les
bíblies i moltes vegades protegits per les esglésies, o siga estafant la
gent que els ha cregut.
Com fetes a posta per a Trump i Bolsonaro he trobat en els Proverbis: “quan els justos governen, el poble se n’alegra; el poble gemega si mana un tirà”; “el just promou els drets dels pobres, el malvat és incapaç de reconèixer-los”; i per als seguidors i votants d’aquests energúmens: “qui va amb un savi es torna savi, però qui va amb un neci es torna més neci”
(29,2; 29,7;13,20). Fantàstic, açò funciona. Intente tranquil·litzar el
meu neguitós amic, perquè el problema no el tindré jo, llegint aquests
llibres, sinó els polítics que tractaré de denunciar amb aquesta
estratègia, encara que no els faré ni pessigolles, perquè són uns cínics.
Històricament les religions han servit de coartada perquè els
poderosos “justifiquen” les seues males accions, ja que ells millor que
ningú saben que la religió manté la gent sotmesa; la religió és l’opi
del poble, com va dir Marx. El muntatge és gairebé perfecte, els
governants cerquen el seu benefici, aprofitant-se de la ignorància de la
gent; els bisbes i capellans (i els ulemes i els rabins) els beneeixen,
a ells i a llurs exèrcits i forces d’ordre; els governants, doncs,
s’enriqueixen impunement, perquè tenen instruments protectors a l’abast
(policia, jutges i capellans): uns xollos inesgotables i tot a l’empara
dels llibres sagrats en què creu la gent.
És imprescindible, si volem fer i avançar en la democràcia, acabar
amb la tendenciositat de molts polítics de fer-se servir de la religió.
Jo que puc presumir de poques coses, puc fer-ho d’haver estat l’únic
alcalde de la democràcia, em referisc a Silla (l’Horta), que no ha anat
mai ni a missa ni a les processons. Contràriament, també puc presumir
d’haver ajudat l’església local, els musulmans, els testimonis de
Jehovà, etc. a dur endavant les seues activitats. Fins i tot vaig ser
capaç d’adaptar un auto sacramental per a representar-lo en l’església
de Silla en un acte profundament religiós. També ho hauria fet si una
altra religió o secta m’haguessen demanat algun text ad hoc. Això ho has
d’explicar amb detall, em diu el meu neguitós amic. Ho faré.
Tornant a Trump i les seues accions antidemocràtiques i pot ser que
criminals (ho han de dir els jutges), el fet que estiga compromès a
ajudar Netanyahu a ocupar els terrenys palestins i a reduir els seus
habitants en guetos, que és com liquidar-los, és una prova més de l’ús i
abús que fa de la religió a favor dels seus interessos. En aquest cas,
el que cerca Trump són els vots del poderós lobby jueu nord-americà, de
cara a les eleccions de la tardor. Els sinistres falcons israelites
estan decidits a fer als palestins el mateix que els feren a ells els
nazis, volen reduir-los i acabar-los; a canvi, ajudaran Trump en les
eleccions de la tardor perquè mantinga la presidència. Així, doncs, amb
una absoluta manca de moral, els israelians aconseguiran l’aniquilament
dels palestins i Trump la reelecció. Mentrestant, Europa no diu res a
favor dels palestins, ni Rússia, ni la Xina, ni els monarques corruptes
d’Aràbia… L’holocaust palestí està en marxa.
Per acabar i, ja que m’he ficat on no em criden, he tret altres
cites, referides al diable, que inspira els homes a fer el mal, perquè “el món sencer està sotmès al Maligne” (1ª Joan, 5,19), la qual cosa fa exclamar al mateix apòstol a l’Apocalipsi (12,12): “Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat cap a vosaltres el diable, ple de fúria”.
Així, doncs, ja estem advertits del que hi ha. Quan Trump torne a
agafar la Bíblia, o la presidenta interina de Bolívia, a qui també li va
la marxa, que s’ho pensen millor i també els seus seguidors, perquè és
el dimoni qui està al darrere. Jo no crec en el dimoni, però ells diuen
que si, o els convé dir que si.
La nota final la vull dedicar a Xerxes i Ester. No contaré la
història, però si el final, perquè l’heroïna jueva Ester, que duia de
cap el poderós rei persa Xerxes, amb qui s’havia casat en un concurs de
bellesa, va aconseguir l’alliberament dels jueus, que pogueren tornar a
Jerusalem i que, per a celebrar-ho, encara fan la festa dels Purins. El
rei “envià cartes a totes les províncies de l’Imperi, a cada
província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la
seua llengua des de l’Índia fins a Etiopia” comunicant-ho.
Ja podrien aprendre de Xerxes els governs espanyols, i els bisbes i
cardenals espanyolistes, especialment els qui ens envien a València. I
ara que hi pense, el Vaticà podria tenir en compte que qui haja de
substituir Canyissars, que està a punt de jubilar-se, havia de saber no
tantes llengües com Xerxes, però almenys les dues llengües de
l’arquebisbat. Amén.