SÓN XORIÇOS, PERÒ MOLT HIDALGOS

Article publicat a Levante-emv el dia 16 d’abril de 2022

 Les darreres rateries polítiques esdevingudes a Madrid, més corte de los milagros que mai, perpretades per gent del PP o pròxima, tenen dues novetats: que els malfactors no formen part de l’staft del partit, ni tenen càrrecs en l’administració, però estan pròxims, amb lligams familiars.o per amistat; en el cas d’ara, un malfactor és germà de l’Ayuso i un altre, és cosí d’Almeida; tots els amics són de la corda, També és una novetat que la quantitat pispada ara la coneixem: més de sis milions de dòlars, corresponents a les comissions de les factures de les mascaretes, guants, tests, respiradors, etc. procedents de Xina, que els malfactors havien facilitat a les administracions sanitàries madrilenyes.. Cal dir que hi havia la necessitat d’aquests materials, que eren difícils d’aconseguir i que la pandèmia estava en el seu moment més àlgid, amb milers de morts, i amb els hospitals i el personal sanitari que no donaven abast. En mig de la catastròfica situació, doncs, les administracions acceptaren, donades les “credencials” dels qui feien l’oferta, llurs propostes, a canvi de cobrar unes comissions. I malgrat que aquestes eren astronòmiques (més de sis milions d’euros) i encarien els productes desmesuradament, es féu l’operació.

 Coneguts aquests fets, l’escàndol ha estat tan majúscul i mundial, que ha hagut d’intervindre la fiscalia i així s’ha acabat sabent també que el destí dels diners de les comissions han estat cotxes d’altíssima gama, rellotges d’or, pisos, un iot... Tot això mentre la gent continuava morint i els sanitaris no podien controlar la situació.

 Com qualificar aquesta gent? Això és feina dels fiscals i dels jutges, encara  que Feijoo ja els ha qualificat de pillos, així de fàcil, com el lazarillo de Tormes. Jo m’he entretingut a rebuscar en la història social espanyola i he trobat la figura que els dibuixa millor: són hijosdalgo, mot derivat en hidalgos. Es tracta d’un concepte estrictament castellà, que es pot definir una persona que encara no té cap títol nobiliari important, però que està emparentada amb la classe, i en rebrà les herències i que, mentrestant, com no disposa d’unes rendes que li permeten viure sense treballar, ha de sobreviure recorrent a la picaresca, a fer d’intermediari i a cobrar comissions... Com els hidalgos tenen hidalguia, però no moral, tal com s’ha vist a Madrid, ni tampoc el PP, com ha sentenciat la justícia, és natural que aquesta gentola encaixen tan bé entre ells.

 

 

Els imperis no tenen raó, però tenen poder

21/03/2022

El Repunt 76

Des que hi ha humanitat, el peix gros s’ha menjat el menut, les nacions més fortes se n’han fet més a costa de les nacions més menudes, i algunes han aconseguit tants èxits que han esdevingut imperis; que s’han format arrossegant i anorreant les nacions més febles, privant-les de llurs béns, lleis, costums, déus i llengües i imposant-los les lleis, els déus i les llengües de les nacions conquistadores o imperis. Podem començar a fer un repàs qualsevol, per Egipte, per Pèrsia, per Roma, per la Xina, pels àrabs, per Anglaterra, per Rússia, pels Estats Units o per Castella, o pel mateix Marroc i Israel, com després veurem. L’esquema sempre és el mateix i poques vegades la nació dominada ha influït sobre la dominadora i pot ser que Grècia, dominada per Roma, fou l’excepció.

Amb la força dels seus exèrcits, les nacions dominadores o imperis, han fet i desfet al seu gust, fan i desfan i faran i desfaran. A les nacions dominades els queda poc de marge: o callar i muts i a la gàbia, o organitzar-se un poc i rebel·lar-se amb guerrilles, sabotatges i corre i fuig, amb contraatacs heroics o kamikazes… Pensem en les guerrilles andaluses contra Napoleó i el poderós exèrcit francés, o en el maquis contra Franco, per no anar-nos-en més abans com els atacs de Viriat als romans. En realitat la història de la humanitat és una contínua agitació d’uns contra altres, i comentarem tres casos: el de Rússia contra Ucraïna, el del Marroc contra els sahrauís i el d’Israel contra els palestins; altre dia comentarem el cas espanyol, que ens pertoca més i les direm ben grosses.

Començarem pel que està passant en les estepes centrals d’Europa, on el dictador rus Putin està massacrant els ucraïnesos, que resisteixen heroicament. Ho fa com a successor directe d’una política d’ambició i d’imperi que iniciaren els tsars, fins que foren liquidats expeditivament per la Revolució d’Octubre; la política imperial dels tsars la continuaren els soviets i, desapareguts aquests, continua amb la Rússia actual, de la mà del dictador Putin, que sembla la reencarnació de Hitler. Rússia contra Ucraïna, la primera amb el seu poderós exèrcit, i la segona, pràcticament a pèl, ja que, malgrat que han demanat l’ajut dels USA i de l’OTAN, sols han obtingut l’enviament d’armament de contraatac, pel temor d’occident que si ajuden els ucraïnesos, els russos s’enfadaran i es podrà desencadenar una tercera guerra mundial. També es limiten a facilitar l’entrada a Europa dels ucraïnesos que fugen de la guerra, dones, criatures i gent vella, perquè els homes han de quedar-se al país a fer front als russos. I així és que l’imperi rus està bombardejant ciutats, hospitals, escoles, fent un autèntic genocidi i a la vista del món sencer, gràcies als periodistes i les televisions lliures i democràtiques (a Rússia no poden difondre res, perquè hi ha censura fèrria). L’escàndol és absolut i no s’hauria de consentir el que està fent Putin, però se li consenteix i encara serà pitjor si també es consenteix que l’ambició d’aquest paio i de la xusma russa que el sosté, vagen més enllà, després d’Ucraïna, contra Moldàvia, Letònia, Geòrgia, Romania… Des dels despatxos també s’han acordat restriccions econòmiques i desnonaments sobre els béns i fortunes dels russos que recolzen Putin, per a pressionar i castigar-los, cosa que trobe molt justa. I també és justa l’arribada de voluntaris estrangers a ajudar els ucraïnesos, en una reedició de les brigades internacionals que vingueren a ajudar la república espanyola contra Franco.

