RITITIS O BARBERITIS?
Si una inflamació de l’aorta és l’aortitis, de les articulacions l’artritis,
de la matriu la metritis, del peritoneu la peritonitis, de la bufeta urinària
la cistitis, etc., com es podria dir la de Rita Barberà, rititis o barberitis?
Jo propose rititis, perquè no es confonga la barberitis amb la inflamació dels
barbers o la dels bàrbars. Les llengües necessiten que funcionen sense parar
els recursos de formació de paraules noves per a conceptes nous, i un d’ells és
recórrer a la formació de paraules amb afixos. En aquest cas, per a les
malalties amb inflamació afegim el sufix grec –itis, que vol dir inflamació, al radical en qüestió. Per exemple,
el radical vulva + -itis fa vulvitis,
que és la inflamació de la vulva.
Rita Barberà fins ara sols coneixia la proclamació i l’exaltació, però ara,
després de l’hòstia que es pegà, començà la inflexió i la deflació, fins a
esdevenir en inflamació, o siga la rititis. Ara bé, una vegada identificada la
nova malaltia inflamatòria i format el nou mot, el que cal saber és si aquesta s’encomana
(contagia). Una apendicitis no s’encomana, però les malalties pròpies de la tardor
sí que ho fan, per exemple per
contacte amb una persona afectada: la bronquitis, l’otitis, la sinusitis o l’amigdalitis... Els metges
aconsellen mesures preventives per a evitar els contagis. Aleshores, si la
rinitis és de les que s’encomanen, quines mesures profilàctiques tenen
previstes al Senat?
Observant algunes reaccions de les persones més
pròximes, la rititis afecta de manera desigual a uns i a d’altres, però afecta.
A Rajoy i Aznar els ha afectat la parla, perquè s’han quedat muts. Una parella
que normalment diuen disbarats sense mesura ni vergonya, Hernando i la Camacho,
ara tampoc no obren la boca. A altres, la rititis els ha alterat els nervis,
especialment a la gent més jove i vulnerable, Maroto, Casado i Levy, que reclamen
una profilaxi radical. Hi ha qui es queda estupefacte, com Maruhenda i, pixant
fora de text com acostuma, tracta de derivar el tema cap els ERE andalusos (d’on
ve l’eritis). També és cert que els hi ha més immunitzats i descarats, com Margallo
i Cospedal, que no presenten cap símptoma. Finalment, els correligionaris més
allunyats senten vergonya i atacs de neurosi.
Si la difusió de la rititis no va més enllà del
cercle d’amistats de qui fou proclamada la millor alcaldessa d’Espanya, no hi
ha motius per a preocupar-se’n, però com aquesta senyora va d’un lloc a un
altre, ara seient amb els del PP, ara amb els mixtos, la cosa podria ésser
preocupant, especialment per als disset senadors d’aquest grup. Seria dramàtic i
irònic que el dos senadors de Compromís (Carles Mulet i Jordi Navarrete), els quatre
de Convergència, el de Bildu, els quatre canaris i els tres ciutadans, l’asturià
i el navarrès, tingueren una mala legislatura per culpa de la rinitis de la
nova companya del popurri senatorial.
En els casos de les malalties més contagioses,
els metges solen recomanar l’aïllament dels malats i l’adopció de mesures profilàctiques.
En aquest cas crec que convindria l’aïllament de donya Rita. L’ONU mateix ho ha
fet en el cas del president de Corea del Nord, Kim Jong-un (afectat de jong-unitis),
contra el qual han adoptat mesures econòmiques i d’aïllament. Es podria fer res
de paregut amb Rita Barberà? Deixar-la sense sou i en casa?
En qualsevol cas, serà imperdonable permetre que
la causant carregue el cabàs amb 9.000 euros mensuals. Com és possible que puga
cobrar més que el president de la Generalitat, que els Consellers, que la resta
de senadors valencians? I seria vergonyós i un insult a la classe treballadora
valenciana, als xicotets i mitjans empresaris, a les classes passives, a tots
els jubilats valencians, que aquesta senyora cobrara una fortuna mensual i sense
treballar, mentre que la majoria de valencians i de valencianes no arriben ni
als mil euros. Permetre una barbaritat com aquesta seria abominable i els
responsables de no evitar-ho haurien d’ésser considerats igualment abominables.
Lamentablement, estic convençut que cap
iniciativa que s’hi presente per a esmenar la situació i privar Rita Barberà
d’un sou tan descomunal com immerescut, arribarà enlloc. A aquesta senyora li
passa com als ninots indultats i se salvarà de la cremà, perquè tot depèn de la
majoria absoluta que té el PP al Senat, i ja sabem que estan agafats pels
collons i no encendran la metxa. Rita Barberà sap massa coses i el preu perquè
no cante és protegir-la, aquesta és la qüestió. Així que la Rita ni es mourà
del Senat, ni deixarà de cobrar els 9000 euros mensuals, ni anirà a fer res.
Per altra banda i lamentablement, la gent anirà
oblidant-se que aquesta dona ens ha estafat durant tants anys, durant tota la
seua vida política. Com el bluf que és, ha volgut fer creure que ella no és el
que és, sinó el que vol que la gent es crega, i la gent s’ha cregut que era tan
magnífica. Tot ha estat, doncs, un engany, sustentat amb els diners que han
rapinyat (Imelsa, Taula, Gürtel...).
Dic que la gent anirà oblidant-se, com s’ha
oblidat que València fou la ciutat més franquista, com s’ha oblidat del frau
del Plan Sur, de les espoliacions del patrimoni, de les humiliacions del
govern central, de les mancances en infraestructures, de l’abandonament de
l’agricultura valenciana, de que som l’autonomia que més paga i que menys cobra
de l’Estat...
Pel que hem vist fins ara, als valencians ens
diuen les veritats i no volem sentir-les, no fem cas, o ho deixem anar i ens
oblidem quan venen les eleccions. Ja sabia sant Vicent Ferrer, que ens coneixia
tant bé, que quan marxà de València espolsant-se les espardenyes, que no tornaria
mai més (d’aquest personatge, a qui li tinc amor i odi, a parts iguals, ja en
parlaré altre dia).
Tornant al cas de Rita Barberà, jo tinc algunes
propostes a fer, per als sindicats, per als més combatents, per als polítics i
per als ciutadans de la capital. Els sindicats podrien fer pública una
comparativa entre el que cobrarà Rita Barberà al Senat, i el que cobrem els
treballadors, mitjans empresaris i jubilats valencians. Per la seua banda, els
aturats, els iaioflautes i els estudiants podrien organitzar escratges
de denúncia, com en altres ocasions.
Els polítics haurien de presentar propostes
concretes per a bloquejar Rita Barberà, com ja ha fet Enric Morera, i deixar-la
sense sou, ara que sembla que això és possible. Com ja li he sentit dir a algun
senador, raons no en faltaran, com la seua reiterada inassistència. Finalment
esperem que els ciutadans de València obriran l’ull en les properes eleccions
perquè no tornen a donar-nos, mai més, gat per llebre o rata per Rita.