EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

Els imperis no tenen raó, però tenen poder

21/03/2022

El Repunt 76

Des que hi ha humanitat, el peix gros s’ha menjat el menut, les nacions més fortes se n’han fet més a costa de les nacions més menudes, i algunes han aconseguit tants èxits que han esdevingut imperis; que s’han format arrossegant i anorreant les nacions més febles, privant-les de llurs béns, lleis, costums, déus i llengües i imposant-los les lleis, els déus i les llengües de les nacions conquistadores o imperis. Podem començar a fer un repàs qualsevol, per Egipte, per Pèrsia, per Roma, per la Xina, pels àrabs, per Anglaterra, per Rússia, pels Estats Units o per Castella, o pel mateix Marroc i Israel, com després veurem. L’esquema sempre és el mateix i poques vegades la nació dominada ha influït sobre la dominadora i pot ser que Grècia, dominada per Roma, fou l’excepció.

Amb la força dels seus exèrcits, les nacions dominadores o imperis, han fet i desfet al seu gust, fan i desfan i faran i desfaran. A les nacions dominades els queda poc de marge: o callar i muts i a la gàbia, o organitzar-se un poc i rebel·lar-se amb guerrilles, sabotatges i corre i fuig, amb contraatacs heroics o kamikazes… Pensem en les guerrilles andaluses contra Napoleó i el poderós exèrcit francés, o en el maquis contra Franco, per no anar-nos-en més abans com els atacs de Viriat als romans. En realitat la història de la humanitat és una contínua agitació d’uns contra altres, i comentarem tres casos: el de Rússia contra Ucraïna, el del Marroc contra els sahrauís i el d’Israel contra els palestins; altre dia comentarem el cas espanyol, que ens pertoca més i les direm ben grosses.

Començarem pel que està passant en les estepes centrals d’Europa, on el dictador rus Putin està massacrant els ucraïnesos, que resisteixen heroicament. Ho fa com a successor directe d’una política d’ambició i d’imperi que iniciaren els tsars, fins que foren liquidats expeditivament per la Revolució d’Octubre; la política imperial dels tsars la continuaren els soviets i, desapareguts aquests, continua amb la Rússia actual, de la mà del dictador Putin, que sembla la reencarnació de Hitler. Rússia contra Ucraïna, la primera amb el seu poderós exèrcit, i la segona, pràcticament a pèl, ja que, malgrat que han demanat l’ajut dels USA i de l’OTAN, sols han obtingut l’enviament d’armament de contraatac, pel temor d’occident que si ajuden els ucraïnesos, els russos s’enfadaran i es podrà desencadenar una tercera guerra mundial. També es limiten a facilitar l’entrada a Europa dels ucraïnesos que fugen de la guerra, dones, criatures i gent vella, perquè els homes han de quedar-se al país a fer front als russos. I així és que l’imperi rus està bombardejant ciutats, hospitals, escoles, fent un autèntic genocidi i a la vista del món sencer, gràcies als periodistes i les televisions lliures i democràtiques (a Rússia no poden difondre res, perquè hi ha censura fèrria). L’escàndol és absolut i no s’hauria de consentir el que està fent Putin, però se li consenteix i encara serà pitjor si també es consenteix que l’ambició d’aquest paio i de la xusma russa que el sosté, vagen més enllà, després d’Ucraïna, contra Moldàvia, Letònia, Geòrgia, Romania… Des dels despatxos també s’han acordat restriccions econòmiques i desnonaments sobre els béns i fortunes dels russos que recolzen Putin, per a pressionar i castigar-los, cosa que trobe molt justa. I també és justa l’arribada de voluntaris estrangers a ajudar els ucraïnesos, en una reedició de les brigades internacionals que vingueren a ajudar la república espanyola contra Franco.

Pel que fa al Sàhara occidental, Espanya pensa trair els seus compromisos amb els sahrauís (República Àrab Sahrauí Democràtica), de fer un referèndum, perquè aquests puguen decidir el que volen fer: és el mandat de l’ONU, que Espanya incomplirà, deixant la república sahrauí en mans dels marroquins, que cobegen les seues riqueses ocultes en el desert (fosfats, ferro i petroli). Marroc és un punt estratègic, per a controlar el Mediterrani, i els nord-americans hi tenen els seus interessos. El govern espanyol ha dit amén als desitjos marroquins i ianquis; el rei de Marroc augmentarà les seues fonts de riquesa; i a canvi de la traïció d’Espanya, Marroc posarà un poc d’ordre a l’emigració africana, o siga, res, possiblement fum de botja. Tots ixen guanyant, menys els sahrauís i els mils de milers d’amics que tenen en l’estat espanyol, amb forts compromisos de col·laboració i de germanor, que estarem en desacord amb aquest canvi de jaqueta o espanyolada, a més d’avergonyits i fortament enutjats amb Pedro Sánchez.
Un tercer cas que volia comentar és el d’Israel i Palestina, No entraré a discutir el dret dels jueus a recuperar el seu espai en el món lliure i democràtic, ni a repassar les infinites calamitats de què han estat víctimes els jueus al llarg de la història i especialment l’holocaust. Ho tinc clar, els jueus tenen raó i, a més a més, personalment els la done en memòria d’una besàvia jueva, però no els puc acceptar que al mateix temps que exigeixen els seus drets s’oposen als del poble palestí. Haurien de ser compatibles (dues nacions en una sola terra) i la idea la sostenen alguns pensadors jueus i alguns partits polítics. És una llàstima, doncs, que Israel siga el peix gros que es menja el menut. Amb la Bíblia a la mà i l’Alcorà haurien d’haver arribat a un acord i en aquest sentit, la meua visita a Israel i a Palestina fou decebedora.

Els imperialismes històrics i/o en actiu, els nous i els veterans vinguts a menys, són així de dolents o fan aquestes dolenteries i per això en tot el món hi ha lluites dels pobles que es resisteixen a ser dominats. Així ha estat sempre i la història és un seguit d’agressions imperialistes i de lluites de resistència dels pobles que no volen ser arrossegats per l’ambició dels poderosos. Sembla mentida que encara queden mentalitats com la dels faraons, com Ivan el terrible, o Napoleó Bonaparte… Hauríem d’haver aprés més de la història per no haver-la de repetir.