Pel que fa al Sàhara occidental, Espanya pensa trair els seus compromisos amb els sahrauís (República Àrab Sahrauí Democràtica), de fer un referèndum, perquè aquests puguen decidir el que volen fer: és el mandat de l’ONU, que Espanya incomplirà, deixant la república sahrauí en mans dels marroquins, que cobegen les seues riqueses ocultes en el desert (fosfats, ferro i petroli). Marroc és un punt estratègic, per a controlar el Mediterrani, i els nord-americans hi tenen els seus interessos. El govern espanyol ha dit amén als desitjos marroquins i ianquis; el rei de Marroc augmentarà les seues fonts de riquesa; i a canvi de la traïció d’Espanya, Marroc posarà un poc d’ordre a l’emigració africana, o siga, res, possiblement fum de botja. Tots ixen guanyant, menys els sahrauís i els mils de milers d’amics que tenen en l’estat espanyol, amb forts compromisos de col·laboració i de germanor, que estarem en desacord amb aquest canvi de jaqueta o espanyolada, a més d’avergonyits i fortament enutjats amb Pedro Sánchez.
Un tercer cas que volia comentar és el d’Israel i Palestina, No entraré a discutir el dret dels jueus a recuperar el seu espai en el món lliure i democràtic, ni a repassar les infinites calamitats de què han estat víctimes els jueus al llarg de la història i especialment l’holocaust. Ho tinc clar, els jueus tenen raó i, a més a més, personalment els la done en memòria d’una besàvia jueva, però no els puc acceptar que al mateix temps que exigeixen els seus drets s’oposen als del poble palestí. Haurien de ser compatibles (dues nacions en una sola terra) i la idea la sostenen alguns pensadors jueus i alguns partits polítics. És una llàstima, doncs, que Israel siga el peix gros que es menja el menut. Amb la Bíblia a la mà i l’Alcorà haurien d’haver arribat a un acord i en aquest sentit, la meua visita a Israel i a Palestina fou decebedora.

Els imperialismes històrics i/o en actiu, els nous i els veterans vinguts a menys, són així de dolents o fan aquestes dolenteries i per això en tot el món hi ha lluites dels pobles que es resisteixen a ser dominats. Així ha estat sempre i la història és un seguit d’agressions imperialistes i de lluites de resistència dels pobles que no volen ser arrossegats per l’ambició dels poderosos. Sembla mentida que encara queden mentalitats com la dels faraons, com Ivan el terrible, o Napoleó Bonaparte… Hauríem d’haver aprés més de la història per no haver-la de repetir.

 

 RABOSES SANGUINÀRIES

Article publicat a Levante-EMV el dia 2 d’abr5il de 2022

 Quan anàvem a escola, ens duien als sermons, vèiem el No-do, suportàvem la puta mili, durant tota la vida, tothom ens deia mentides i la mateixa societat era una gran mentida, per això omplien les places cridant Franco, Franco! Era perquè la gent vivia cagada de por a les represàlies dels falangistes i la policia. La “gent d’ordre”, bàsicament molt franquista, havien guanyat la guerra, s’havien emparat de tot el botí i conformat l’oligarquia, que era el suport de Franco, els qui manaven. Enfront sols hi havia les minories que es resistien al feixisme, gent valenta com els maquis, la intel·lectualitat que vivia l’exili interior i s’explicava en les aules amb cautela i molta gent anònima que escoltava la ràdio Pirenaica i mormolava contra Franco i prou. A l’exterior hi havia la intel·lectualitat emigrada, fugint de la repressió. Glòria a tots, doncs, i moltes gràcies; de tota manera, Franco morí al llit, perquè fracassaren tots els intents d’aplicar-li la ‘justícia’ sumària com feia ell.

 Ara, amb la guerra d’Ucraïna hem sabut que Putin fa com Franco, ataca les minories i tem les majories i per això manipula les eleccions; es passa per l’engonal tots el drets humans; fa desaparèixer (enverina) qui gosa dir res contra ell; no té cap problema a atacar la població civil, criatures i gent major; bombardeja hospitals i escoles... Com fa com Franco, l’admiren els feixistes europeus, com els de le Pen, o els de Vox. Putin creu que ell és Rússia, com Franco s’ho creia d’Espanya. Els dos han amassat fortunes i han deixat que ho facen els amics oligarques. Els dos tenen els mateixos ulls i instints de les raboses sanguinàries. I els dos s’aixopluguen sota les sotanes del clero. Fins i tot tenen la mateixa veneració malaltissa pels tsars i pels borbons, respectivament.

 Crec que Putin farà com Franco i resistirà de manera retorçuda. Arribarà a un acord amb Ucraïna, però continuarà fent la mà per altres llocs. Putin és un obcecat, que continuarà fent maldats, perquè la gent que no té escrúpols tampoc no té vergonya. A partir de l’acord que haurà de signar, Ucraïna començarà a refer-se i supose que a Putin l’obligaran a pagar pel mal que ha causat. Confiem que els russos no l’hagen de suportar 40 anys, com nosaltres a Franco. Que ningú oblide, però, que l’instint de les raboses és acabar amb tot l’aviram del corral.